Conxeta_R_Geli_01Hi ha una manera d’enamorar-se que tothom n’ha sentit a parlar o coneix de manera popular: enamorar-se a través de l’estómac. Tots hem sentit alguna vegada la frase “a l’home se’l conquereix per l’estómac”, val però per l’home i per la dona (trairem-li les connotacions masclistes i quedem-nos amb “home” com paraula genèrica que defineix a l’ésser humà, no sigui dit).

Hi ha estudis científics que diuen que tenim una mena de segon cervell al tracte gastrointestinal, per la gran quantitat de cèl·lules nervioses que s’hi allotgen. I és que l’estómac és un veritable actiu productor de transmissors, que ens alerten de moltes sensacions de manera independent a les alertes que rebem del nostre cervell.

Aquests transmissors de vegades ens fan reconèixer la por, l’ansietat, els nervis... qui no ha sentit pessigolles a la panxa quan hem rebut una bona notícia? També sembla que se’ns encongeix l’estómac davant una situació de tensió, i ens transmet sensació de nàusees amb coses que de vegades no tenen res a veure amb el menjar. Per sort també ens transmeten sensacions de felicitat, com el propi enamorament (allò de tenir papallones volant dins la panxa) o de plaer i de satisfacció, com quan hem menjat bé i fem una bona digestió.

Termes com “panxa-contenta”, venen a referir-se a gent feliç, aparentment sense preocupacions. De la mateixa manera, la gent que té mal caràcter o que és malcarada es diu que té cara de pomes agres o gent extremadament seriosa es diu que s’ha empassat un os... Sempre hi ha un vincle entre què mengem i com ens mostrem o sentim. Aquí entra de ple què ens fiquem a la panxa i com repercutirà i interaccionarà amb la resta del nostre organisme.

Hauríem de pensar una mica més amb l’estómac, escoltar-lo i atendre a menjar bé, com li agrada de veritat, ja que segons què mengem ens respondrà de manera implacable: amb un menjar mediocre o una digestió pesada es queixarà i ens deixarà sense ganes de fer res, amb malestar i malhumorats, en canvi amb un bon menjar i una bona digestió ens farà més feliços i per lo tant  ens predisposarà al bon humor i a les bones relacions amb els demés.

blog comments powered by Disqus