Meritxell_BudTemps de pròrroga. Doncs sí, pel que sembla la decisió de com i a on cal ubicar l’estació de tren de la Garriga té una nova pròrroga. El que no sabem és si aquesta nova pròrroga neix fruit d’un empat entre les necessitats del poble i els desitjos del Ministeri de Foment o bé és fruit del cúmul d’indecisions i indefinicions de l’equip de govern.

Si fa pocs dies escrivia en aquest mateix espai sobre la imminent reunió entre Fomento i l’Ajuntament, avui haig de lamentar que els resultats d’aquesta reunió s’hagin comunicat als grups polítics de l’oposició una setmana després i mitjançant un correu electrònic. La raó de tot plegat, doncs senzillament que és imminent la publicació en premsa dels resultats de la reunió i l’equip de govern necessita quedar bé. Ja he dit nombroses vegades que la combinació entre els silencis poc transparents de l’equip de govern i la precipitació per després poder sortir en els mitjans de comunicació, és un còctel explosiu que tan sols genera confusió.

Sigui com sigui, sembla ser que en la reunió es va parlar principalment del soterrament del Carrer Guifré, de com finançar-lo i dels possibles terminis d’execució de l’obra. D’altre banda, les converses també es varen centrar en una possible ubicació del PAET davant la SATI, una zona que, a priori, té elevades possibilitats de tenir restes arqueològiques. Sincerament, no voldria aventurar-me a dir res més sobre els continguts de la reunió, doncs no seria la primera vegada que després llegim a la premsa informacions diferents o informacions que simplement desconeixíem.

En tot cas és important destacar, un cop més, que un tema d’aquesta transcendència es comunica al poble a través de correu electrònic i dels mitjans de comunicació. A mi particularment em semblaria molt més fàcil i positiu mantenir una posició de discreció davant els mitjans de comunicació, i si la reunió amb Fomento va ser el passat 5 de març, a l’endemà calia convocar als agents socials, a les parts implicades i a totes les forces polítiques del poble per explicar i analitzar els pros i contres de la reunió. Però, malauradament, l’equip de govern prefereix cuinar-se el plat en solitari.

Deia n’ Stefano Puddu, en un article d’opinió publicat a L’Espai Digital.cat, que en aquest tema no valen tacticismes, hi estic d’acord, però què cal fer quan ens tenen a tots plegats de cara a la paret? Què cal fer quan un govern en minoria prefereix jugar els partits decisius en camp contrari,  sense demanar que altres jugadors completin l’equip i amb una graderia sense públic? De tot això en parlarem algun dia però, avui per avui, jugar la pròrroga en inferioritat numèrica i sense una afició darrera que ens recolzi, és símptoma de poques ganes de guanyar el partit.  

 Meritxell Budó

Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.">Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

blog comments powered by Disqus