Per la_dignitat_logo_2018En Miquel Iceta assegura que “el Consell de la República és del tot irrellevant, no existeix”. El líder socialista català critica que els objectius de Carles Puigdemont son “la inestabilitat i la tensió”. I clar, ens preguntem si això és simple demagògia o quelcom que va més enllà. Perquè... com es qualificaria, en termes psiquiàtrics, aquell que nega la realitat? El Consell de la República i tot el que va succeir fins a arribar a aquest, “no ha existit”, segons el PSC. És a dir, que els incompliments sistemàtics del PSOE que han contribuït a la digna reacció de la societat catalana, segurament tampoc.

Perquè clar... quantes promeses ha incomplert el socialisme per a Catalunya? N’hi ha una llarga llista: el famós “apoyaré” de Zapatero; el “raspallat” d’Alfonso Guerra; l’anunci de “esmenes en CONTRA” del segon estatut de Montilla; inversions promeses pels successius governs socialistes en Rodalies i infraestructures (recordem que Borrell va impedir que la N-II de Barcelona a França fos una autopista gratis i avui segueix passant per rotondes, semàfors i pobles). Tot això és irrellevant? Que més de dos milions de votants catalans vulguin independitzar-se i recolzin la república és irrellevant?

Que milions de catalans defensin urnes amb els seus cossos davant els robocops de Policia Nacional i Guàrdia Civil, és irrellevant? Que existeixin presos polítics quan fins i tot el propi redactor de l'apartat de rebel·lió en el codi penal (López Garrido) i un expresident del Suprem diuen taxativament que no ho va ser, també és irrellevant?

La societat catalana que vol democràcia autèntica, el benestar que mereix, justícia social avançada, viure en llibertat i dignitat... el que aspira a una república que substitueixi el vergonyós i corrupte regne d'Espanya, és irrellevant pel Sr. Iceta, el PSC i el PSOE? Qui ha generat inestabilitat i tensió que ha portat a la digna reacció de l'independentisme? Què suggereixen els fets objectius? Des de la DIGNITAT DEMOCRÀTICA, qui i què és irrellevant? Qui ignora la realitat i perjudica a tots o qui demostra la seva existència amb macro manifestacions, amb el seu compromís, presó, exili i risc físic defensant la democràcia, la llibertat i la dignitat?

Ells ara se’n volen desmarcar, però els partits que varen donar suport a l’infame 155 en varen ser tres. Ells n’han format part entusiasta i ho recordarem les vegades que faci falta.

Publicat: “Batet tanca la porta a l’autodeterminació i aposta per un consens ampli”.

És això una altra mostra d'ignorància o incompliment d'acords internacionals signats per Espanya? Una altra imposició d'entrada? Votar només per mantenir-se “dins” enlloc de poder decidir “on” vol estar Catalunya? Aquesta permanència, seria voluntària o forçosa? Què justifica seguir sent súbdits d'una monarquia corrupta i hostil a Catalunya? Què ho fa, dependre d'un estat que ha donat un cop d'estat a la seva pròpia Constitució (López Royo dixit) recolzat pels seus partits majoritaris, els mitjans i el seu TC? Parlen de consens, però té el govern veritable intenció d'aconseguir-ho? El màxim que està disposat a oferir superarà els molts beneficis que la independència reportarà a tota la societat catalana en qualitat de vida, llibertat, autèntica democràcia i justícia social? Si realment aposta per un consens molt ampli, hi ha millor forma de quantificar-ho que un referèndum? Però no, ella ho nega.

Des de la DIGNITAT DEMOCRÀTICA, què és el coherent, lògic, per a uns votants demòcrates a Catalunya? Una república veritablement democràtica o ser súbdits d'una monarquia obsoleta i un estat hostil que només aporta perjudicis i nega la possibilitat de decidir? Anar a un futur millor o tornar a un pèssim passat?

PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ / PREGUNTES OPORTUNES Bloc Facebook Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

blog comments powered by Disqus