El CD de la història i la història del CD

Vctor Rodrguez_01Divendres vinent a la Garriga, i gràcies a l’empenta de l’Agrupació Sardanista i al recolzament de l’Ajuntament, es presentarà amb un concert de la cobla Sant Jordi el primer CD de sardanes dedicades al nostre poble.

Són molts però en conjunt no són gaires els pobles que tenen les seves sardanes recollides en un disc compacte i això ha de ser motiu d’alegria i d’orgull pel nostre. Nogensmenys, la gràcia recau en què aquest patrimoni musical no estigui mai del tot recollit, perquè vol dir que, com a tradició i manifestació cultural viva en constant evolució, sempre se’n fa de nova. Mantenint-se es renova i manifestant-se s’adapta als nous temps, refermant-se com a tradició perquè els més joves la reconeixen herència dels d’abans si la fan seva. Cal que la cadena de transmissió no es trenqui i és aquí on volia arribar.

Llegeix més

Aquest lloc des d’on escric

thumb Vctor Rodrguez 01Aviat farà dos anys que escric regularment en aquest espai, antigament anomenat l’Espai Digital i des de sempre, talaia de llibertat. Però si mai sóc famós i m’independitzo dels meus editors Cucurella per tenir un bloc propi a l’estil de La  Torre de les hores de l’admirat Bernat Dédeu, vull que aquest escrit serveixi ara com a registre i patent del que batejaré com  El Comunidor.

Llegeix més

Esgarrapar la història

Vctor Rodrguez_01Com a barceloní de dilluns a divendres, m’agrada descobrir sempre que puc racons desconeguts de la ciutat. Sovint surto una estona abans de casa –o bé hi arribo més tard– perquè opto per passar per aquell carrer estret amb cases baixes o per aquell xamfrà on sé que hi ha una botiga d’aquestes que potser demà haurà abaixat la persiana. La satisfacció d’aquestes coses tan senzilles és similar a la que sento quan tinc l’oportunitat de conèixer i enraonar amb algú que ha estat actor de la història i que hi ha fet una contribució significativa, com aquestes darreres setmanes, que he pogut tenir l’oportunitat de conversar pausadament amb l’escriptor Ramon Folch i Camarasa –fill de Josep Maria Folch i Torres–, el constructor de Gralles Bonamusa d’Argentona o l’escriptora i exalcaldessa de la Garriga Núria Albó.

Llegeix més

Apomellem-nos

thumb Vctor Rodrguez 01Fa prop de 100 anys, aquell prohom que com en Fabra hauria de tenir una universitat amb el seu nom per haver ensenyat a llegir -en català- i a normalitzar la llengua –catalana- als nostres avis, creà els Pomells de joventut. Gràcies a ell, una fornada de catalans va conèixer tot allò que els seria prohibit anys després: llegir i expressar-se en la seva llengua. Parlo de Josep Maria Folch i Torres, creador d’En Patufet.

Llegeix més

Polítics de televisió

Laura Franco_01Fa temps que la política es troba en una situació crítica. Diguem-ho: els polítics no ens inspiren confiança. No és de fa una setmana ni dues, sinó que ja fa anys que la ciutadania critica a tota la classe política. Els “grans” han anat acumulant una sèrie de situacions que han resultat en un sac de queixes i raons per a ser criticats però sembla ser que són una mica sords i cecs (o curts de reflexes). La societat està demanant un canvi, mentre ells només es responen els uns als altres.

Llegeix més

El revelat de diumenge

thumb Vctor Rodrguez 01En un poble del Vallès es respirava fa una setmana, la incògnita i la il·lusió d’una nit de reis en ple mes de novembre. Tenyit de groc una i una altra vegada per tossuts voluntaris, dissabte la gent voltava preguntant on es votaria, qui podia votar i si hi haurien paperetes i sobres. Al caure la nit, els voluntaris s’organitzaven per estar ben d’hora ben d’hora a sengles punts de votació mentre que a l‘interior de la parròquia –oferta com a local de votació en cas de necessitat-, els fidels escoltaven la lectura i l’homilia del mossèn que conscient del seu paper de pastor, els convidava a interioritzar i reflexionar sobre la Visita Espiritual del bisbe Torras i Bages.

Llegeix més

Ella

Vctor Rodrguez_01Sovint, pels carrers de la Garriga em trobo amb persones amb les quals s’inicia una conversa improvisada que sovint encapçala una de les dues frases següents i que crec, estan esdevenint tòpiques darrerament: ‘Votarem Víctor?’ i la segona ‘Que maco l’acte d’ahir, eh? Ho vas veure? Hi eres?’. I jo observo, de vegades gratament sorprès, com la il·lusió i l’esperança traspua cada dia de més gent diferent que fins fa poc en restava al marge i estan –estem– disposats a molt.

Llegeix més