thumb Regidors LG 2015Un Ple municipal que semblava que seria de caire eminentment administratiu es va convertir ahir en una de les sessions més llargues i crispades del Consistori dels darrers temps. La sessió durar més de quatre hores i es va acabar vora la mitjanit, amb un apartat de mocions on es va fer evident l’enfrontament de posicions entre el govern i el representant del grup Ciutadans, que va mostrar-se combatiu en tot el Ple, i en particular en dues mocions que van suscitar forts debats: la moció presentada pels partits sobiranistes de rebuig a la imputació del President Mas pel 9N, i la presentada per ells mateixos demanant la retirada de l’estatus de persona non grata a dignataris espanyols com la Delegada del Gobierno María de los Llanos de Luna o Jiménez de Parga.

Abans d’arribar a l’apartat de mocions, però, el Ple va aprovar un seguit de punts de l’ordre del dia corresponents a diverses necessitats administratives del municipi. El primer va ser l’aprovació de la Mesa de Contractació en procediments de licitació. L’alcaldessa explicava que aquest òrgan, que administra les licitacions i els proveïdors que s’hi presenten, estarà presidit per ella mateixa i sis vocals: el regidor de l’àrea pertinent a la licitació, un tècnic de l’àrea, un membre de l’oposició, en ordre rotatiu, el secretari de l’Ajuntament, la interventora i el tècnic responsable del contracte a licitar. La mesura, que segons el govern cerca “transparència” i la inclusió de l’oposició als processos de l’Ajuntament, va ser aprovada per unanimitat.

També s’aprovaria per unanimitat la designació de representant municipal a la Xarxa Local de Consum, responsabilitat que recau en Montserrat Llobet en qualitat de regidora responsable de la Oficina d’Atenció al Ciutadà. Igualment es ratificarien per unanimitat els acords adoptats per Consell General del Consorci de Comunicació Local sobre la seva liquidació i el pas de les seves funcions a un altre ens supramunicipal.

El primer punt que suscitaria un cert debat va ser l’aprovació inicial de l’expedient de licitació del contracte de serveis de neteja de les dependències municipals. Joan Esteban, en qualitat de regidor de Via Pública per CiU, explicava que el contracte vigent ha vençut aquest octubre i que  l’empresa adjudicatària no desitja prorrogar-lo, amb el que s’inicia el procés de licitació que hauria de concloure amb l’adjudicació del servei a una nova empresa al Ple de novembre.

Ángel Guillén, portaveu de Ciutadans al Consistori va acusar a l’equip de govern d’anar “tard” en l’aprovació d’aquest punt, vinculant aquesta deixadesa a “altres coses en les que va tard” com “Can Luna” o “les Piscines”. Àlex Valiente, pel PSC, contestava a Guillén que l’equip de govern no va “tard” i que seria tendenciós acusar de deixadesa en les seves funcions a un equip de govern que no ha licitat abans aquest contracte per no “hipotecar” l’obra de govern del nou Ajuntament sorgit de les eleccions municipals d’enguany. ICV, representada per Israel Molinero, va demanar incorporar clàusules mediambientals als plecs de licitació, proposta que CiU va recollir. Finalment el punt es va aprovar per unanimitat.

El Consistori també aprovaria per unanimitat una sèrie de punts de l’ordre del dia dedicats a assumptes econòmics del municipi, tals com la massa salarial del personal laboral de l’Ajuntament de la Garriga i de l’Organisme Autònom de Mitjans de Comunicació, que ascendeix a vora de dos milions i mig d’euros per a aquest exercici. La unanimitat seguiria en l’aprovació de diversos expedients de modificació de crèdit, emprats entre d’altres per comprar armilles antibales per la Policia Local i la instal·lació de desfibril·ladors a dependències municipals que encara no hi comptaven, així com en l’aprovació de l’inventari municipal. Tancant l’apartat econòmic es donaria compte també de la resolució d’alcaldia d’aprovació de les línies fonamentals del pressupost del 2016.

El darrer punt de l’ordre del dia abans d’arribar a les mocions va ser la declaració amb motiu dels 70 anys del bombardeig nuclear d’Hiroshima i Nagasaki, llegida per Juliet Grau, regidora d’Igualtat. La convergent convidava als assistents i oients a visitar la exposició al respecte instal·lada a la Torre del Fanal i recordava que actualment encara prolifera l’armament nuclear. La declaració es tancava amb un ferm rebuig a aquests armaments com a “clau per a construir un futur de pau” segons Meritxell Budó. La declaració seria aprovada per unanimitat, amb Roger Prims, de la CUP, recordant que tot i que ara l’amenaça nuclear sembla llunyana, no fa tant de la guerra freda. En un sentit similar Israel Molinero demanava recordar els fets i explicar-los a les properes generacions.

