LLIBERTAT JORDIS CONTENT TOP ABC

Lleronins i garriguencs en guerra

Vctor Rodrguez_01Diu Josep Maurí al primer volum de la preuada “Història de la Garriga” que l’any 1306 va haver-hi una guerra entre la Garriga i Llerona. Renoi, garriguencs i lleronins enfrontats bèl·licament!

Avui dia no sabem encara el perquè d’aital batussa però segons Maurí, un vell document conservat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó resa “que referint-se al dit Bernat de Rosanes i a tots i cada un dels homes habitants en la parròquia de La Garriga, de la Vegueria del Vallès (...) segons diuen, entre vosaltres vàreu fer un conveni il·lícit i una empresa i una conjuració i una conspiració de què us sostindríeu i ajudaríeu contra tots els homes i persones”. Aquest pacte s’estrenà, segons sembla, contra els lleronins, i aquell any, al crit de Via Fora! els garriguencs invadiren armats el terme de la parròquia de Llerona, entrant a la masia de Can Simó de Moratia, perseguint el mateix Simó i segrestant a Berenguer Olrani, duent-lo al Casal de Rosanes tot llevant-los ses armes. Aquest acció, que amb aquests personatges sembla extreta dels Pastorets de Folch i Torres, és un fet real de la nostra història local.

Llegeix més

Un càlid parèntesi

Albert Ses_01Tornar a casa per un curt període de temps quan es viu fora és un d’aquells plaers amb data de caducitat als que m'he tornat addicte, conscient que dura poc i cal aprofitar-ho. Els dies passen ràpid amb una sensació semblant a la degustació lenta d'un plat que agrada molt i que saps que s'acaba o quan escoltes a tot drap la teva cançó preferida que apareix de sobte enmig d’una llarga llista de reproducció.

Tot comença quan el capità anuncia l’aterratge puntual (acompanyat de trompetes si es viatja amb Ryanair) informant de la temperatura exterior. Impacient, esperes que el mòbil agafi un 3G del que no gaudeixes a la ciutat on has embarcat, frises perquè s'obrin les portes i entomis amb felicitat els divuit graus que ha anunciat el comandant, com si es tractés d’una calor tropical que et fa guardar d'una revolada la bufanda al fons de la maleta i plegar l’abric fosc a la mà. Dues peces de roba de les que no t'has desprès en cap de les últimes fotos que t'han fet i que ara vols esborrar per complet de la teva vista durant uns dies.

Llegeix més

Tendències oposades

Albert Ses_01Fullejant les pàgines de l’"European Voice", el diari que es distribueix cada setmana entre els euròcrates que treballen a les institucions europees, hi ha una notícia que em crida especial atenció: l'Eurostat (l'oficina estadística de la Comissió Europea) afirma que el 23% dels ciutadans de la UE-27 estaven en risc d'exclusió social l'any 2010; gairebé un de cada quatre.

Aquesta xifra, esdevé encara més espantosa quan la traduïm en números absoluts: 115 milions de persones. Contundència i fredor es barregen en un article amagat a les pàgines interiors del rotatiu i que, en cap cas, fa ombra a les notícies que aclaparen els titulars de la setmana, encapçalades per l'escandalós rescat a Xipre. Precisament, el rescat farà repuntar sens dubte aquesta exclusió social a l'illa mediterrània durant els propers mesos.

Llegeix més

Són negres!

Vctor Rodrguez_01Les males llengües independentistes que controlen com tots sabem els mitjans de comunicació tan nacionals com estatals ens han advertit que l’Estat ha enviat prop de 700 policies (aquells de la inteligencia nacional superior) a casa nostra. Des d’aquestes humils línies, us dono el nostre Déuvosguard particular, oh benvinguts, passeu, passeu...

En aquests temps que corren, no estem per rebutjar 700 persones amb un bon sou, que surtin, gastin, viatgin, comprin i elaborin informes... fet que suposarà una petita reactivació de la nostra migrada economia catalana on molts senyors Esteves (el de l’Auca) estaran contents amb aquests nous veïns que s’estan repartint per arreu del Principat i amb seu davant de El Corte Inglés. Comerciants i botigues de vetes i fils, de queviures, paquis 24 hores i grans multinacionals es freguen ja les mans amb els nous clients...

Llegeix més

Anem a l'església, al Brasil

Albert Ses_01Avui us proposo anar una mica més enllà de Brussel·les, creuar l'oceà per recordar una trobada de l’església evangèlica al nord-est del Brasil que vaig presenciar fa poc menys d'un any. Allà vaig poder comprovar les múltiples diferències entre aquests rituals i als que tantes vegades hem assistit de l’església catòlica de casa nostra, on ens sabem gairebé de memòria el guió preparat per a cada ocasió.

Tot comença una xafogosa tarda d'un diumenge de març en una de les poques esglésies d'un municipi perdut dins l'estat de Bahia que, efectivament, té forma d’església. Les altres, molt nombroses, s’escampen pels carrers del poble com formigues. Qualsevol local és bo per a muntar una església evangèlica amb alguna caracterització especial. Aquí tothom es pot “alliberar” del seu pastor i crear una església als baixos de casa seva. No obstant, m’avisen que l’església que avui visitem és seriosa i amb molts seguidors, i que per tant, no s’hi val a fer broma.

Llegeix més

A quatre parades

Albert Ses_01És fàcil orientar-se a Brussel·les. Una ciutat petita que frega el milió d´habitants, permanentment ennuvolada i on es parlen més llengües que en qualsevol altre capital del món. De fet, un terç de la seva població és estrangera. Aquí hi ha dos centres neuràlgics que corresponen a les dues realitats que amaga la capital europea. Per tenir una idea de la mida de la ciutat, ambdós estan separats per només quatre estacions de metro.

Llegeix més

Dels nostres noms

Vctor Rodrguez_01Tenim al nostre poble alguns noms propis que donen singularitat semàntica a la nostra vila. Quan Pompeu Fabra féu el seu Diccionari General de la Llengua Catalana, una de les consignes fou la d’evitar incloure-hi localismes; si no haguera estat així, el diccionari tindria avui una dimensió colossal. No obstant, com a veí de Badalona i potser per alguna pressió o demanda, hi inclogué els localismes badalonins badiu i mikako. Cal dir però que la riquesa de tota la nostra llengua està reflectida al diccionari català-valencià-balear, l’Alcover-Moll.

Llegeix més