LLIBERTAT JORDIS CONTENT TOP ABC

thumb manel masJust ahir s’acomplia l’aniversari de la mort d’en Franco. Han passat 40 anys i encara no s’ha condemnat el franquisme i, el que és pitjor, continua present de forma indirecta en molts estaments de l’estat. Són molts els fills, gendres o néts dels qui manaven en la dictadura que ocupen càrrecs importants en l’administració pública i partits polítics.

A la mort del dictador, que és el que era Franco, es va fer la transició de la qual se n'han dit meravelles i de ser un exemple a ulls del món. No va ser tan exemplar quan es va negociar amb franquistes conversos i sota el soroll de sabres als despatxos adjacents. Una prova fefaent va ser la llei d’amnistia que exonerava de total responsabilitat als responsables dels crims de la dictadura. Aquesta llei no és acceptada per la legislació internacional com a llei de punt final i ha estat criticada molts cops per Nacions Unides.

Només a Catalunya hi van haver 81.000 persones processades i 78.000 imputades en consells de guerra. 3.358 foren afusellades i 648 moriren a la presó. A més s’ha de tenir en compte les depuracions, els exilis, els camps de concentració i els desapareguts. Cal no oblidar els cadàvers que encara resten per recuperar en fosses comunes i que l’estat, desobeint les indicacions de l’ONU, en fa cas omís.

La dreta cavernària espanyola es nega a condemnar la dictadura, a jutjar responsables i a reconèixer el que va passar. Va criticar també la llei de la memòria històrica i es nega a què s’anul·lin alguns consells de guerra, com ara el del president Lluís Companys que va ser afusellat fa 75 anys o de Manel Carrasco i Formiguera. Tampoc han estat retornats tots els documents requisats per la dictadura tot i ser un mandat aprovat al Congrés.

Són incomptables els noms de poblacions, places i carrers existents a l’estat espanyol, que duen encara el nom del dictador o col·laboradors del “Alzamiento Nacional”, i aquí voldria fer un incís. Qui es nega a canviar-ho? Per què moltes esglésies continuen tenint en la façana la placa de “Caídos por Diós y por España”? Per què l’estat dóna diners a la fundació del dictador? La resposta és clara: Franco és mort, el franquisme encara no.

El més greu, però, és que hi ha dos partits, PP i C’s, espanyolistes de pro i anticatalans, que són els qui amb els seus vots han impedit la condemna a Franco des de tots els vessants. No sols la dictadura pròpiament dita sinó, la retirada d’una medalla, el títol de fill predilecte de la ciutat o qualsevol altra distinció. Quan amb el seu vot no podien tombar la proposta, han abandonat l'hemicicle o la sala de plens corresponent.

D’aquí a un mes hi haurà eleccions generals, seria bo que aquests dos partits digueren que en pensen sobre aquest particular. La ciutadania té dret a exigir la justícia que fins ara se’ls ha negat, ja que l’única resposta als crims de la dictadura ha estat el silenci i la total impunitat dels responsables. Seria bo que aquells que es consideren veritablement demòcrates ho tingueren en compte abans d’anar a les urnes.

Manel Mas

blog comments powered by Disqus