Jaume_Aspa_GIG_01La quarta entrevista del cicle d'entrevistes als candidats a les eleccions d'aquest any és la corresponent a en Jaume Aspa, cap de llista del GIG, que repeteix candidatura al capdavant del partit garriguenc el qual, durant la darrera legislatura, ha passat tant pel govern com per l’oposició.

La Garriga Digital: Quines propostes presenta el GIG en el seu programa?

Jaume Aspa: El programa del GIG intenta ser molt realista i centrat en el moment que vivim. Per començar, som conscients de la situació econòmica de l'Ajuntament i, basats en l’experiència de quatre anys, el que intentarem és no presentar propostes que no hi ha temps o diners per a realitzar. I, per tant, amb aquesta consideració prèvia, creiem que el que s'ha de garantir és cobrir les necessitats bàsiques de la gent. Sabem del cert que a la Garriga hi ha gent amb problemes molt greus ara mateix, a tots nivells, des de no poder pagar el lloguer o el gas, fins l'escola dels nens. Creiem que un ajuntament ha de seguir aquests problemes i garantir que els pocs recursos que tinguem es destinin a solucionar això.

Destacats_GIG_02També veiem que tenim un Pla General que es va aprovar el 2001 que teòricament té vigència fins el 2013. Estem al final d'aquest Pla General i veiem que no es correspon a la realitat actual. Creiem que s'ha de revisar aquest Pla per diferents motius, principalment per fer-lo lògic i realista, arrelat a la realitat en la que vivim. Un resultat d'aquest Pla General és el polígon de Can Terrés. En el seu moment es va preveure molt creixement a la Garriga, sobretot industrial, i a 2011 veiem que no ha estat així. No va estar encertat, el previst no s'ha acomplert. Entre altres coses, també planteja que són urbanitzables zones com Can Violí o Can Vilanova. Avui en dia, amb la crisi que hi ha  i la poca demanda de construcció, tenim la zona de la Doma disponible. Si el poble ha de créixer, la zona més natural per a fer-ho és allà. El Pla General necessita una revisió, i no cal esperar al 2013.

L.G.D.: De fet, el GIG planteja una modificació del Pla General prioritzant la urbanització de la Doma i la limitació del creixement de la Garriga.

J.A.: És una qüestió d'equilibri, com més es creix més recursos es necessiten, i això està cada cop més limitat. Si creixes necessites més aigua, més electricitat, més serveis... es creix per bé i per mal, s'ha de tenir en compte. Tal i com està actualment la Garriga té trets propis que li donen una identitat i que la fan un reclam per qui vulgui venir de fora a visitar-la, i que fan als que hi vivim estar identificats amb el poble. Creiem que la Garriga és diferent d'altres municipis, i opinem que si creix molt més correm el risc de perdre aquests trets, des del patrimoni fins l'entorn natural. I potser seria un poble on s'hi estaria bé, però no tindria el potencial que té ara per a atreure turisme i mantenir un bon nivell de vida. Segurament, si a la Garriga hi fóssim 25.000 o 50.000 habitants, no s'hi estaria bé com ara.

Aquestes afirmacions generen polèmica, però creiem que la gent que viu en un lloc ha de poder decidir com hi vol viure i que això no ha de fer por. És un plantejament que embolcallarem amb la participació a la modificació del Pla General, que serà entre tots, no han de venir quatre a decidir com s'ha de viure a la Garriga.

L.G.D.: Com valora el GIG que hi hagi set candidatures?

Destacats_GIG_03J.A.: És una opció molt lícita. Nosaltres vàrem néixer quan ja hi havia les formacions més habituals, i creiem que tothom qui ho vulgui té tot el dret de presentar-se, nosaltres no ho discutirem. Però es dóna una realitat, que contra més partits hi hagi tots sabem què és el que pot passar: que el vot es dispersi i no hi hagi grans majories. A nosaltres això no ens ha fet mai por, creiem que les minories ens obliguen a tots a donar més de nosaltres mateixos, a no estar tant còmodes, a negociar, a pactar. És un esforç que, potser, si hi ha una majoria absoluta es perd.

L.G.D.: El GIG és partidari d'un govern d'entesa que no pas de grans blocs.

J.A.: Bé, també té els seus inconvenients, ho hem vist des de dins. No hi ha un model ideal, però sí que hem vist un govern majoritari al que no se li podien tossir les decisions que prenia en solitari.

L.G.D.: Com valora el GIG la legislatura anterior en general i la seva pròpia gestió?

Destacats_GIG_04J.A.: En un pla general, dels grups que han estat al govern, que han estat tots menys el PP, ha mancat molt el prendre decisions tenint en compte el poble. Va començar per no tenir-lo en compte CiU amb ERC, i després amb nosaltres i sense nosaltres el PSC, EILG i ICV. Bé, nosaltres sempre hem defensat una forma de ser en la que hem vist que ningú hi creu realment. Per nosaltres això ha pesat molt, en temes molt importants s'han pres decisions d'esquenes al poble.

L.G.D.: Quines mesures de participació del poble impulsaria el GIG?

