Per la_Dignitat_LogoL’última enquesta del CEO indica un empat tècnic entre el SÍ i el NO a la independència. Això suggereix variades preguntes oportunes, totes elles molt dignes d'anàlisi.

Per què la meitat de la població vol seguir sent “dependent”? Estan satisfets del benestar del que gaudeixen, quan aquest podria ser molt millor per a les seves famílies? Hi ha moltes necessitats pel que fa a la justícia social d’aquest país que no es poden atendre per manca de recursos. Els sembla bé? Accepten un dèficit de milers de milions d’euros anuals (admès pel mateix govern espanyol!) que, si no existís, els permetria gaudir de millors serveis en Educació o Sanitat?

El president d'Extremadura va dir que, si Catalunya s'independitzava, no tindrien recursos per a la Sanitat i l’Educació, i encara els faltarien 400 milions d’euros. Quelcom similar va dir una universitat gallega. És voluntària, la solidaritat catalana amb Espanya, o que existeix a costa del benestar dels ciutadans? Són conscients, els habitants de Catalunya, de com millorarien les seves vides sense les limitacions actuals en un estat independent que gestionés els propis recursos que genera? Des de la perspectiva del benestar, merescut i guanyat, què motiva als que volen seguir depenent d'un estat que tan clarament els limita i els castiga també a ells? No es castiga només als que volen la independència!

Hi ha més. S’ha publicat que, el 2014, Mariano Rajoy va consultar als seus barons regionals la seva opinió sobre les reclamacions de Catalunya i que suposaven una reforma de la Constitució per a incloure una disposició addicional que contemplés el pacte fiscal, el blindatge de les competències en Educació i Cultura i la capacitat de decidir a què es destinaven les inversions de l'estat a Catalunya. Ell era reticent a aquest canvi constitucional, però volia saber l'opinió dels presidents. Significa això que Catalunya depèn de l'estat espanyol i també de les diferents autonomies, que reben molt més que no pas aporten? Des de la dignitat i la democràcia, com hauria de reaccionar davant d’aquest fet un habitant de Catalunya?

Alhora, es publica que “el govern espanyol intentaria resoldre el plet català amb un pacte que suposi més diners”. Què hi diuen els barons del PP, C’s i el PSOE? Doncs rebutgen, un “tracte bilateral amb Catalunya pel que fa al finançament”. President d'Extremadura (i ho fan seu tots els barons del PP, C’s PSOE), assegura que “si és tracta de més calers per a Catalunya, jo ja dic que no. Perquè a mi no em trauran ni un cèntim d'euro per donar-li als quatre que es manifesten per les avingudes”. A quatre independentistes? No perjudica també als propis votants dels partits unionistes? Si ningú cedeix un sol euro, com millorarà el finançament per a les famílies catalanes? I encara que fos així, des de la dignitat, acceptarien la seva “dependència” a canvi de més diners? Com es qualifica als qui renuncien a la seva llibertat, dignitat i a viure en una democràcia real a canvi de diners? Segons els diccionaris, són col·laboracionistes! O un qualificatiu encara pitjor...

I encara hi ha més. Albert Rivera (C’s), a Extremadura, ha declarat recentment que “com a català”, demana “perdó per la insolidaritat dels separatistes”. Mereix pregunta oportuna?

Per la seva banda, el PSC, en boca de Miquel Iceta, reclama un retorn a la política del “peix al cove”, política de resultats fatals, tal i com demostra la realitat tan negativa; Podem & cia, líquids i gasosos, insisteixen en un referèndum acordat en el qual hi votarien No i que, si no s'acorda... “ja vindran temps millors". A qui defensen de debò aquests partits? Als catalans, segur que no.

Des de la DIGNITAT... és coherent votar una dependència creixent i negativa?

PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ / PREGUNTES OPORTUNES Bloc Facebook / Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

blog comments powered by Disqus