conf_mansana_raspallL'associació La Garriga Secreta reunia ahir dissabte 17 de setembre més de cinquanta persones amb motiu de la conferència sobre les mansanes dissenyades per l'arquitecte Manuel Raspall. L’associació, seguint amb la seva vocació d’ensenyar racons ocults del poble, va obrir al públic la pèrgola de Can Barbey, a la Illa Raspall, que va acabar per omplint-se fins al punt que més d'un va haver de seguir l’exposició dempeus, albirant les abundants projeccions des de darrere de les columnes cobertes d'heura.

El regidor de Cultura Albert Benzekry va donar la benvinguda als assistents i va donar pas a a l’actor Albert Vilar. Aquest, va llegir un fragment de les memòries de Josep Maria de Sagarra, en les quals el poeta recordava un estiu d'aventures adolescents passat a la Garriga, en ple apogeu de la burgesia industrial catalana de principis de segle XX. Les paraules del poeta descrivien al públic el propi lloc on es celebrava la conferència, Can Barbey, intacte des de la seva construcció.

Un cop llegit aquest text, l’arquitecte expert en la figura de Raspall, Lluis Cuspinera, va encetar el que seria el segment central de la conferència, explicant als assistents que la Mansana Raspall que actualment es coneix i es conserva millor, és una de sis que hi ha a la Garriga. La primera mansana en edificar-se va ser la Torre Sant Josep (1906) a la carretera de l'Ametlla. Aquesta casa encara es conserva, malgrat algunes modificacions, i la seva porta original està instal·lada a Can Met Sidro.

La segona mansana Raspall és la de la Casa Llorenç, tocant el passatge Blancafort. La casa, també construïda el 1906, és l'únic edifici dissenyat per Manuel Raspall que té un reixat fet de fusta i no de ferro forjat. Encara avui es pot veure.

En tercer lloc es troba el Parc Serra, vora l’escola Sant Lluís, a tocar del Passeig. Dins aquesta mansana s'hi va fer una casa singular en la trajectòria de Raspall, doncs en comptes de teules el seu sostre es va fer amb rajoles de ceràmica en patrons coloristes. La casa, dissortadament, no es va acabar de construir.

En quart lloc es troba la que avui en dia és coneguda com Mansana Raspall. Composta per la pròpia casa Barbey, la torre Iris, la Bombonera i la casa Barraquer. Aquesta mansana es va construir entre el 1910 i el 1912 i les quatre cases adjacents proposen una exploració en quatre direccions diferents del llenguatge arquitectònic de Manuel Raspall, amb detalls com un reixat idèntic que marca cada casa amb tons de color diferents. Els habitatges compten amb vitralls de Lluis Bru i una profusió d'elements decoratius com brolladors i fonts als seus jardins. Com a peculiaritat, la Torre Iris es va construir com a edifici de diverses vivendes per a lloguer, i no pas com a torre d'estiueig.

La penúltima mansana Raspall és l'Asil Hospital, al carrer Llerona, al costat de l'antic CAP. És probablement la mansana que més modificacions ha viscut, amb l'edificació del CAP, del tanatori i les successives ampliacions de l'Asil. Tot i que els interiors originals modernistes no es podran recuperar, el 1985 es varen restaurar les façanes mitjançant un acord amb l'Ajuntament i la Generalitat.

La sisena i darrera mansana Raspall és La Caritat, entre la carretera de l'Ametlla i la Ronda del Carril, que malgrat ser obra de Raspall té un estil noucentista i no modernista.

Raspall comptava amb altres mansanes dissenyades per ell a Cardedeu i a Barcelona, en un cas molt poc freqüent, doncs no hi ha massa arquitectes tant prolífics. La conferència es va tancar amb un torn de preguntes en els quals el públic va poder saber de diversos assumptes, entre ells la història de l'ús de les cases Raspall i la seva protecció com a patrimoni el 93.

Text i fotografia: Marc Bellmunt

blog comments powered by Disqus