On és l’honestedat de Mariano Rajoy?

manel masSegons el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, l'honestedat és el que s’atribueix a la persona honesta. La paraula honest deriva del llatí honestus,-a-um. Aquella persona que es conforma al que exigeix el deure, la probitat, la consciència, que és raonable, moderat... Si busquem els sinònims d’honestedat la llista és llarga: decència, castedat, honradesa, integritat, virtut, justícia, puresa, continència, moderació, rectitud, equitat, sinceritat...

Llegeix més

Com és possible el que publica el CIS?

manel masSempre he tingut seriosos dubtes sobre la qualitat de l’ensenyament en aquest país. A la pràctica, cada nou govern ha modificat la llei o n’ha fet una de nova. El resultat és de tots conegut: som a la cua d’Europa en l'àmbit educatiu. l'Informe PISA ho manifesta any rere any, però no s’hi posa remei. L’horari, el nombre d’alumnes per classe, donar l’assignatura de religió o educació per la ciutadania, és el màxim de què parlen les ments pensants dels polítics que s’hi dediquen. Només cal veure la preparació d’alguns d’ells: la responsable del govern Balear del PP es va referir a l’informe “trepitja”. No cal afegir més comentaris.

Llegeix més

Estirant el fil etimològic dels bancs

Merce Trave_01Caixabank es llança "a la caça" dels millennials –la generació de natius digitals nascuts entre el 1980 i el 2000- amb la creació d’un banc que només opera a través d’aplicacions per a mòbils i xarxes socials.

Els experts en màrqueting de l’entitat financera han detectat que prop d’un 71 % dels millennials prefereixen anar al dentista abans que al banc. No volen anar a les oficines a fer cua, ho volen tot al mòbil i ho volen gratis.

Llegeix més

El 27-S es va perdre el plebiscit?

thumb manel masSi ens atenem, exclusivament, als resultats, podem acceptar que el plebiscit, com a tal, no es va guanyar. El 48% dels vots favorables a la independència així ho confirmen; si bé caldria aclarir que el 52% restant no expressa un no a la independència com proclamen els partits unionistes dia sí, dia també.

Els vots que no varen ser per a JxS o CUP es van comptabilitzar com un No. El candidat Rabell va demanar que els vots de la seva formació no es comptabilitzin dins del No. En números rodons, el Síi va aconseguir el 48%, el No 39%. CSQP l'11% i, afegint els vots en blanc i nuls es completa el 100%. Això demostra que sostenir que la majoria de votants estava en contra de la independència és totalment fals.

Llegeix més

Estirant el fil etimològic de les línies vermelles

thumb Merce Trave 01Últimament sento a parlar de "línies vermelles" a tort i a dret. Polítics, tertulians, periodistes fan servir l'expressió conscients que tothom se'n fa una idea clara. Cert, la metàfora no cal explicar-la a ningú. Acostumats com estem a llegir "codis contemporanis de conducta cívica", com poden ser les línies contínues, discontínues, grogues, blanques... Panells de tot tipus, on la tria de colors no és arbitrària ni estètica, sinó que respon a una lectura comunment admesa i inequívoca. En aquest sentit, el vermell sol ser indicador d'alerta, peril, prohibició ...

Llegeix més

L’adéu de Duran i Lleida

manel masEl fins ara líder d’Unió s’ha decidit a plegar. Ho ha fet en veure els resultats electorals dels últims comicis on la seva formació ha obtingut inapel·lables fracassos.

Ja es veia venir que acabaria així. Cada setmana es dirigia als militants mitjançant la seva pàgina i, sovint, les seves manifestacions no coincidien amb les del President o alguns consellers, arribant a criticar-les. Les veus a una possible ruptura de CiU es feien sentir cada vegada més fins que aquesta es va produir.

Llegeix més

Catalunya no és Espanya, és d’Espanya

thumb manel masEl matís és diferent, no és igual pertànyer a un col·lectiu que ser-ne presoner; que és com es troba Catalunya dins de l’estat espanyol. Castella, que no Espanya, mai no ha pactat res, sempre ha conquerit, ha estat el seu tarannà habitual. Quan ha hagut de signar un tractat ho ha fet a la força, com és el cas del tractat dels Pirineus o d’Utrecht, ja que no va poder imposar militarment la seva voluntat.

