LLIBERTAT JORDIS CONTENT TOP ABC

thumb sancho marracoA ponent, el mot Marraco designa una cucafera o un ésser fantàstic que espanta les criatures i per això als lleidatans els és un nom prou comú mentre que a la resta del Principat ens és majoritàriament desconegut excepte a la Garriga, que ens recorda a un carrer. Un vial que porta el nom de Josep Sancho Marraco des de l’any 1921, quan l’ajuntament decidí que l’antic carrer del Forn passaria a dur el nom d’un dels seus fills més il·lustres, un garriguenc de només 42 anys i que encara trigaria gairebé 40 anys més a morir. Prolífic compositor de més de 500 obres, va rebre més d’un centenar de premis i fou homenatjat sovint per institucions i entitats, alhora que reclamat per ser membre de jurats i comitès musicals.

Malgrat el relleu de la figura genial de Josep Sancho Marraco, avui és encara ben desconeguda per molts car varis motius fan pila pel seu oblit. En primer lloc, l’adveniment del Concili Vaticà II poc després de la seva mort contribuí a arraconar la seva musica religiosa: es passà del llatí al català i de la música gregoriana a les tonades cumbaiàs i de guitarra alhora que s’emmudien els orgues, que van ser la veu d’en Marraco.

Pel que fa a la seva composició profana –molt més reduïda i sovint d’arranjament-  i el fet que les seves sardanes no siguin especialment balladores ha fet que a plaça no sigui un compositor programat per les entitats sardanistes. El tercer ingredient del seu injust oblit és, segurament, la manca d’una família o d’una fundació d’admiradors que després de la seva mort continués la tasca d’extensió i reivindicació de la seva obra. Dissortadament, amb la seva mort s’acaba la nissaga musical dels Marraco iniciada pel seu oncle Josep Marraco Ferrer.

No tot són ombres però. Cinquanta-sis anys després de la seva mort el poble que el veié néixer el tornarà a honorar. L’insigne compositor i organista té encara son carrer dedicat quasi 100 anys després, segueix en peu i restaurat el seu monòlit a resguard del campanar mentre que la fundació Maurí conserva i té classificat el seu llegat personal. I enguany, sis anys després del darrer homenatge,  es presentarà durant la festa major del nostre poble –el poble de Sancho Marraco- un CD amb una tria de dotze de les seves sardanes escrites entre els anys 1906 i 1960. Una fita possible gràcies a la ingent tasca de l’entitat sabadellenca Músics per la cobla, l’empenta de l’Agrupació Sardanista la Garriga i la col·laboració de l’ajuntament.

Ara tenim una oportunitat única de saber que no només ens sona d’alguna cosa el nom de Sancho Marraco. Tenim l’oportunitat de saber com sona una música que també és una mica nostra. És moment doncs de reivindicar la figura d’aquell home modest que durant 80 anys portà la Garriga musicalment al cor i en féu d’ambaixador, per tal que ningú pugui dir als garriguencs que ‘Ningú és profeta a la seva terra’.

Víctor Rodríguez

blog comments powered by Disqus