Perez-Francesc{jcomments on}He llegit darrerament dues notícies que expressen el caràcter “polièdric” de la vida, amb arestes  punxagudes. El cost d’un soldat espanyol a l’Afganistan i la misèria als nostres carrers, malgrat les grans declaracions i paraules.

L’any 2010 ha estat declarat per la Unió Europea l’Any Europeu de Lluita contra la Pobresa i l’Exclusió social. Davant d’aquest fet la Fundació Arrels ha endegat una campanya de sensibilització amb el títol “Posa sostre a Barcelona”.

Es vol sensibilitzar de la xacra que suposa no gaudir de sostre, de viure al carrer i de poder caure així en l’exclusió social. Segons un fulletó informatiu de l’entitat, esdevé urgent reivindicar els drets d’aquestes persones, com per exemple treure-li el suc a la targeta sanitària, a la possibilitat de gaudir d’un metge de capçalera, d’anar a cobrar la pensió, d’accedir a un menjador públic, o de tenir tota la documentació personal en regla. Certament, cal esforçar-se per ser a prop d’aquelles persones que malviuen al carrer, que sovint són tractats com ciutadans sense drets. Fins i tot sembla que siguin invisibles o com si molestessin.

soldado-espanol-en-irakD’altra banda, la guerra d’Afganistan està tenint un cost molt elevat per a les potències occidentals, inclòs l’Estat espanyol. Els EUA enviaran 30.000 soldats més a la zona (així arribarà als 65.000). Entre tot els Estats de la OTAN enviaran uns 7.000 soldats més. Sembla ser que la proposta espanyola és enviar entre 200 i 420 més (que s’afegirien als 1.000 actuals).
El cost d’un soldat espanyol a l’Afganistan suposa uns 1.300 € diaris en concepte de dietes, alimentació, llit, transport, material de combat i blindatge, a més de reduccions d’impostos, assegurances, etc. L’orografia de l’Afganistan, la manca d’infraestructures, serveis, la temperatura, tot es realment inhòspit i encareix de forma notable l’enviament.

El cost de la missió ha suposat que entre gener i setembre de l’any passat l’Estat espanyol ha invertit 364 milions d’euros a Afganistan, segons el ministeri de defensa. La política exterior espanyola en aquest camp suposa una gran despesa. Entre gener i setembre de 2009 el conjunt de les missions militars a l’estranger ha suposat una despesa de 713 milions d’euros.
L’augment del contingent militar espanyol a Afganistan és difícil d’explicar en temps de crisi econòmica, tot i que es pot comprendre tenint en compte les aliances estratègiques. D’altra banda, cal recordar que en aquesta campanya han mort una norantena de militars espanyols. La guerra d’Afganistan s’ha enquistat i sembla difícil una retirada immediata, perquè això donaria ales als sectors més integristes, i perquè és un autèntic santuari del terrorisme. Ara bé, ja ningú defensa que es tracta d’una intervenció humanitària, sinó d’una guerra en tota regla. Com a mínim hem avançat en l’ús de les paraules, i ara fem servir un eufemisme menys...

Crisi econòmica, sentit d’Estat, participació en la governança mundial, gestió de la quotidianitat aquí mateix a casa nostra, reducció de la pobresa en el marc de grans plans i proclames internacionals... Massa fronts en un món, que com sempre, és signe de tot tipus de contradiccions. Així és la vida.

 Joan Lluís Pérez-Francesch

blog comments powered by Disqus