Mocions

A l’apartat de mocions es va començar debatent el suport a l’acollida de població refugiada víctima dels conflictes armats a la Mediterrània. Meritxell Budó llegia el text de la moció institucional, que amb la intenció de protegir la dignitat humana, el dret d’asil, i els drets dels refugiats, demanava augmentar les places d’acollida per a refugiats amb les que compta Catalunya. Es demanava,també, instar al govern espanyol a disposar de una major dotació econòmica per a la acollida i integració dels refugiats, augmentar el període mínim d’acollida, facilitar el seu empadronament i garantir-los els serveis bàsics.

La primera a intervenir va ser Dolors Castellà, per Acord, que va denunciar la “hipocresia” d’Europa i Espanya, que “permeten” i “en alguns casos fomenten” els conflictes. Castellà condemnava el “regateig” de xifres d’acollida dut a terme per l’estat espanyol, al que afirmava que els fa “vergonya” pertànyer. En un sentit similar es va manifestar la CUP, cridant a l’acollida i condemnant la diferència entre refugiats i emigrants, entenent que tothom fuig del seu país per necessitat, “fugi d’una bala o de la gana”.

Davant les declaracions de la portaveu d’Acord, Ángel Guillén va afirmar que a Espanya hi ha “solidaritat a cabassos”, afegint que acusar als espanyols de no ser solidaris quan hi ha arreu del país associacions de suport als refugiats li provoca “estupor”. Pep Oliveras, per Solidaritat Catalana per a la Independència (SI), en la que seria la primera de diverses intervencions de la nit, va coincidir amb Dolors Castellà i acusà a Guillén de tergiversar, o com a mínim no haver entès, les paraules de Castellà, que es referia al govern espanyol i no als espanyols individuals. La moció es va aprovar per unanimitat malgrat els retrets entre C’s i Acord. En un sentit similar es va aprovar també unànimement una moció de la CUP en vers la millora de les condicions de vida dels migrats a Catalunya i al municipi.

La següent moció debatuda va ser la proposta de la CUP de demanar l’aturada de diverses iniciatives urbanístiques engegades al Montseny i l’augment del pressupost de conservació del parc a les autoritats pertinents. La moció va rebre els vots en contra de CiU i Acord, que ambdós consideraven que la moció inclou projectes de tipus molt diferent i que tot i restar compromesos amb la conservació del parc consideraven que les obres al mateix ja tenien prou garanties a la conservació de l’entorn. Per la seva part el PSC donaria suport a la CUP, mentre que ICV, SI i C’s s’abstenien. Ángel Guillén, sense deixar passar l’oportunitat d’alliçonar als altres regidors de la cambra, manifestava que el seu partit s’abstindria sempre en mocions que tractessin temes que no fossin competència de l’Ajuntament –tot i que després votaria en contra de la moció de rebuig a la imputació d’Artur Mas per la consulta del 9N al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya-. La moció va ser rebutjada amb onze vots en contra (CiU i Acord), 3 a favor (la CUP i el PSC) i 3 abstencions (Cs, SI i ICV), però l’ambient es començava a tensar al Ple.

La següent moció debatuda va ser presentada per Acord, portant a debat una proposta de la UGT per a que es doni suport a la iniciativa Garantia +55 de suport als aturats de més de 55 anys en situació d’atur i que han esgotat altres prestacions. CiU es mostrava d’acord, tal com s’hi va mostrar la CUP, tot i que Clara Dachs afirmava que la mesura “és un pegat” per a un problema que necessita una solució estructural, amb el que coincidia amb ICV. Ciutadans es va abstenir al·legant de nou que l’Ajuntament no té competència en aquest camp, aprofitant la seva intervenció per a agrair amb sorna a Acord que presentés una moció de caràcter social “quant ERC ha donat suport als pressupostos de les retallades” d’Artur Mas i qualificant la moció de “inútil”.

La resposta a Guillén no es va fer esperar, amb el portaveu d’ERC a la moció, Lluís Marco, retraient a Ciutadans que els tiri en cara unes retallades “com si estiguéssim contents d’haver de retallar” i cridant a recordar l’escanyament econòmic del govern espanyol en vers a Catalunya. També va considerar que Ciutadans eren “insensibles” per no implicar-se en la moció. Per la seva banda Meritxell Budó va declarar que les mocions declaratives presentades als ajuntaments tenen un recorregut i uns destinataris supramunicipals i que dir que no serveixen per a res és fals, car són una mesura de pressió. Per a Budó, els “allaus” de mocions dels ajuntaments del territori sobre temes sensibles poden influir en el funcionament del govern i en cap cas s’haurien de menysprear. Guillén es va quedar sol en la seva abstenció i la moció es va aprovar amb el suport dels altres 16 regidors.

Si el debat i el to varen ser elevats en la moció anterior, la moció presentada per Ciutadans a continuació va encendre el ple. Sol·licitant la retirada de la condició de persona non grata a Manuel Jiménez de Parga, a l'ex-ministre José Ignacio Wert i a la delegada del Govern a Catalunya, María de los Llanos de Luna (la moció es pot consultar en més detall al text que el propi partit va publicar a aquest mitjà). El portaveu de Ciutadans va començar la seva intervenció a la moció citant la constitució espanyola –en un gest que va recordar a la seva lectura de la carta magna espanyola al debat electoral, tal com va assenyalar el portaveu de ICV- i diversos textos legals, i va lamentar la “perversió” de la llei per part de l’Ajuntament de la Garriga en atorgar la condició de persones no grates a “qui no està d’acord amb la seva ideologia”, en, segons ell, un “atac a la llibertat d’expressió” i demanant la immediata retirada d’aquesta condició als afectats.

