LLIBERTAT JORDIS CONTENT TOP ABC

Som la cremallera trencada d’Europa

Laura Franco_01Quants de vosaltres us heu trobat amb la cremallera de la jaqueta trencada just abans de sortir al carrer, i heu decidit sortir igualment, amb la jaqueta oberta? Quantes noies han vist un forat a les mitges i ho han mig solucionat amb una mica d’esmalt d’ungles? És que no ho fem tots? Veiem que una cosa s’està fent malbé i ho deixem així, mentre creiem que ningú se n’adonarà, o que es podrà solucionar algun dia. Això és Catalunya per la UE ara, una cremallera que s’enganxa i no tanca a la seva jaqueta.

Llegeix més

Pujarem dalt dels cims

Victor Rodriguez_02Amb el cor alegre... així continua la cançó que va escriure fa anys en Martí Sunyol, que tots sabem i que escau perfectament per definir la pujada a Puiggraciós des de la Garriga. I és que a finals d’abril, pels volts de Sant Jordi i la Mare de Déu de Montserrat, des de temps ancestrals (potser prop de 300) els garriguencs pugem a Puiggraciós col·lectivament.

Llegeix més

Lo nostre Marraco

thumb sancho marracoA ponent, el mot Marraco designa una cucafera o un ésser fantàstic que espanta les criatures i per això als lleidatans els és un nom prou comú mentre que a la resta del Principat ens és majoritàriament desconegut excepte a la Garriga, que ens recorda a un carrer. Un vial que porta el nom de Josep Sancho Marraco des de l’any 1921, quan l’ajuntament decidí que l’antic carrer del Forn passaria a dur el nom d’un dels seus fills més il·lustres, un garriguenc de només 42 anys i que encara trigaria gairebé 40 anys més a morir. Prolífic compositor de més de 500 obres, va rebre més d’un centenar de premis i fou homenatjat sovint per institucions i entitats, alhora que reclamat per ser membre de jurats i comitès musicals.

Llegeix més

La muntanya que riu

thumb Victor Rodriguez 02Reconec que tinc fal·lera per Puiggraciós i sempre que puc, m’hi escapo. Me’n sento atret i orgullós, què hi farem. No debades, crec que aquest sentiment és compartit per molts garriguencs, cosa que no és difícil car és un recurs natural, social i religiós a l’abast del nostre poble.

Quin és, però, l’encant de Puiggraciós si no és més que un petit puig arrasat per les flames, que no és ni cinglera ni Montseny?

Llegeix més

De fites i de fundacions

thumb Victor Rodriguez 02Crec fermament que històricament la nostra vila ha gaudit d’un dinamisme cultural envejable. I no es tracta de genètica, sinó d’acumulació de capital humà i de creativitat. Parlo de personatges, d’institucions i de moviments que amb la seva tasca durant anys han fet que la Garriga esdevingués un pol d’atracció cultural, on gairebé tothom hi ha fet parada per un motiu o per un altre i que sovint aporta en creació i oferta cultural més del que pot digerir.

Llegeix més

Una cosa desnatada

thumb Victor Rodriguez 02Diumenge votarem tot assistint a les eleccions més neutres, grises i desnatades que he conegut mai, car som molts els que no sabem què carai hi anem a fer i a qui votar. Sóc dels que penso - i m’agradaria tenir més arguments per justificar-ho- que tant de bo diumenge fos a casa nostra un dia qualsevol perquè així ens ho haguéssim plantejat. Bé que els comerços obriran i això ajudaria a seguir fent vida normal. Eleccions? Avui? No gràcies. Això sí que seria una primera desconnexió.

Mentre els nostres avis es pregunten perquè no s’ha repetit l’invent aquest del ‘Junts pel sí’ -amb tanta il·lusió que els va suscitar- ens hem quedat alhora sense la societat civil que impulsava l’energia del país i que ara està al Parlament, neutralitzada i sense fer campanya per uns ni altres. Recordem que seguim sense president investit.

Llegeix més

La ciutat de les mirades desconfiades

Albert Ses_01La manera com passejar-se pels carrers de Brussel·les aquesta darrera setmana ha canviat per complet. Sembla que ens hagin robat part de la ingenuïtat que caracteritza les societats occidentals quan duem a terme la més bàsica de les nostres activitats diàries: desplaçar-nos d'un cantó a l'altre de la ciutat sense por.

Després d'anys vivint a la capital comunitària, sóc conscient que sempre hi ha una manera belga de fer les coses. Els belgues, que han estat sovint objecte de mofa (sobretot per part dels seus veïns francesos), sembla que aquest cop s'han volgut curar en salut. Un cop més, però, ho han fet a la seva manera. Dissabte ens despertàvem amb l'avís de quedar-nos a casa sempre que fos possible i evitar grans aglomeracions. L'anunci, sumat a la primera nevada de l'hivern, creava un clima d'excepcionalitat sense precedents propers. El que semblava ser una situació puntual, esperant que alguna cosa "grossa" passés -sigui en forma d'atemptat frustrat o de detencions policials generalitzades- s'està perpetuant.

Llegeix més