LLIBERTAT JORDIS CONTENT TOP ABC

thumb Victor Rodriguez 02Per viure tranquil·lament esgrimint només l’argument de la legalitat vigent davant qualsevol proposta. Voldria declarar-me amant de la cultura i de les llengües mentre empro només la meva i desprecio les que ignoro.

Voldria dir que la meva cultura abasta fins als confins de la terra però dividir-ne una altra només perquè hi passa un riu pel mig. Voldria dir que la meva nació és la més antiga del planeta i quedar-me tan ample. Voldria ser-ho per dir que es persegueix una llengua que impera arreu obviant que la meva cultura ha perseguit la veïna durant segles.

Voldria tancar televisions mentre titllo d’aldeans aquells que senzillament volen viure amb normalitat en la seva llengua. Voldria ser-ho per dir als més joves que les guerres eren en realitat tractats de pau tot convertint les batalles en aliances infundades. Voldria ser-ho per sortir a la televisió dividint veïns d’escala i voldria ser-ho, senzillament, per estalviar-me hores de militància i voluntariat mentre exerceixo lliurement el meu temps en qualsevol afició mundana.

Voldria desembarcar amb esperit colonitzador en altres terres, alliçonar-los amb to amenaçador i en acabat, marxar amb la recaptació mentre gaudeixo de lluny d’alguns ecos dels fidels natius. Voldria tenir el convenciment que l’ús del xantatge, de l’amenaça i de la força encara és legal i possible sota l’ombra de l’exèrcit. Voldria ser-ho també per utilitzar sense recança la brutícia, l’odi i la mentida com a arma electoral contra els més dèbils i els més grans.

Voldria recaptar-vos els impostos i deixar-vos-en en préstec una part afegint-hi interessos mentre us culpo de tenir la butxaca foradada en qüestions identitàries.

Voldria no haver d’aliar-me amb ningú que no pensa exactament com jo. Voldria declarar oficial la meva moral, els valors i les teves obligacions mentre jo me les passejo. Voldria sentir-me propietari de la gent que va emigrar i utilitzar-la com a arma electoral sense cap escrúpol. Voldria ser-ho, de debò. Però tanmateix viuria perennement amb una infinita recança. És aquest sentiment el que em porta a no voler ser res de tot això perquè sabem pla bé què significa perquè ho hem patit. La consciència de la història ens obliga a voler-ho tot i alhora, a fer-ho tot diferent. Hem nascut i vivim amb un deure: treballar pel país que tenim, per l’estat que volem.

Amb mil anys d’història, només tenim un tros de terra, un grapat de gent de bona voluntat vinguda d’arreu i un somni. Ajuntem-nos doncs i fem realitat d’una punyetera vegada el somni, que les altres dues coses ja hi són.

blog comments powered by Disqus