LLIBERTAT JORDIS CONTENT TOP ABC

Pren-la-hi

thumb Vctor Rodrguez 01Una àvia –confesso que tinc tirada a xerrar amb les àvies em diu que no vindrà, que ens ho deixa per nosaltres. No hi veu bé i ens faria anar malament: Aneu tan lluny! Us ho deixo pels joves, jo ja hi estaré amb el cor i ho miraré per la catalana(sic). Per col·laborar però, ha comprat la samarreta groga commemorativa. Voldria venir a la cadena però no s’hi atreveix. El cos no li respon com ella voldria.

Llegeix més

Amén a votar

Vctor Rodrguez_01Sí, sí, el títol no està mal escrit. Perdoneu el joc de paraules només començar; si seguiu llegint, entendreu el perquè.

Si tot va com sembla que anirà, sembla ser que els papes (em refereixo a Madrid, per tant, los papás) no ens deixaran fer la famosa consulta, és a dir, autoconsultar-nos –perquè la consulta la faríem nosaltres i no pas ells–, cosa que també porta per nom referèndum d’autodeterminació i, per això, avui parlarem de votar. Parlarem d’eleccions; sigui en format consulta, referèndum o eleccions amb caràcter plebiscitari amb un xic d’humor.

Llegeix més

Russos de Rússia

Vctor Rodrguez_01L’altre dia, per TV3 parlaven de pobles abandonats que es venen –i que acostumen a comprar inversors estrangers– i arran d’això, tot fent un xic de publicitat descarada, ens diuen que el Molí de Blancafort de la Garriga està en venda per quasi dos milions d’euros. La notícia se suma a la de dies abans, on el diari El 9nou ens informava que el Balneari –també Blancafort– ha estat comprat per un grup inversor rus per quasi sis milions d’euros. Tot plegat em va fer pensar en aquell acudit sobre un rus i un espanyol del desaparegut Eugenio, i d’aquí el títol de l’article.

Llegeix més

Ha sortit al balcó

Vctor Rodrguez_01Me la trobo sovint pel Passeig quan surto a córrer. Porto els auriculars posats i quan la veig, me’ls trec ràpidament. És rossa, alegre i vesteix molt bé. A l’atansar-me, els dos somriem amb una complicitat compartida. Avui però, ella somriu més explícitament. Després he sabut el motiu.

És una senyora, paraula que ja denota una certa categoria, un saber estar. Quan era gran haguéssim dit que era guapa i de jove, haguéssim dit que estava bona. Ara, com he dit, porta els anys amb molta dignitat tot i acostar-se als noranta. Dignitat, recordem-ho.

Llegeix més

Matí de festa a Puiggraciós

Vctor Rodrguez_01Aquesta setmana hi ha hagut, com cada quart diumenge d’abril, l’aplec dels garriguencs a Puiggraciós, aquest cop però, ben remullat. L’aplec consisteix en pujar-hi a peu o en cotxe, missa, piscolabis i sardanes i santornem-hi cap a baix.

La mitjana d’edat és alta i cada any va creixent. Alguns ja no hi poden pujar, molts tenen mandra i d’altres, més excursionistes, hi pugen caminant, toquen la paret del santuari i marxen de nou cap a baix sense missa ni sardanes. Ja han complert.

Llegeix més

Torna el chacacha del tren

Vctor Rodrguez_01De nou i any rere any, atès l’impuls d’un petit grup de veïns, tornarem a tallar el carrer dels Banys al Barri de Montserrat. No serà per obres ni per reivindicacions, sinó per aplegar-nos i celebrar una festa que ja ha esdevingut tradició al nostre poble durant el cap de setmana més proper al 27 d’abril. Aquest escrit vol ser un petit homenatge a tots aquells que fins al moment l’han fet possible. Pels que hi són i pels que no.

Va començar als anys vuitanta com una festa senzilla i mig improvisada, com la d’altres barris de la Garriga com Santa Rita, el Barri de Dalt, Sant Ramon, el Barri de la Mercè, el de Can Violí, o la de Ca n’Illa. Algunes d’aquestes festes estan en stand by o malauradament han desaparegut, com les festes de Sant Roc (el barri de la plaça de l’Església) o de Sant Jaume (una capelleta que hi havia al carrer de Can Noguera).

Llegeix més

Sant Benet, Erasmus, Europa

Vctor Rodrguez_01Llegí un dia un article de Salvador Sostres que venia a dir que qui marxa d’Erasmus (em sembla que a Itàlia) ho fa per follar. Deixaré aquesta afirmació a judici dels lectors. Jo, dissortadament, no hi he anat. Però oficialment el projecte Erasmus tenia com a finalitat enfortir els vincles europeus entre els estudiants, fent que se sentin part del projecte comunitari per haver viscut en un país de la Unió. I crec que ha donat els seus fruits (em refereixo al sentiment europeu, no siguin malpensats) perquè bona part dels estudiants que han volgut i pogut, tot viatjant –fóra agosarat dir que només s’hi va a estudiar– han acabat sentint-se un xic més europeus, gràcies al seu pas per les universitats (i per sengles festes, sigui dit de passada) d’aquests móns de Déu.

Llegeix més