thumb Vctor Rodrguez 01Pujo amb el tren cap a casa i davant meu hi ha asseguda una monja que de ben segur va cap a Vic. Em ve al cap la paraula relleu pensant que la majoria de congregacions religioses no disposen de noves vocacions que garanteixin el seu futur. Mentrestant, per la finestra s’esbatana el pla de Llerona amb Puiggraciós al fons. Quin relleu envolta la Garriga!

A partir d’aquí, penso en la importància del concepte relleu. En primer lloc perquè Catalunya és un país on el relleu geogràfic -en especial les muntanyes- té una consideració gairebé espiritual. En segon lloc, perquè a través del relleu, ara entès com a corresponsabilitat i compromís en substituir algú en alguna tasca, esdevé l’explicació històrica de nosaltres mateixos com a nació.

 

La història no deixa de ser un joc de relleus, basada en agafar el testimoni de la generació d’abans per passar-lo a la generació futura fent quelcom de profit general mentrestant. Relleu aquí esdevé l’acció que permet que la història s’escrigui amb diferents mans al llarg del temps i que ens situem avui dia al punt on realment som, a punt d’aconseguir un cim realment important i inimaginable fins fa poc, gràcies a una ingent tasca i un  compromís constant al llarg del temps.

En darrer lloc, perquè relleu significa importància, allò que sobresurt i destaca. Entre molts –no goso dir tots- estem fent una cosa realment important per aconseguir una societat millor, un país de relleu. Un país que no pretén ser rellevat per cap altre, sinó per ell mateix, estant en constant transformació amb la voluntat d’esdevenir millor i que no vol –que no volem- que ens escriguin la història des de fora.

Una de les estratègies de les clavegueres de l’estat és la de fer-nos baixar l’autoestima com a nació, perquè tenim un projecte compartit que no poden dominar des del quilòmetre zero. S’equivoquen i de lluny. Qui cregui que amb el pas cap a l’estat propi no es farà net, s’equivoca. Tot allò que durant anys s’ha tapat, està sortint a la llum i sinó, també s’ho inventaran perquè caigui tothom que és o ha estat una persona de relleu o en pot esdevenir. Cauran molts, però darrere sempre hi haurà relleu, simplement perquè hi ha un país sencer il·lusionat; mentre que l’Estat espanyol no farà net per una qüestió de naturalesa política pròpia. La independència ens servirà per fer dissabte, i com sabeu, després del dissabte sempre ve el diumenge  -i al setè dia descansà-.

Rellevem-nos. I Amb una mica de trampa semàntica, permeteu-me dir: Re-llevem-nos també. Si vam fer la Renaixença, perquè vam renéixer d’una son de segles, ara és l’hora també de tornar-nos a llevar, perquè el sol surt per a tothom, també pe a Catalunya, per fer quelcom de relleu que ara sí que toca, perquè #araeslhora.

blog comments powered by Disqus