Manu_Chao

Els aficionats a la bona música estaven ahir d’enhorabona. Dissabte era un dia que es preveia, ja d’entrada, com una bona ocasió per a gaudir de les qualitats musicals a les que ja ens tenen acostumats els Amics del Jazz, amb una fusió d’aquest estil i poesia –dins el festival Primavera Poètica- a la Plaça del Silenci; i més tard es va córrer la veu que el líder de La Troba Kung Fú, Joan Garriga, tocaria al recent estrenat bar El Refugi en petit comitè, acompanyat del seu inseparable acordió.

Per si això fos poc, ben entrada la tarda va començar a córrer la notícia que a l’actuació d’en Joan Garriga s’hi havia unit un convidat de luxe: ni més ni menys que Manu Chao. El rumor, amb certa credibilitat pels qui coneixen que l’artista acostuma a actuar improvisadament, era ben cert i pels volts de les sis de la tarda qui treia el cap pel Refugi podia veure els dos referents artístics, colze a colze, tocant i cantant asseguts a la mateixa taula que la gent del local, entre riures i cerveses.

La sorpresa, majúscula donada l’envergadura mediàtica del músic, capaç de reunir més de mig milió de persones a Plaça Catalunya per les festes de la Mercè, es va allargar fins ben entrada la matinada, després d’una pausa per sopar, i va durar fins gairebé les dues. Això sí, amb la col·laboració inestimable d’Albert Benzekry, que també va obsequiar els assistents amb les seves sempre benvingudes poesies, bo i plantat damunt d’una cadira.

blog comments powered by Disqus