Alex Muoz_01Parlar de la defunció, dels moments, dels dies previs a la mort d’un ésser estimat, és dur. Parlar de la mort amb aquest ésser estimat és molt dur, tot i que tal vegada ell en vulgui parlar. Parlar de com superar la pèrdua d’una persona volguda potser encara és més dur perquè l’absència definitiva ja és irreversible i sabem, n’estem del tot segurs perquè és cert, que mai més ens tornarem a sentir estimats per aquell ser, que mai més podrem estimar aquella persona, que mai més la veurem, que mai més ens veurà, que mai més compartirem il·lusions, projectes, alegries, penes, sensacions. 

Mai més. 

Només els records ens faran tenir present a qui ens ha deixat per sempre. I plorarem i maldirem i ens rebel·larem i... I com podem superar la pèrdua? Com podem aprendre a viure després d’això?

Si som creients, la vida eterna pot fer-nos d’aixopluc i el retrobament posterior pot ser un bàlsam que actuï de cicatritzant però, inclús pels creients, la desaparició de la persona estimada sempre precisa d’un temps d’assimilació, d’adaptació, d’un temps d’aprenentatge per seguir fins que siguem nosaltres els qui definitivament marxem, morim.

Sí, és dur parlar de la mort. És dur imaginar-se la vida sense el fill que has parit, sense la dona que has estimat, sense la mare que t’ha acaronat, sense el germà amb qui has jugat.

I repeteixo, com podem aprendre a viure desprès de la pèrdua? 

L’Adela Torres, fundadora de l’associació AVES, Grup de dol, va crear precisament aquests grups de suport partint d’unes trobades amb la doctora Kübler-Ross, psiquiatra suïssa i doctora Honoris Causa de diverses universitats.

Ahir a l’Aula de la Universitat a l’Abast ens van convidar a mirar de fit a fit aquests moments pels que no voldríem passar, que no voldríem viure. Ens van convidar a ser actius enfront el patiment que ens ocasiona la mort dels qui estimem, dels qui ens estimen, i ens van deixar aquest enllaç pels qui vulguin posar-se en contacte si creuen que fer el camí sols els costa massa: http://www.avesgams.org/ca/grupos-de-ayuda. Feu-lo servir, si us cal.

La Conxita Bargalló va afegir més sensibilitat encara a la conferència fent la lectura d'un breu poema, que va ser aplaudit pels assistents i es van fer extensibles també, molt merescudament, a la ponent Adela Torres, a la que la Fundació Universitària Martí l'Humà agraeix la seva conferència.

El torn de paraules, com sempre, va ser molt interessant, acomiadant-nos fins el proper dimarts, quan parlarem d’història amb Francesc Serra i Sellarès, que ens oferirà la conferència titulada “El Tractat d’Utrecht i Gibraltar”.

blog comments powered by Disqus