Constatem
que l’actual crisi va més enllà dels efectes purament econòmics perquè aboca a l’atur i
a la precarietat familiar, empresarial i pública amb conseqüències personals i socials
d’imprevisible abast.
Aquesta crisi se suma a la desconfiança vers els dirigents econòmics i polítics i en el
propi sistema democràtic, tot entorpint el necessari procés d’integració de la població
immigrant i causant una perillosa inestabilitat social.
Creiem que cal prendre nota
de quines han estat i són les causes de la crisi conjuntural i de la més profunda i
estructural. Entre d’altres factors, hi ha hagut una forta especulació en sectors
d’activitat molt potents però que no constitueixen una infraestructura econòmica com
la que necessita un país madur, socialment parlant.
Hi ha hagut i persisteix un descontrol de tota mena en el sector financer que ha
permès un endeutament excessiu d’empreses i famílies. També s’ha observat una
manca de sensibilitat social i d’ètica per part d’alguns dels seus màxims responsables.
Cal tenir en compte que el sector financer s’hauria de considerar com un servei públic
perquè la seva activitat depèn dels dipòsits d’empreses i ciutadans de tota mena i
condició.
La corrupció ha arribat a extrems tan escandalosos que afecta a la consciència
col∙lectiva i a la manca de credibilitat de les classes dirigents.
La justícia, últim recurs de tot ciutadà o institució que es pugui sentir perjudicat, ha
deixat de ser respectable i creïble pel seu deficient funcionament i pels seus
condicionaments polítics i partidistes en les seves altes instàncies.
Els vells sistemes polítics i econòmics han fracassat, al menys en la seva aplicació, i
cada vegada l’abisme entre rics i pobres és més profund.
Cal que les necessàries mesures a curt i mig termini per a redreçar el dèficit públic no
facin recaure l’esforç en les classes menys afavorides.
ateneu_dignitat
Constatem

que l’actual crisi va més enllà dels efectes purament econòmics perquè aboca a l’atur ia la precarietat familiar, empresarial i pública amb conseqüències personals i socials d’imprevisible abast.
Aquesta crisi se suma a la desconfiança vers els dirigents econòmics i polítics i en elpropi sistema democràtic, tot entorpint el necessari procés d’integració de la poblacióimmigrant i causant una perillosa inestabilitat social.
Creiem que cal prendre nota

de quines han estat i són les causes de la crisi conjuntural i de la més profunda iestructural. Entre d’altres factors, hi ha hagut una forta especulació en sectorsd’activitat molt potents però que no constitueixen una infraestructura econòmica comla que necessita un país madur, socialment parlant.
Hi ha hagut i persisteix un descontrol de tota mena en el sector financer que hapermès un endeutament excessiu d’empreses i famílies. També s’ha observat unamanca de sensibilitat social i d’ètica per part d’alguns dels seus màxims responsables. Cal tenir en compte que el sector financer s’hauria de considerar com un servei públicperquè la seva activitat depèn dels dipòsits d’empreses i ciutadans de tota mena icondició. La corrupció ha arribat a extrems tan escandalosos que afecta a la consciènciacol∙lectiva i a la manca de credibilitat de les classes dirigents.
La justícia, últim recurs de tot ciutadà o institució que es pugui sentir perjudicat, hadeixat de ser respectable i creïble pel seu deficient funcionament i pels seuscondicionaments polítics i partidistes en les seves altes instàncies.
Els vells sistemes polítics i econòmics han fracassat, al menys en la seva aplicació, icada vegada l’abisme entre rics i pobres és més profund.Cal que les necessàries mesures a curt i mig termini per a redreçar el dèficit públic nofacin recaure l’esforç en les classes menys afavorides. 
Alhora que es prenen aquestes mesures a curt i mig termini, cal que hi hagi propostes de llarg abast mitjançant un ampli Pacte social que comprometi tothom i que permeti  als ciutadans recuperar la confiança en el futur i en les institucions.
Creiem que és necessari

un procés de reforma de l’actual sistema democràtic que tingui en compte, entre d’altres:
‐ la dignitat de la persona en base a la Declaració Universal dels Drets Humans.
‐ la dignitat dels pobles en base als Tractats Internacionals sobre els Drets Humans que contemplen el dret a la lliure determinació.
‐ els valors que la immensa part de la societat considera positius i desitjables, com són: la honestedat, la solidaritat, l’esforç o l’esperit de servei.
Per poder traduir aquests principis en realitats, de manera pacífica, cal que prèviament s’obri un gran debat públic amb una àmplia participació ciutadana. Aquest debat ha de sorgir de la societat civil, sense interferències partidàries i obert a tot tipus d’ideologies. Les associacions i organitzacions cíviques i socials, els mitjans de comunicació i els intel∙lectuals hi han de tenir un paper fonamental.
És responsabilitat de tota la ciutadania endegar un procés d’aquest tipus que permeti a les futures generacions viure més dignament en un món millor.
ATENEU PER LA DIGNITAT
www.ateneuperladignitat.org
Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.
blog comments powered by Disqus