manel masSempre m’heu semblat fidels servidors de l’oligarquia dominant de l’estat espanyol. Gastant, per no dir llençant, els diners dels contribuents per enriquir les classes dominants (aeroports, autopistes radials de Madrid, trens TGV, rescat de la banca, etc.) i sempre afavorint els mateixos; per contra, vau apujar l’IRPF i l’IVA, vau fer que l'acomiadament de treballadors semblessin rebaixes de gener, maltractant aturats dient-los “que se jodan”, en paraules al Congrés d’una diputada vostra.

Vosaltres no sou demòcrates, no sabeu convèncer: l’únic que sabeu fer és vèncer. Ha estat així tota la vida. Les paraules “diàleg” i “dimissió” no formen part del vostre ideari polític. Quan una cosa no us agrada, recolliu signatures, eleveu recursos al TC i ara, amb la majoria absoluta, feu el que us dóna la gana. Canvieu lleis a conveniència vostra i maltracteu els ciutadans rebaixant-los les llibertats d’expressió o manifestació (llei mordassa).

Heu actuat amb una prepotència desmesurada que no té a veure amb el que esperava el poble que, malauradament, us va donar la majoria absoluta per a fer-ho. La prova de què ho vàreu fer malament es va reflectir el maig passat, i que us va costar la pèrdua d’unes quantes alcaldies importants i algunes comunitats autònomes. Ara tornen a haver-hi eleccions i, com és tradició, s’ha de parlar malament de Catalunya. Això us dóna vots i ho sabeu.

I parlant de Catalunya... creieu de debò que hi haurà marxa enrere? Penseu que amb amenaces, la fiscalia i el TC anul·lareu el desig d’un poble? Per molts entrebancs que hi poseu, esteu segurs d’aturar el procés? Permeteu-me que us digui que no ho aconseguireu. Catalunya i els seus habitants no poden seguir pagant la factura de la mala administració de l’estat. El dèficit fiscal, reconegut per vosaltres, és una vergonya i prova fefaent de què els diferents governs centrals han estat maltractant a Catalunya.

El dèficit fiscal català ha sigut constant entre 1986 i 2011 amb una mitjana anual del 8% del PIB. És a dir, cada any més de dos mil dos-cents euros de cada català se’n van a Madrid i no tornen. La xifra d’aquests 26 anys suma 245.000 milions d'euros que han sortit de Catalunya i s'han quedat a Espanya. I ara, el totpoderós Montoro, es nega a donar diners del FLA (que Catalunya ha pagat amb escreix) si no se li diu en què es gastaran. D’això jo en dic xantatge.

És una forma per desacreditar la Generalitat, ja que no és més que una aplicació soterrada de l’article 155 que, directament, no teniu pebrots per aplicar per temor al descrèdit que a escala internacional us podria causar. Mentrestant, farmàcies, residencies, proveïdors, mútues, etc. poden arribar a patir una suspensió de pagaments, la qual cosa sembla no us preocupa gaire. Fa dies Rajoy deia: “Pagarem les seves factures. Els catalans no en tenen la culpa. No perjudicarem la ciutadania”. Va mentir Rajoy o... Montoro mana més que ell?

Als partidaris de la pertinença a Espanya, m’agradaria que em diguéssiu quins avantatges tenim si seguim com ara. Nascuts aquí o nouvinguts, no sou conscients del maltractament que rebem? Dels pressupostos no realitzats, del desgavell de rodalies, de l’incompliment de l’Estatut, de... No volem ser ciutadans de primera: el que desitgem és no ser ciutadans de segona com ara. A la vista del cop de porta al pacte fiscal, de la rebaixa de l’Estatut, de la negativa a fer un referèndum... en definitiva, a no voler seure a negociar res de res, què més ens queda per fer? I vosaltres, membres del PP, mai no us heu plantejat que l’actual situació és culpa vostra al recórrer al TC en contra de l’Estatut? Ara ja no queda altra sortida que la independència o seguir sent una maltractada colònia de l’imperi espanyol.

Manel Mas

blog comments powered by Disqus