Alex Muoz_01He de dir que gairebé a les vuit llistes de les forces polítiques que es presenten a les properes eleccions municipals a la Garriga hi tinc –com diria en Pla- amics, coneguts i saludats, la qual cosa –ho confesso- em fa difícil mantenir una posició imparcial. Una posició com si jo no fos part interessada en el que passi al poble en els propers quatre anys fruit dels qui governin l’Ajuntament.

Cert és que la imparcialitat de la que parlo seria desitjable en tots aquells els qui la seva opinió va més enllà del nucli reduït escollit per ell mateix, però, clar, quan opines per escrit i ho fas públic, aleshores pots ferir alguna susceptibilitat, això sí, quasi sempre sense desitjar-ho. Malgrat tot, som-hi.

Sincerament manifesto tot el meu respecte pels integrants –demòcrates- que formen part de qualsevol de les llistes que es presenten a la Garriga i que tinguin com a finalitat donar el millor de si mateix a favor de la població, independentment de la seva ideologia. I el meu respecte, també, per a tots aquells que el seu missatge sigui de propostes, no només de crítiques i aquestes, les crítiques, en fer-les, les acompanyen d’alternatives possibles i no demagògiques, no populistes.

Des de fa uns dies els més d’onze mil garriguencs que el proper 24 de maig estem convocats a votar,  podem anar veient i llegint els cartells que ens conviden a votar als retratats amb frases de suport que pretenen convèncer que, amb ells, els de les fotos, anirà tot molt millor, o almenys ho intentaran. Crec.

Fem-hi una repassada, a alguns dels cartells. Dic a alguns perquè no els he vist tots.

Vagi per endavant l’animus iocandi que impera en els comentaris que faré, la qual cosa no significa que no consideri els ajuntaments com una eina importantíssima, com un espai de poder molt seriós per gestionar i pressionar estructures polítiques superiors i que és, són, l’instrument que té contacte directe, el més directe, amb la gent del carrer.

Dit això, començo.

· Uns ens diuen que volen estar amb mi. Ostres! Que bé! Oi? Potser el que volen dir és que compten amb mi, però... per fer què? Que no em donin massa feina, que ja tinc una edat. Mireu, em quedo amb el missatge de que volen estar amb mi perquè em consideren important pel simple fet de ser garriguenc, encara que ho sigui d’adopció i que, amb mi, amb tots, segur que anirem bé.

· Uns altres són valents. Diuen que ho són i segur que sí, però... no confonguem pas la valentia amb la temeritat, no fos cas que prenguem mal. Potser, per no prendre mal, una incipient barbeta i bigotet s’endevina al senyor de la foto del cartell. No serà que no es volia tallar afaitant-se? Clar, una foto electoral amb unes tiretes no quedaria bé. En qualsevol cas... valent? Sí, segur que sí que ho és. És el que ens dèiem amb estimat amic: “audentes fortuna juvat”.

· Uns altres, no diuen que són valents però volen que lluitem, junts i juntes. Aquí paro, no perquè sí, no, paro perquè això de dir cada vegada els dos gèneres... no sé, no m’acaba de convèncer. I ara, per favor, que no em surtin amb el tema de la discriminació. Per a mi res té a veure, i això de nens i nenes, homes i dones, els pares i les mares, els fills i les filles, els monstres i les monstrues... En qualsevol cas, sí, segur que ens cal lluitar per desterrar la corrupció, la demagògia, el populisme i tot el que no sigui bo per la gent normal. (Ara no definirem normal perquè més o menys tots en tenim un mínim concepte, del què és normal).

· Uns altres volen fer la Garriga per un nou país. No!!! Que no és això, que el país és molt vell, no hem de fer un país nou! Que el nostre fil conductor ja ve de molt lluny! En tot cas, és una Garriga per un Nou Estat. Au, vinga, fem la Garriga per un nou Estat! Aquí sí que ens trobarem, tots junts. D’acord?

· Uns altres volen que entrem tots amb ells a l’Ajuntament. Vaja! Ja hi cabrem tots? Els nens (i les nenes) també han d’entrar-hi? Ho dic perquè al cartell en surten uns petits (i petites) molt bufons (i bufones). Ja ens ho diran. Sí, les intencions són bones, segur que ho són. Doncs endavant!

· Uns altres ens diuen que ells SÍ i em pregunten si jo també. Home! Depèn, clar! Sí és sí perquè sí, no. Ara bé, si és que sí per ser-hi, junts, doncs SÍ, i tant que sí!

· I uns altres han fet els cartells, els que he vist, en castellà. Caram! Que no saben que a la Garriga entenem el català? Per què ho fan en castellà? No en tinc res en contra, del castellà, però a la Garriga calia fer-ho? Potser hauran d’anar al Centre de Visitants del poble i que els hi donin informació de la vila. Tal vegada ens ho diuen durant la campanya, el perquè de tot plegat.

I, ja no puc dir res més dels cartells perquè no n’he vist cap més i potser, depenent dels estímuls que em generin els debats que em vagin arribant, faré algun altre escrit que, evidentment i com aquest mateix, tindrà força detractors. Només faltaria.

Ànims a tots!

MIX CARTELLS

blog comments powered by Disqus