La primera rèplica fulminant a Guillén va venir per part de Meritxell Budó, que va afirmar que el seu grup no compartia “cap frase” del redactat d’una moció que parla d’una constitució que no és respectada ni pel propi govern espanyol. Per a Budó, les tres persones esmentades van ser declarades non grates de manera democràtica i per majoria al plenari, legitimant la decisió. En un abrandament poc freqüent a les seves intervencions, Albert Benzekry, per Acord, va etzibar a Guillén que “comencen les píndoles informatives sobre dret constitucional”, afirmant que la constitució “se la poden quedar”.

En un sentit similar es va manifestar Roger Prim, de la CUP, en desacord “de principi a fi” amb la relació de “fans” de Ciutadans envers a un text constitucional “negociat amb el franquisme”. Prim denunciava que el respecte ideològic és constantment vulnerat per l’estat espanyol i qualificava la moció de “ridícula”. Àlex Valiente, del PSC reblava que “jo convido molta gent a casa meva”, però “si se’m pixen a la cara” es reserva el dret de dir que no li agraden. SI va afirmar que “quatre a zero, no em veig amb ànims de fer el cinquè”, i Israel Molinero va animar a Guillén a que “presenti més” mocions com aquesta. Amb tot, la moció de Ciutadans va ser sonorament tombada amb setze vots en contra i l’únic suport del seu proposant, Ángel Guillén.

La darrera moció del Ple es presentava amb caràcter d’urgència des de CiU, Acord i SI, demanant el suport i solidaritat amb els imputats pel TSJC: Artur Mas, Irene Rigau i Joana Ortega. Neus Marrodan, per Acord, demanava reiterar el compromís de l’Ajuntament amb el dret a decidir, denunciar el perill de la instrumentació política de les institucions judicials, la persecució per part de l’estat espanyol i els continus intents de privar al poble català del seu dret democràtic per part del govern espanyol. L’alcaldessa afirmava que “Espanya és un país on la justícia imputa a un president per posar les urnes però que quan s’investiga el franquisme l’imputat és el jutge”. D’altres varen afirmar, com Benzekry, que “la qualitat democràtica de l’estat espanyol és pèssima”, recordant que desenes de milers de catalans residents a l’exterior no han pogut votar a les darreres eleccions i que “això si que s’hauria d’investigar”.

Ángel Guillén, en la seva intervenció afirmava que esperava aquesta moció i tenia una resposta preparada, una “desconstrucció” de la moció, “del llenguatge processista” al llenguatge “que entén tothom”, invocant de nou la constitució espanyola. Guillén cridava al compliment de l’ordenament jurídic i considerava que el fet que el sindicat d’ultradreta Manos Limpias presenti la demanda no li resta validesa a priori. Ja de pas, Guillén va comentar els resultats de les eleccions del dia 27, va criticar que es pensi que la coincidència de la declaració de Mas amb l’aniversari del President Companys és malintencionada, i va afirmar que comparar un afusellament a una declaració als tribunals és “victimista” i “ridícul”.

El portaveu del PSC, que intervenia després de Ciutadans, va interpel·lar Guillén: “un procés judicial sí que és competència nostra, i els majors de 55 anys no?” li deia en referència a la suposada abstenció de Ciutadans de qualsevol moció d’àmbit superior al municipal. Tot i la abstenció del PSC Valiente va lamentar la “poc higiènica” relació amb la premsa de dretes del govern del PP. Pep Oliveras, per Solidaritat, directament va dir a Guillén que “ets miop i t’ho has de fer mirar”. Israel Molinero va assenyalar que “per a no voler fer valoracions polítiques”  hi ha tertulians que “ho fan menys i això que els hi paguen”, en referència a la intervenció de Guillén, tot donant suport a la moció perquè “aquesta situació és insuportable” en un país democràtic. Amb tot, la moció es va aprovar amb la abstenció del PSC, l’oposició de C’s i el suport de la resta de forces polítiques.

Després de les tensions viscudes a l’apartat de mocions, i ja vorejant la mitjanit, el Ple va concloure amb l’apartat de precs i preguntes, en què ICV va sol·licitar que el carrer Samalús sigui enterament per a vianants i C’s va presentar dos precs, un sol·licitant la pujada a Internet de l’àudio íntegre de les sessions plenàries i l’altre comminant a l’Ajuntament a actuar contra les entrompades –vulgarment conegudes com botellón- que deixen restes als parcs infantils del municipi. El següent ple, corresponent a octubre, es celebrarà el 28/10/2015.

Marc Bellmunt

blog comments powered by Disqus