Economia submergida?
- Detalls
- Categoria: Miscel·lània
- Publicat el Dilluns, 07 Gener 2013 17:14
La nostra confederació (CTAC) considera preocupant que augmenti el nombre de treballadors autònoms a l’ Enquesta de Població Activa (EPA) i es redueixi el nombre de cotitzants a la Seguretat Social per aquest sector.
Les dades dels darrers mesos de l’any sobre l’evolució dels treballadors autònoms, a falta d’incorporar el quart trimestre, demostren una clara contradicció de les dades. Por una part, a l’EPA s’augmenta de forma significativa fins el tercer trimestre de 2012 el nombre de treballadors que es declaren com treballadors per compte propi. S’indica un augment de 108.400 més que a primers d’any, amb un creixement acumulat anual del 3,65%, quan l’ocupació general des de principis d’any dels assalariats disminueix en el tercer trimestre un 6,23%.
Poques vegades trobarem uns resultats electorals tan marcats per la paradoxa com els del 25-N a Catalunya: la victòria contundent del partit de govern (amb molta distància sobre el segon rival) que, al mateix temps, pateix una derrota política severa; El creixement de l’independentisme i l’allunyament de la independència; L’enfonsament continu del PSC i l’alegria dels seus dirigents; L’ascens important de molts partits petits que seran irrellevants en aquesta legislatura.
Ara em direu que ningú s’esperava aquest resultat!
Els resultats de les darreres eleccions al Parlament de Catalunya demanen un exercici de reflexió atenta, per la complexitat dels elements en joc, que no es limiten a l'objectiu sobiranista, i per l'escenari no fàcil que deixen per a la governabilitat. Cal afinar, entre tots, la capacitat de lectura de la realitat, en les seves diferents dimensions, per estar a l'alçada de les circumstàncies —clarament històriques— en què ens trobem, i dels reptes que planteja.
No m’imaginava haver d’escriure una carta com aquesta. No pensava que arribaria un dia en què potser seria útil per a convidar a la reflexió. Però crec que estem vivint uns moments decisius que condicionaran el futur dels nostres fills i jo, Joan Morros i Salvany, que mai he estat afiliat a cap partit, em sento en l’obligació de reflexionar sobre allò que ens passa, sobre el moment que estem vivint. Una necessitat que em neix quan veig que des de Madrid no sembla que provin d’entendre el que viu la societat civil catalana. Tot el contrari, tan sols dóna la impressió que persegueixen confondre’ns amb les seves proclames més o menys falses, enganyoses i sorprenents, sobretot quan es contrasten amb les dades que poden tenir un caire més objectiu, deixant de banda percepcions i desitjos.
M’agradaria explicar-ho breument i el cap se m’emboteix només de pensar-hi. Estic vivint aquests dies preelectorals com si ja hagués viscut aquesta situació, però no tot és igual.
La 
