thumb SI logo LG 02Ahir a la nit vam tenir un ple com molts altres pel que fa a l’ordre del dia. Es van aprovar unes quantes qüestions d’àmbit molt local (reglament de bicicletes, autoritzar a la Diputació a cobrar l’escola bressol als pares, etc.) i unes altres de caire més polític (adopcions a Rússia, vaga ensenyament Balears, etc.). Una d’aquestes mocions “polítiques” era la que, per iniciativa del PSC, vam presentar tots els grups en suport als treballadors de la Sati, ara que s’enfronten a un futur molt incert amb la possible adjudicació judicial de l’empresa a algun inversor que acabarà amb l’acomiadament d’uns 150-200 treballadors i, segurament, amb el tancament de l’empresa per posteriorment acabar fent alguna operació immobiliària on hi sortiran guanyant els de sempre.

Va ser al final del Ple, durant les preguntes del públic, quan es van aixecar dos treballadors de la Sati. Un del comitè d’empresa que ens va plasmar la trista realitat del treballadors davant la situació que els hi ve al damunt i l’altre, un treballador sense adscripció política ni sindical, que parlava en el seu propi nom. Va fer una intervenció molt emotiva i molt colpidora, un relat d’un home DESESPERAT. Va dir veritats com a punys. A nosaltres ens  va afectar i ens va deixar una sensació d’impotència grandiosa i molt trista. NO podem fer res per ells. Així és la democràcia que tenim.

Actualment tenim un Parlament de fireta que està subordinat a las Cortes Españolas i a la justícia sectària del Tribunal Constitucional, però els Ajuntaments, com ara el nostre, encara tenim menys poder, tant minse que, en casos tant greus com el de la Sati, poc, molt poc, podem fer. Moltes paraules de recolzament, moltes bones intencions, però això no farà que aquestes persones salvin el seu lloc de treball ni que salvin el seu futur. IMPOTÈNCIA. I quan el treballador en qüestió ens retreu que parlem de Rússia o de Balears i que no siguem capaços de trobar solució a un greu problema del poble, és quan es demostra que hem de fer foc nou. És en aquest moment quan tots, els que tenen el problema i els que no el podem arreglar, hem de dir prou i ens hem de mobilitzar per canviar el sistema. Jo votaré que SI a la independència perquè sóc i em sento català abans que res, però també perquè espero que un cop siguem lliures sapiguem fer net i fem un sistema realment democràtic, amb democràcia participativa i amb polítics al servei del poble, no com ara que estan al servei dels partits polítics, dels bancs i dels poders econòmics.

Com més dies passem sota el poder d’Espanya, i per tant no puguem gestionar els nostres propis recursos econòmics, més empreses catalanes tancaran. També per la SATI tenim pressa.

Xavier Bernaldo, regidor de SI la Garriga

blog comments powered by Disqus