Cuspinera_01Del procediment de la posta en marxa de la rehabilitació del centre, el primer que s’ha de valorar és el jurat. Sense menysprear a cap membre del jurat, crec que no n’hi ha prou d’escollir amb voluntat participativa, representants dels partits polítics, funcionaris i dues institucions garriguenques (ASIC i Agenda 21).

Hi havia professionals qualificats en el camp de l’arquitectura, l’urbanisme i el disseny, a part dels funcionaris per a col·laborar a assumir el repte de decidir sobre la qualitat i bondat de les propostes que modifiquen profundament l’espai urbà?
Hi havia algun arquitecte en representació dels concursants? No es pot deixar, solament, en mans de polítics, funcionaris i dos representants de les associacions garriguencs, ja que les seves professions, la majoria de vegades, són totalment alienes al que es va a jutjar. S’hauria d’haver compensat el pes dels polítics i els funcionaris. A la Garriga hi ha associacions i institucions que utilitzen l’espai urbà i no se’ls ha demanat la col·laboració.

Una vegada analitzat el projecte exposat a la Biblioteca durant el mes de juliol de 2009, hi ha un bon nombre de suggeriments a plantejar, al marge de sauló sí, sauló no.

Recollint les intencions dels autors del projecte, ressenyades en l’exposició de la Biblioteca durant el mes de juliol de 2009, hi manifesten “... quins són els elements que han configurat el poble i mantenir-los. Aquests són des del material, sauló o llambordi , “... creiem que no cal proposar grans canvis, només s’ha d’endreçar i potenciar tots aquests elements perquè continuïn configurant el centre de la Garriga”.

Aquestes bones intencions, malauradament, no quedaven ressenyades en la documentació exposada en la Biblioteca, creant una inexplicable contradicció entre la memòria i el dibuix. 

Com a reflexió prèvia, s’hauria de tenir en compte que travessem una greu crisi econòmica, també municipal. S’ha de desconstruir la plaça dura de can Dachs, de 1.400 m2, urbanitzada fa 17 anys, refent-la com a plaça dura, per guanyar una graderia? Potser no és el moment oportú per proposar aquesta moguda i costos.

És pot plantejar de nou una vegada superada la crisi i es destinen els diners a fer el tram del carrer dels Banys entre els carrers del Figueral i la Doma.

Els suggeriments a valorar per l’equip de govern, expressats en dues instàncies presentades el mes de juliol de 2009, es poden resumir, i segur que en queden al tinter, en:

1.- Per poder conservar la idiosincràsia de la plaça de l’Església, s’ha de conservar el sauló, mantingut al llarg dels segles. La plaça dura, és una etapa ja superada en la rehabilitació dels centres urbans. Moda nascuda arran de la urbanització de la plaça dels Països Catalans de Barcelona, més tard repetida a la plaça Barangé de Granollers, i en altres llocs del país.

Si el problema és la pendent de la plaça, es pot recuperar la solució de  plaça anivellada tal com estava abans de fer l’actual edifici de l’Ajuntament.

No està clar si la plaça de l’Església ha de ser “per mirar”, o “per ser vista”.

El que tenen assumit un bon nombre de garriguencs, és que la plaça de ha de conservar el paviment de sauló, amb pendent o sense.

Els vigatans amb les seves campanyes van aconseguir que el sauló no desaparegués de la Plaça Major, fent-hi el mercat cada dissabte. És qüestió d’enginy.

2.- En el passeig dels Til·lers es conserva el paviment de sauló, però es perd la solució simètrica de l’actual imatge. Si es pretén desvirtuar la imatge de l’actual passeig,  ho aconsegueixen.

3.-  No es recupera l’agradable passeig de Til·lers, pavimentat amb sauló, que hi havia a la plaça del Doctor Vich. Desaparegut a criteri d’un consistori del franquisme, per crear places d’aparcament. Es desconeix la història recent.

4.- Els tres models de banc de disseny del projecte dubto que siguin dissenyats per seure còmodament, ja que els tres models són horitzontals, de tacte molt dur i no tenen respatllers (posteriorment, en el projecte executiu els han dibuixat amb respatllers).

5.- En tot l’àmbit de l’espai urbà a rehabilitar no hi ha cap fita urbana que singularitzi algun dels espais, amb algun element escultòric representatiu del fet cultural garriguenc.

6.- Es fa un flac favor a la visualització del conjunt arquitectònic protegit, a l’emmascarar amb arbres el tram del carrer del Centre, entre el carrer de la Doma i l’estanc. En aquest tram hi ha 7 edificis protegits. La connexió formal de les dues places amb arbres es pot aconseguir per l’altre costat (edifici de l’Ajuntament).

7.- En el projecte no es parla del monument al músic i fill predilecte garriguenc Josep Sancho Marraco, ni de les oliveres que el protegeixen i donen nom a la plaça.

8.- És un greu error de plantejament de l’espai urbà, la plaça de les Oliveres, a l'adjudicar a la xurreria i gelateria el caràcter i tractament de fita urbana o “monument al xurro i el gelat”.  Seria el lloc ideal per posar-hi algun dels mòbil-vitrall de l’artista local Francesc Fornells-Pla.

9.- És un contrasentit treure les antigues llambordes per posar-hi diversos tipus de plaques de pedra, quan fa tres anys es va rehabilitar el tram del carrer dels Banys amb llambordes, col·locades en l’espai de circulació de vehicles.

Aquests suggeriments es presentaren amb dues instàncies a l’Ajuntament durant el mes juliol de 2009. Passats sis mesos es comentaren en una reunió convocada per la senyora alcaldessa.

Davant del debat obert es pot dir que, a criteri d’un bon nombre de garriguencs, l’equip de govern municipal tripartit d’esquerres s’hauria de replantejar seriosament alguns aspectes del Projecte de Rehabilitació del Centre, reconduint la inversió econòmica de les subvencions de l’Estat i la Diputació, en les infraestructures (clavegueram i serveis) i l’aplicació del Projecte aprovat en la millora de la mobilitat dels vianants del carrer dels Banys, entre els carrers del Figueral i la Doma, com a continuació de l’obra feta pel govern d’ERC-PSC (senyor Miquel Pujol i senyora Neus Bulbena),  i el tram del carrer de Calàbria que permeti el pressupost, deixant les places per una segona fase, endegant un nou procés amb més participació ciutadana.

blog comments powered by Disqus