Santi_Vigas_01Permeteu-me que per un cop parli de mi, a qui en el primer escrit vaig referir-me com a “el gos”. I no és per una qüestió d’egocentrisme, sinó per tal que tothom pugui mesurar els meus pensaments i escrits.

Ara fa un parell d’anys, un petit grup de persones vàrem començar a treballar en un projecte anomenat “La Bòbila”, on es pretenia crear una espècie de “consell del poble” amb tota aquella gent que tingués voluntat de treballar des del poble pel poble, en les àrees en les que pogués ser competent. Es pretenia que mestres, AMPA’s i gent de l’entorn educatiu parlessin d’educació; comerciants, autònoms i empresaris parlessin d’economia; clubs, esportistes i entitats diverses parlessin d’esport i equipaments esportius, etc. Allò era una idea sorgida des de la societat, des d’un grup de gent que parlàvem molts cops de política i vèiem que l’Ajuntament anava pel pedregar. En aquell grup hi havia un noi politòleg i que en aquell moment no era candidat de res anomenat Jordi Perales, que ara encapçala la llista d’Acord, com tothom sap.

“La Bòbila” es va quedar encallada en un punt: com es podia fer arribar això a l’Ajuntament i ser escoltats si es veia perfectament que des del Consistori no s’estava escoltant cap de les propostes populars que s’estaven fent (biomassa, reforma del centre, estació de tren, etc.). Al cap d’uns mesos, i recollint aquesta la idea, en Perales, convertit en candidat d’ERC, va decidir que es podria dur a terme “la Bòbila” a través de la renúncia d’ERC a les seves sigles, i així es va constituir l’Associació Acord, que era una associació que havia de fer uns grups de treball per tal de presentar un programa i una llista a les eleccions municipals, però sempre sobre una idea principal: gent capacitada i competent en els dominis a treballar.

Jo, un cop llençada l’Associació Acord i, desconfiat com sempre he estat amb els polítics per molt amics meus que siguin, vaig decidir que tot plegat fes el seu camí, a l’espera de veure si Acord era el que es deia o simplement seria un refregit d’ERC. El temps ha passat, s’han fet els grups de treball i la llista (almenys els que l’encapçalaran) i com m’havia promès en Jordi, s’ha pensat en la qualitat de la gent i no en els colors. Dels 5 noms presentats de moment només ell és militant d’ERC, els altres no, així que va acomplir la paraula donada, amb el que jo he d’acomplir la meva part del pacte. Quin era? Doncs ja que sempre parlo de política però no m’hi he implicat mai, m’hi havia d’implicar. No a nivell de llistes (la feina és la feina), però si en donar un cop de mà en la precampanya i la campanya i en el que ell necessiti a nivell d’idees i grups de treball. És a dir, a part de criticar, fer-hi feina… el que es podria dir “col·laborar amb l’enemic” i fer política més o menys activa. Així que fa uns 10 dies li vaig dir que sí (d’aquí que hagi tardat en escriure un nou article).

I us preguntareu “I això per què ho diu?”. Doncs perquè no dir-ho em semblaria enganyar, ja que els meus escrits ara es podran llegir en clau “ho diu un d’Acord”, tal com llegim en Quim Fornés, la Jordina Font o en Frederic Moreno. Això no treu que seré crític amb tot el que passi dins i fora d’Acord, intentaré no perdre l’objectivitat durant tot aquest procés fins el maig, i seguiré amb el meu tarannà de parlar amb tothom qui vulgui (per cert, la cervesa amb el Sr. Fornés ja està feta i he de dir que em va sorprendre gratament) separant en la mesura del possible els meus articles d’opinió amb la meva militància amb Acord.

blog comments powered by Disqus