LLIBERTAT JORDIS CONTENT TOP ABC

thumb urna(En resposta a aquest article). Heu defensat el Dret a Decidir... Fins que s’ha materialitzat. Llavors li heu retirat el vostre recolzament. L’heu defensat mentre eren paraules i promeses buides en campanya per no perdre votants i no quedar-vos enrere en el canvi social que es vivia a Catalunya. Per desgràcia per vosaltres “No anàvem de farol”: hem practicat el dret a decidir i el tornarem a practicar. Tots hem vist com simplement us havíeu posat l’etiqueta i ens heu deixat “sols” a l’hora de la veritat.

No complir el vostre compromís amb el Dret a Decidir us obliga, per un mínim de dignitat, a argumentar el perquè del vostre pas enrere... Però ho feu amb l’argument més indigne: “Aquest no és el referèndum que Catalunya necessita”. Què vol dir això? Els referèndums no tenen caràcter, partit, orientació o oportunitat, el referèndum és una qüestió binària i recull tot l’espectre possible en la qüestió, o ‘sí’ o ‘no’, així de senzill. Un referèndum és un referèndum, una pregunta i no una opinió, no es tenyeix de color per qui el convoca. Dir que ‘no és el referèndum que Catalunya necessita’ és dir que Catalunya no ha de fer cas de l’opinió de la seva majoria, i no és dir poca cosa. Us desagrada no estar a primera línia, no ser-ne els promotors... Però mai heu volgut ser els promotors, us ha caigut la màscara i us hauria de caure la cara de vergonya, també.

Llavors sortiu amb terceres vies per dir que aquest no es el referèndum que mereixem, així, tant superbs i paternalistes. Sabeu el que mereixem més que nosaltres? Sabeu el que volem millor que nosaltres? Em refereixo a vosaltres, polítics; ser polític vol dir representar al poble, no dirigir-lo cap a on voleu. No he vist cap moviment popular per la 3a via destacable, o millor dit, equiparable, al de decidir si volem un estat català republicà o no. Per tant, en què us baseu per dir (insisteixo, amb paternalisme insultant) que no és el que volem o necessitem? Com a mínim podríeu dir que és la vostra opinió minoritària i no un dogma català.

Per cert, recordo el primer cop que vaig veure al Pedro Sánchez fent una declaració; era en resposta a un periodista que li preguntava per la mobilització del 11S (no recordo de quin any): “El pueblo catalán que ha salido a la calle está pidiendo un nuevo encaje dentro de España”. Després de talls de vídeo de la manifestació. Amb estelades. Amb càntics d’independència. Com es pot negar la realitat d’aquesta manera per intentar conservar una posició política?

Un altre dels vostres intents d’argument per desdir-vos del vostre compromís amb el Dret a Decidir és dir que el referèndum ha de ser legal i acordat. No m’hi extendré massa aquí perquè és un debat massa recurrent i de resposta evident: la legalitat està al servei de la democràcia i no la democràcia al servei de la llei. No entendre això és pensar en blanc i negre, per molt que us submergiu i excuseu en formalismes, i ho sabeu. I acordat. Això és pensar que una dona no es pot divorciar del seu marit si ell no vol. Així de simple també.

Dir que la Generalitat no ha intentat el diàleg i negociació és insultar la nostra intel·ligència i el caràcter català. Entenc, en part, perquè ho dieu, això: perquè heu estat amb el cap sota terra els últims 7 anys, intentant negar la realitat. Però la realitat no desapareix perquè tanqueu els ulls i ara us ha picat als morros, de cop. Esgrimiu aquest argument com si el procés hagués començat fa 3 mesos, com si ara haguéssim fet un canvi mental, social i parlamentari exprés en un moment de bogeria... Doncs no, fa 7 anys que vam començar (com a mínim). El que passa és que no us en vau assabentar... Perquè no hi éreu, perquè no hi vau voler ser. Va ser decisió vostre ignorar el procés, però nosaltres el vam viure. No digueu ara que no ho hem intentat o caureu en la mentida.

I llavors parles de “l’espectacle dantesc de la sessió al Parlament”. Efectivament. Va ser esperpèntic. Va ser esperpèntic veure l’Iceta desbocat cridant amb els bullys de PP i C’s. Va ser esperpèntic com una minoria acomplexada per la seva condició de minoria, en un clar des-respecte a la idea de democràcia, va intentar frenar UNA VOTACIÓ. Autoritarisme de la presidenta? Si us plau, mira plens i procediments de qualsevol cambra espanyola, en totes es fan dreceres en les formes i mai ha sigut il·legal, i a més aquestes sí que no deixen de saltar-se les seves pròpies legalitats... i la pròpia Constitució!

Ara fas unes preguntes. Molt... punyents en intenció, suposo. Doncs les respostes se’t giren en contra: tot el que preguntes són qüestions, podríem dir, de garanties i de correcció, o de validesa del procés. Saps com es dona validesa al procés referendari? RECOLZANT-LO! Si tu i el teu grup el recolzéssiu, si tu i els altres equidistants us mulléssiu pel poble (tant del ‘sí’ com del ‘no’) li estaríeu afegint garanties. Així que no us atreviu, ara, autors del bloqueig, a denunciar els bloquejos que pugui tenir.

No pateixis per la nostra frustració, els catalans de la frustració sempre en fem camí. Com el camí al que som ara, el que vam iniciar per la frustració que ens va produir la promesa trencada del teu president Zapatero amb l’Estatut. I mira on som. No pateixis per la nostra frustració.

Espero que et quedis més tranquil amb el teu auto-argumentari, perquè és un debat intern vostre. Aquest article és per intentar conciliar la son, fet i dirigit a vosaltres mateixos. A nosaltres no ens enganyeu ja.

Dani Chaparro

blog comments powered by Disqus