Vctor Rodrguez_01Les males llengües independentistes que controlen com tots sabem els mitjans de comunicació tan nacionals com estatals ens han advertit que l’Estat ha enviat prop de 700 policies (aquells de la inteligencia nacional superior) a casa nostra. Des d’aquestes humils línies, us dono el nostre Déuvosguard particular, oh benvinguts, passeu, passeu...

En aquests temps que corren, no estem per rebutjar 700 persones amb un bon sou, que surtin, gastin, viatgin, comprin i elaborin informes... fet que suposarà una petita reactivació de la nostra migrada economia catalana on molts senyors Esteves (el de l’Auca) estaran contents amb aquests nous veïns que s’estan repartint per arreu del Principat i amb seu davant de El Corte Inglés. Comerciants i botigues de vetes i fils, de queviures, paquis 24 hores i grans multinacionals es freguen ja les mans amb els nous clients...

Ara bé,  vostès imaginin la imatge. Un home de negre (a l’estil de Men in black) i la seva família, lloguen una casa d’un poble d’Osona (per dir una comarca). Per suposat, el fill del matrimoni no sap de què treballa el pare i diu que “hace cosas de mayores, como en San Sebastián, dónde antes vivíamos”. D’altra banda, el veïnat nadiu, com ha fet tota la vida, amb menys intel·ligència però amb més astúcia, murriesca i, per descomptat, experiència, passa revista a la nova família. En pocs dies, les veïnes més properes elaboraran un informe no escrit (per no deixar proves) que descriurà el comportament d’aquesta nova família osonenca. Des del lluny del carrer, es corre una cortina amb una ombra allargada darrere, algú del poble els observa discretament, la Pepeta llença dos cops les escombraries per tal de coincidir amb els nous veïns i la Concepció, escombra matí i tarda la vorera. Després, a la perruqueria o al casal, mentre fan la partida o sortint del Tai Txí, (que ho fa un xicot molt maco i que ho fa molt bé, diuen elles) comentaran la jugada i compartiran la informació, d’una manera tan descarada que passarà quasi bé inadvertida. En pocs dies, la família estarà ben retratada, tant com nosaltres, ja que en un poble, tothom sap de quin peu calça cadascú. Farien bé els mossos de comptar amb la col·laboració desinteressada de certs personatges de poble que saben fil per randa la història de tothom!

Però tornem als nouvinguts. Un bon dia, la nova família ja no portarà el fill a l’escola perquè ja tindran la informació que necessiten de l’alcalde convergent-separatista o de l’ANC local; però ja els coneixerem i ens hauran ajudat a superar un xic, el trist hivern i la nostra migrada economia. I si ens espien a nosaltres, i ens llegeixen el correu i miren què posem pel Facebook per a què tothom ho vegi? Doncs què voleu que us digui, coneixent la dona que els mana –la de les preposicions geogràfiques–, Na Maria de los Llanos de Luna, m’espero qualsevol cosa.

En fi, com darrerament faig al sortir i entrar de casa, miro si algú em segueix, més que res, per saludar-lo, ja que no m’agrada no saludar la gent que em coneix. I si aneu de restaurant, us recomano que poseu aigua el centre de flors, per si hi ha un micròfon amagat.

Cal ser educats i transparents, abans que res. Per això, informo que els bòxers que porto, per si els interessa, acostumen a ser negres i que es poden estalviar investigar-ho. Que no hem fet res més, els catalans, que donar sempre massa explicacions, pedagogia, arguments, diners, propostes i respostes davant de l’amenaça, l’atac i l’insult. De nou, però, siau benvinguts a casa nostra, homes de negre.

 

blog comments powered by Disqus