Coincidint amb la diada de Sant Jordi, la gent de Convergència i Unió vàrem  decidir consultar als garriguencs i garriguenques, a peu de carrer, què preferien pel seu poble, si flors o pilones?. Aplicar una certa dosi d’humor a la política local sempre resulta un exercici saludable, i és per això que vàrem repartir 1.500 punts de llibre on mostraven l’evolució d’un grup de pilones que finalment es converteixen en una rosa.

Fa pocs dies, en aquesta mateixa secció, anunciava la intenció de fer durant el ple municipal una sèrie de consideracions a l’equip de govern sobre la remodelació del centre. Finalment, ho vàrem fer en forma de prec, perquè és una de les poques eines que té l’oposició per demanar que es tingui en consideració la nostra opinió a l’hora de prendre decisions, i ho vàrem fer durant el ple perquè hi són presents totes les forces polítiques.

Temps de pròrroga. Doncs sí, pel que sembla la decisió de com i a on cal ubicar l’estació de tren de la Garriga té una nova pròrroga. El que no sabem és si aquesta nova pròrroga neix fruit d’un empat entre les necessitats del poble i els desitjos del Ministeri de Foment o bé és fruit del cúmul d’indecisions i indefinicions de l’equip de govern.

Aquesta passada setmana, llegint per internet les notícies del dia, em vaig quedar bocabadada amb una foto de José M. Aznar fent, amb el dit de la ma, un gest despectiu que tothom pot imaginar, i que anava dedicat a un grup de joves que l’escridassaven a la Universitat d’Oviedo. Dies abans, el Conseller Ernest Maragall havia engegat un esperpèntic camí de declaracions i contradeclaracions sobre la conveniència o no de reeditar el tripartit, en un clar gest de menyspreu cap als seus companys de viatge. De ben segur que més d’un s’estarà preguntant: ¿i que té a veure una cosa amb l’altra? Doncs hi té a veure, i molt! Parlo, senzillament, de respecte. Respecte per la ciutadania, respecte pels polítics i respecte per uns socis de govern que suposadament comparteixen un projecte polític comú.