Conxeta_R_Geli_01Que ara ens vinguin amb que els cogombres made in spain no són els portadors del terrible bacteri E. Coli que està causant terribles estralls a la salut de tantes persones amb el focus d’Alemanya no ens hauria d’estranyar. Tampoc no ens hauria d’estranyar que sigui tant fàcil desequilibrar el fràgil sistema de l’economia de mercat i consum basat amb la llei de l’oferta i demanda, només perquè des d’una font, en teoria creïble, es llancin pilotes fora per desviar l’atenció dels seus problemes interns, com la incompetència. I és que sembla que davant un fet que ens supera s’ha de respondre ràpid encara que sigui malament. Però senyors, aquesta no és la gent que el gat pentina, és gent amb responsabilitat política que pot fer molt mal amb les seves declaracions.

Darrera d’això diuen que pot haver una acció encoberta per a desequilibrar encara més la nostra ja malmesa economia i entrar en el grup dels països a rescatar, qui sap amb quins perversos objectius. L’anàlisi de tot plegat no tindrà pèrdua, hi haurà  tema de conversa a gust de tothom.

Ai, quin mal que fa el boicot als productes d’un país! Però això no és nou. No recordeu el boicot al cava català i per extensió als productes catalans que ens van fer algunes comunitats de l’Estat fa uns anys? En aquella ocasió alguns establiments van posar cartells traient pit de que no tenien productes catalans, com aquell a l’entrada d’una cadena de supermercats que deia “... para más surtido en cavas, estuches de regalo y cavas no catalanes visite nuestra exposición ...”.

Ara ja hi ha supermercats alemanys que posen un cartell on diuen que els seus productes no són espanyols, per convidar a comprar. I els nostres veïns francesos s’hi han adherit. I què es pot fer quan passa això? No res, només deixar que passi el temps. Però les pèrdues milionàries del sector agrari, no sols espanyol sinó català (a l’estranger no perceben diferència) i el que és pitjor, el prestigi del producte trigarà molt temps, si és que ho fa, a recuperar-se, emportant-se segurament per davant cooperatives, empreses i fins i tot botigues familiars.

El gran mercat de les fal·làcies està servit i és a l’abast de tothom. Amb l’eina de la comunicació a través dels mitjans podem ser amos del bé i del mal, i no cal tenir un aval de la suposada credibilitat que donen els càrrecs i els personatges públics; qualsevol pot induir i conduir cap a triar o rebutjar aquest o aquell producte o fer decantar els nostres gustos. Com? Simplement amb una acurada estratègia de comunicació.

Ara es diu que Alemanya “curiosament” no es veurà afectada per aquesta crisi i no tindrà carència dels productes als que barra el pas des d’aquí. S’abastirà de Turquia i fins i tot a millor preu... Això fa olor de socarrim.

Fent un punt i apart amb això d’Alemanya, la veritat és que el mal que pretenen provocar les difamacions i les fal·làcies passa amb tot, des del món de l’esport a l’empresarial. Quina és la millor estratègia de publicitat que fan servir els que tenen un producte o servei pitjor? Enfonsar als competidors per intentar redirigir l’atenció o el consum cap a la seva marca. Personalment em deixo aconsellar, sobretot, pel meu propi seny. És tant fàcil com contrastar les informacions, provar, i deixar-nos convèncer només pels nostres propis gustos, ens portaran cap a la millor decisió.

blog comments powered by Disqus