LLIBERTAT JORDIS CONTENT TOP ABC

Vctor Rodrguez_01De nou i any rere any, atès l’impuls d’un petit grup de veïns, tornarem a tallar el carrer dels Banys al Barri de Montserrat. No serà per obres ni per reivindicacions, sinó per aplegar-nos i celebrar una festa que ja ha esdevingut tradició al nostre poble durant el cap de setmana més proper al 27 d’abril. Aquest escrit vol ser un petit homenatge a tots aquells que fins al moment l’han fet possible. Pels que hi són i pels que no.

Va començar als anys vuitanta com una festa senzilla i mig improvisada, com la d’altres barris de la Garriga com Santa Rita, el Barri de Dalt, Sant Ramon, el Barri de la Mercè, el de Can Violí, o la de Ca n’Illa. Algunes d’aquestes festes estan en stand by o malauradament han desaparegut, com les festes de Sant Roc (el barri de la plaça de l’Església) o de Sant Jaume (una capelleta que hi havia al carrer de Can Noguera).

La nostra festa ha anat modificant-se al llarg del temps, tenint esdeveniments ben singulars com els castells de sorra o el parxís gegant, que està inscrit en el rècord Guinness Català i les seves 12 hores de torneig i que fa anys que no es programa. Enguany, però, durant el ball d’orquestra de dissabte recuperarem el tradicional ball del fanalet a la Garriga.

Fa uns anys, la junta va copsar que els joves i adolescents se sentien desvinculats de la festa perquè no hi havia una activitat dirigida als garriguencs d’aquesta franja d’edat. És per això que es va decidir allargar la festa, començant-la divendres amb una nit jove, bé amb un concert en directe o bé amb DJ’s. Enguany, la junta ha fet un esforç especial portant un cantautor ben singular i compromès amb el país com és en Miquel del Roig, que no deixarà indiferent ningú. Aquest concert també serà possible gràcies a la col·laboració de l’ANJI, la sectorial de joves de l’ANC, i servirà per presentar-se públicament a la comarca.

Un altre punt important de la història del barri fou l’enderroc de l’antiga finca de Can Casas, on hi havia l’antiga fornícula de la marededéu. Es va haver de córrer i construir de nou, aquest cop però a la placeta del mateix nom, gràcies a una recapta popular amb la col·laboració desinteressada de veïns, comerciants, empreses i l’ajuntament. El consistori arranjà i amplià la placeta mentre que la junta dissenyà i construí l’actual capelleta de ferro. Durant una festa, la marededéu estigué a la parròquia, exiliada del seu barri mentre es construïa el seu nou emplaçament, on s’hi està ara en millors condicions.

Com deia a l’inici, tornarem a tallar el carrer, per ballar i jugar, fent fora els cotxes i donant pas a converses disteses i alegres sota les banderoles, sigui al ritme de la tenora o al d’un pasdoble en una festa que acaba 24 hores després d’haver començat. Per a molts, la principal recompensa és la bona resposta de la gent: la col·laboració dels veïns fent-la possible i participant-hi vivament. Considero que, atès els moments socioeconòmics que vivim, com a societat cohesionada que som i pretenem seguir essent, no podem deixar de participar en activitats com aquesta, activitats de lleure i esbarjo majoritàriament gratuïtes, populars, tradicionals i variades, que tenim el dret i el deure que cada cop siguin més nostres, més de tots. Perquè cal ser conscients que tots hem de ser, en la mesura possible de cadascú, corresponsables de la direcció i de la salut de la nostra societat civil i de les seves expressions populars.

 

blog comments powered by Disqus