Memorial Santi_01Com en les millors ocasions, costava trobar un seient lliure al Teatre El Patronat de la Garriga en l’homenatge a Santiago Cucurella. I és que, als assistents habituals dels dimarts de l’Aula de la Universitat a l’Abast de la FUMH, ahir s’hi van sumar multitud d’amics i coneguts del Santi, aprofitant les portes obertes de bat a bat amb motiu de la primera sessió del seu memorial. Un memorial amb quatre conferències sobre temes sensibles per a Cucurella i que englobarà tot el mes de febrer, data rellevant per l’antic director de la fundació, ja que fou quan va néixer i morir, el dia 25 farà un any.

Com a cada sessió de l’AUA, el seu representant, Àlex Muñoz feia de mestre de cerimònies. Va donar la benvinguda al públic assistent, a la família del Santiago i a la conferenciant, Sílvia Cóppulo, a qui va agrair la seva bona predisposició a impartir una classe a la Garriga que, al final, va qualificar de magistral.

Muñoz va dedicar paraules sinceres i sentides a l’homenatjat i va cedir el torn a Jordi Salayet, actual director de la FUMH, que va abandonar per uns minuts la seva posició més institucional per a fer un retrat íntim i personal del seu bon amic, que feia assentir amb el cap al públic del teatre que el coneixia de primera mà. Tot seguit, va prendre la paraula en Jordi Sedó, que va complementar les intervencions dels seus predecessors amb una visió encara més personal del seu amic de l’ànima.

Tot plegat, en un acte senzill, acollidor i proper que va culminar amb l’entrega d’una placa de record a la seva família de part de la FUMH i de Contrapunt Associació UNESCO, que en Santi ajudà a fundar fa més de trenta anys i que ara, en honor seu, afegirà al seu nom Amics de Santiago Cucurella. El fill gran, en Joan, ben escudat pels seus dos petits, l’Ariadna i en Jordi, no va voler perdre l’ocasió de recalcar com de bon pare havia estat en Santi, com de bon avi el poc temps que va poder, i com de bon marit de la Pilar, alhora que remarcava l’heterogeneïtat de les persones presents al teatre, amb qui, d’una manera o altre, en Santi havia interactuat i deixat petja.

I llavors va ser el torn de la Sílvia Cóppulo, que va lloar a bastament la Fundació Universitària Martí l’Humà i l’emotiu acte de memòria que acabava d’organitzar i va abandonar per uns instants la seva vessant més coneguda de comunicadora per a posar-se el vestit de psicòloga –és llicenciada en Psicologia per la UB- per dirigir unes boniques paraules a la família del Santiago Cucurella.

Tot seguit va desgranar, amb el mestratge de qui porta tota una vida davant d’un micròfon, la necessitat del periodisme actual i dels mitjans de comunicació de reinventar-se i modernitzar-se, analitzant el paper cabdal de les xarxes socials en la nova forma d’informar de la nostra societat.

Després d’un breu torn de preguntes, el Teatre El Patronat es va anar buidant, a poc a poc, després d’una emotiva jornada de record a qui tant va donar als seus amics, companys i família.

Fotografia cedida per l'OAMC

blog comments powered by Disqus