Vctor Rodrguez_01Diu Josep Maurí al primer volum de la preuada “Història de la Garriga” que l’any 1306 va haver-hi una guerra entre la Garriga i Llerona. Renoi, garriguencs i lleronins enfrontats bèl·licament!

Avui dia no sabem encara el perquè d’aital batussa però segons Maurí, un vell document conservat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó resa “que referint-se al dit Bernat de Rosanes i a tots i cada un dels homes habitants en la parròquia de La Garriga, de la Vegueria del Vallès (...) segons diuen, entre vosaltres vàreu fer un conveni il·lícit i una empresa i una conjuració i una conspiració de què us sostindríeu i ajudaríeu contra tots els homes i persones”. Aquest pacte s’estrenà, segons sembla, contra els lleronins, i aquell any, al crit de Via Fora! els garriguencs invadiren armats el terme de la parròquia de Llerona, entrant a la masia de Can Simó de Moratia, perseguint el mateix Simó i segrestant a Berenguer Olrani, duent-lo al Casal de Rosanes tot llevant-los ses armes. Aquest acció, que amb aquests personatges sembla extreta dels Pastorets de Folch i Torres, és un fet real de la nostra història local.

Els lleronins –dolguts i indignats– es queixaren al Rei Jaume II, àlies El Just, que absolgué i perdonà Bernat de Rosanes amb l’única obligació de restituir les armes robades als dos lleronins i prohibint-los de tornar-ho a fer. Tot i que, com he dit, desconeixem les causes d’aquesta batussa, el Rei no féu gran justícia d’aquesta empresa bèl·lica i, probablement, els lleronins quedaren insatisfets.

Espero que 700 anys després, la indignació i la recança dels lleronins cap als garriguencs s’hagi esvaït i que, el fet d’haver de venir a agafar el tren a la Garriga (el baixador de Llerona fou clausurat l’any 1993) i espantats per rebre els fums de la possible i/o futura planta de biomassa (recordem que la Saligarda bufa de nord a sud), no els faci emprendre aquest cop una guerra contra nosaltres, ja que les terres de la futura planta estan en terrenys de Can Terrés i de Rosanes, tot un precedent!

I sobretot sabent que el Rei, aquest cop el de Castella –a més, Borbó–, no pot impartir justícia (gràcies a Déu) ni està en el seu millor moment... ni tampoc és conegut com El Just.

 

blog comments powered by Disqus