En els casos esmentats, Catalunya va ser la gran perjudicada. En un va perdre el que avui s’anomena Catalunya Nord, i en l’altre, la seva llibertat i independència després de la Guerra de Successió i la presa de Barcelona per part de les tropes castellanes i borbòniques l’any 1714. El decret de Nova Planta, del que ara es compleixen 300 anys, va acabar amb les lleis i constitucions catalanes i va imposar les normes del Borbó.

Llegeix més

Serà jutjada la Infanta Cristina?

thumb manel masLa Infanta ja ha hagut de seure al banc dels acusats pels assumptes derivats de les activitats delictives del seu marit, Iñaki Urdangarin. Es tracta d’un cas únic on, per primer cop, un membre de la família reial s’enfronta a penes de presó. Des del primer moment s’ha fet l’impossible, per part de l’advocat de l’estat i el propi ministeri fiscal, per evitar la seva imputació, cosa que va sorprendre a molta gent. Els advocats defensors varen acusar el jutge Castro per deixar-la en aquesta situació en no aplicar-li la doctrina Botin que la podria exonerar d’anar a judici, ja que ni la fiscalia ni l’advocacia de l’estat l’acusen. Miquel Roca va declarar que a la infanta no l’havien tractat com a la resta de ciutadans; aquí li dono tota la raó, va ser tractada infinitament millor.

Llegeix més

Estirant el fil etimològic del cunyat i el sogre

thumb Merce Trave 01Dilluns 11 de gener de 2016. És pràcticament inevitable fer referència al judici pel "cas Nóos", que arrencava en un matí gairebé primaveral al tribunal Palma.

Llegeixo a la premsa que l’advocat de la infanta insisteix en el terme "malson" per definir el que està vivint "doña Cristina".

Però el que realment em crida l’atenció (etimològica) és la intervenció de l’advocat de Diego Torres (autèntic cervell, diuen, de les operacions que els feien guanyar diners a cabassos). Sembla ser que a l’advocat d’en Diego Torres li neguen reiteradament la possibilitat de cridar a declarar el cunyat i el sogre del senyor Urdangarin. Parlem, evidentment, del Rei i el seu pare. Certament, això es comença a assemblar al malson de tota una nissaga. Don Juan Carlos ja no és rei, però l’encausat continua sent el seu gendre. I per Don Felip(e) continua sent el cunyat incòmode desterrat a Suïssa.

Llegeix més

La “Sagrada” Unitat d’Espanya

manel masDes que es van conèixer els resultats del 20-D no he parat de sentir la frase que dóna títol a aquest article per part d’una majoria de polítics: la unitat d’Espanya, és a dir, la defensa de la unitat espanyola per sobre de qualsevulla altra qüestió. Aquesta podria ser, fins i tot, justificada, convenient, desitjada, necessària... però no pas sagrada.

Uns la volen perquè creuen que és el millor o perquè els queden reminiscències de la FEN; la majoria, perquè els han inculcat, des de sempre, que la nació espanyola té 3.000 anys (Esperanza Aguirre) o 500 (Vargas Llosa). Els que coneixen la història i estan oberts al diàleg saben que Espanya no existeix, que és un invent de Castella (Ortega i Gasset) i que ha sobreviscut a còpia de conquerir un imperi que mai no ha sabut governar ni administrar.

Llegeix més

Senyors de la CUP, heu perdut el CAP?

thumb manel masMembres de la CUP. Sou conscients del que esteu fent? M’atreveixo a dir si ho sou del que no esteu fent, ja que, equivocat o no, penso que gràcies a vosaltres portem tres mesos de retard en el full de ruta que vàreu signar i va aixecar tanta polèmica. Estava convençut que volíeu la independència i, tot i que no us vaig votar, vaig tenir una alegria pel vostre resultat electoral que donava, en conjunt, una majoria de 72 escons al nostre Parlament.

Puc entendre que en la primera votació ho féssiu en contra de la investidura d’Artur Mas, ja que calia negociar tot un programa de govern i un munt d’iniciatives tenint en compte les dificultats que des de Madrid ens arribarien. A la segona, em va costar entendre els vostres arguments del NO. Tot i l’expressió final d’en Baños, que no vaig ser capaç d’interpretar.

Llegeix més