LLIBERTAT JORDIS CONTENT TOP ABC

Per la_Dignitat_LogoL’última enquesta del diari de Pedro J. Ramírez s’assenyala que els contraris a l’Estat propi són un 45,7%, mentre que el 50,1% desitja la independència. Què està passant? El tsunami d'una societat en la que en un 80% vol votar i decidir el seu futur ha guanyat força després dels dos atemptats a Catalunya. Creix l’asfíxia econòmica i l’amenaça de tot tipus contra els qui cometin el “delicte” de ser demòcrates i defensar la seva dignitat, llibertat i el benestar que es mereixen. Però el tractament de l’atemptat polític i mediàtic ofereix una cara encara pitjor de l’Estat espanyol, dels seus polítics i dels seus mitjans de comunicació.

S’ha escrit i dit molt sobre el mai demostrat avís de la CIA i la possible prevenció. Quina opinió té el votant català davant aquest descarat i manipulador tractament? Per què a Alemanya, França, Anglaterra o Bèlgica, que tant o més han patit atacs terroristes, ningú ha acusat de negligents les seves forces de seguretat i Espanya sí ataca als Mossos? Aquí estan les declaracions de PPC, PSC, C’s. A tots els països, els culpables d’atemptats són els terroristes, però a Espanya sembla que ho son els Mossos d’Esquadra.

Pot admetre’s que El Mundo publiqui que “com a dipositaris del monopoli de la força, la seva actuació ha d’escrutar-se perquè han estat assassinats ciutadans indefensos”? Cal escrutar els qui han eliminat els terroristes... o als terroristes? Malcolm X ja va avisar: “Si no esteu previnguts davant els mitjans de comunicació, us faran estimar a l'opressor i odiar l'oprimit”. Pot haver-hi un sol votant català amb dignitat que vulgui seguir dependent d’un Estat tan sectari, partidista i manipulador com l’espanyol i els seus mitjans?

Quina n’és la causa crítica? Estem presenciant declaracions, impugnacions, decisions i amenaces constants de l’Estat espanyol contra el moviment independentista que lidera la societat catalana, no pas els seus representants polítics. En realitat, l’Espanya imperial defensant, només per via judicial i autoritària, el que li queda del seu imperi i impedint que la seva última colònia s'independitzi. En realitat, l’Estat espanyol segueix en la guerra que es va iniciar en 1714 amb el Tractat de Nova Planta i que ni el franquisme va aconseguir guanyar.

Ho resumeix molt bé Blázquez al DEIA, Notícies de Guipúscoa: “Sí, hi ha una guerra contra Catalunya amb l'objectiu d’humiliar-la i mantenir, costi el que costi, el trist cànon democràtic que es va fixar en la Transició, tributari del franquisme”; “Espanya fa trampes i violenta la democràcia. No té cap legitimitat per a perjudicar Catalunya”. Però ho fa com ho fan els líders de PSC, C’s, PPC i el silenci còmplice de CSQP. Fins i tot, dels grans sindicats i patronals. És digne que hi hagi un sol votant català amb dignitat que voti a qui vol colonitzar a la seva família i limitar el seu benestar i llibertat?

El tema ve de lluny. A principis del segle XX, concretament l’any 1907, Unamuno deia a Azorín: “Mereixem perdre Catalunya. Aquesta porca premsa madrilenya està fent la mateixa tasca que amb Cuba. No se n’assabenta. És la bàrbara mentalitat castellana, el seu cervell collonut (tenen testicles al cap en comptes de cervell)”.

Quant hi ha en joc per a cada votant i la seva família? Des de la DIGNITAT... què utilitzaran el pròxim dia 1 d'octubre el 45% de votants encara dependentistes, el sentit comú, la lògica o les vísceres?

PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ / PREGUNTES OPORTUNES Bloc Facebook Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

blog comments powered by Disqus