LLIBERTAT JORDIS CONTENT TOP ABC

thumb Laura Franco 01London. Novembre. Hi ha mil raons per una filòloga anglesa per les quals Londres ha de ser un must com a destinació. Sorprenentment, no va ser fins fa un any que no vaig trepitjar la capital anglesa, ciutat de pel•lícules, cançons, i novel•les de Dickens. Des de sempre he tingut una estima i fascinació per l’anglès i el que l’envolta: la seva història, personatges, literatura, etc. Tot i així, la principal raó pel que vaig viatjar a la gran ciutat va ser no més que l’oportunitat d’anar a un concert –que no va arribar a ser possible.

 

Cinc dies en una ciutat com Londres no són suficients per algú que vol recórrer tots els racons de les seves pel·lícules preferides, llocs turístics, cases i locals freqüentats per autors estudiats durant la carrera. Tot això, sumant-li la part freak d’un filòleg anglès: les ganes d’aprofitar per a viure la història de la ciutat i del país visitant tots i cada un dels llocs on van posar el peu reis, ministres, herois, i criminals.

És per això, que viatjar a Londres amb un filòleg/a anglès/a no és una bona idea, si es planeja una escapada turística i prou. O sí. No has de dur guia per a saber el què, com i el per què de cada edifici on un munt de gent fa cua per a (pagar i) visitar. Tampoc has de dur un diccionari bilingüe ni traductors a sobre per a espavilar-te per una ciutat on no s’hi valen excuses per a no preguntar en anglès. Això sí, has de dur energia per a adaptar-te als horaris anglesos i al ritme d’algú que ho vol veure absolutament tot.

Hi ha qui va a Londres per a visitar els llocs més vistos a les postals i fer-se fotos dins les cabines de telèfon, hi ha qui hi va per a sentir-se minúscul envoltat d’edificis i milers de vaivens, hi ha qui vol anar a Nova York de compres i de passeig però la seva butxaca -i ryanair- decideixen fer-ho a la europea. No tothom en torna satisfet, però és cert que una gran majoria hi tornaria, i m’hi incloc. No per a pujar al London Eye, ni per a comprar per Oxford Street, sinó per acabar de veure la ciutat. Cinc dies no són suficients per algú que espera devorar cada carrer, jardí, museu, i secret de Londres.  

Com cada ciutat, tot té les seves parts bones i dolentes, i és ben sabut que el clima no és el millor d’aquesta ciutat, i país. Però la pluja i el fred no són cap impediment per a que Heathrow, Gatwick i Stansted deixin de rebre milers de vols durant tardor, hivern i primavera. Així doncs, qui vol viure una autèntica escapada a Londres, també ha de rebre mal temps, com fan els locals. Què seria de la imatge “idílica” de la ciutat britànica per excel•lència sense la foscor a les cinc de la tarda, els carrers mullats i els parcs amb petjades a la sorra (o fang?).

Londres, doncs, és una ciutat per a no oblidar, i tenir-la a la llista de coses pendents. I a la llista de ciutats a repetir. I com cada ciutat, de segur que es troba el que un busca: pots trobar la Londres de Dickens, pots trobar Londres de Shakespeare, Londres del rock dels 80, de Love Actually, Notting Hill i dels 101 Dàlmates. 

blog comments powered by Disqus