J.A.: El que està molt clar és que un ajuntament ha de començar per donar mostres d'obertura perquè la gent s'impliqui. Si no s'obre, no està confiat, no ensenya i no explica no li pot demanar res a la ciutadania. Aquest ha de ser el primer pas de l’administració. En temes importants com la biomassa, el centre o l’estació, per parlar dels típics i d'altres que vindran, has de buscar un mecanisme per informar la població i perquè pugui participar. Això pels temes grans, però per d'altres també s'han d'obrir canals perquè la gent pugui fer aportacions. S'ha de donar informació com a mínim un cop l'any de què s'està fent.

Potser, políticament han canviat les coses, però no cap a la ciutadania. A la gent se li han d'explicar les coses perquè, sinó, no les entén, i quan no les entén li genera una incomprensió o frustració. Hi ha moltes maneres de fer-ho i som tots novells. Des del GIG, passant el poble i fins la pròpia democràcia a Catalunya som novells en temes de participació. No ens ha de fer por i ens hi hem de posar, i quan ens veiem veurem millors maneres de fer. Si estem relaxats el que passa és que la població no té confiança en l'ajuntament i els polítics. El Consistori té por de que vegin que s'ha equivocat. I tots som persones.

L.G.D.: O sigui que cal cercar una relació més directa amb la ciutadania.

Destacats_GIG_05J.A.: És necessària. Hi ha persones que s'escullen per prendre decisions, però amb això no n'hi ha prou. Som 15.000 habitants i, per tant, molta gent ha de pensar, mirar i tenir idees, no només 9 o 17 han de decidir per tots.

L.G.D.: Què proposa el GIG per l’estació i la planta de biomassa?

J.A.: És complicat, perquè els processos ja estan engegats. El de la biomassa molt més que el de l’estació i perquè hi ha poc marge de moviment des de l'Ajuntament. Amb el tema de la biomassa sempre vàrem dir que havia de decidir el poble. Un cop no vam constatar la impossibilitat de fer-ho així vam mostrar el nostre rebuig al projecte. Però l'administració, de moment, ho troba tot en regla i en principi tira endavant. Per impedir-ho, l’única opció que hi ha és que un jutge digui si és correcte o no. Això comporta tot un procés, anar als tribunals, i això té un cost que nosaltres que, de moment, optem per no assumir, tot i que no ho descartem. Com a grup petit que som, un cost d'aquest tipus no el podem assumir.

L.G.D.: I respecte l'estació?

Destacats_GIG_06J.A.: Aquí hi ha diferents reptes: un és que depèn de Madrid. Tot i així creiem que un poble ha de poder decidir com vol les coses. Els plantejaments que s'haurien d'haver fet a Madrid segurament estan més aturats per les retallades, però quan Madrid desperti cal que com a municipi tinguem clar què volem per a defensar-ho allà. És ben complicat per les propostes ja fetes, pels aparcaments de tren que creiem que s'haurien de fer en una altra banda. Primer com a municipi decidim què volem, i després anem a Madrid a defensar-ho tots junts.

L.G.D.: I què vol defensar el GIG?

J.A.: Inicialment no contemplàvem el trasllat, creiem que pot suposar un pas endavant per a una urbanització de Can Violí que no volem.

L.G.D.: Aposteu per la contenció del creixement per a conservar els signes d'identitat. Quins són aquests símbols, què constitueix la identitat de la Garriga pel GIG?

Destacats_GIG_07J.A.: Per a nosaltres és quan veus coses a la Garriga que no veus a altres llocs. T'agradaran i et faran sentir-t'hi identificat. Una d'elles és el modernisme, evidentment, que el tenim protegit i, per tant, segurament es conservarà. Però el tema del sauló al centre era on era el cor del poble, d’on va créixer. Hi havia tota la història. Tot el moviment del poble ha començat allà i al carrer Gran, on teníem l'antic pas. És clar que fa mil anys, per exemple, no hi havia les llambordes, però era una fesomia de referència del poble. Això agrada als que vivim aquí i als que vénen de fora, i no s'ha de perdre. Quan parlem de patrimoni és d'aquesta identitat, el sauló, les llambordes, les façanes del centre, l'entorn, el poble envoltat de muntanya i de natura. És una cosa diferent. Si Can Violí i Can Vilanova les urbanitzes, elimines això. Sempre et quedarà el Montseny, però la Garriga perdrà.

L.G.D.: El GIG aposta per una reestructuració de l'Ajuntament?

J.A.: Aquest tema és complicat. Segurament s'hauria de mirar amb cura el tema del personal, que no s'ha fet fins ara. Cal veure si tenim el personal necessari per cobrir les necessitats del municipi. En algun moment de bonança econòmica segurament es va sobredimensionar, però l’herència d'aquests moments d'alça de la construcció va ser donar serveis que ara potser no tindries o plantejaries de forma diferent. S'ha de mirar la plantilla que tenim sense por, que suposa una despesa molt gran, però amb calma i amb el comitè de treballadors i tots els grups polítics. Si no estan al mateix nivell les necessitats que tenim i la plantilla, evidentment, ens hauríem de plantejar coses, però no estem parlant d'acomiadar a ningú. Però potser s'haurien de redistribuir els recursos.

L.G.D.: Altres partits que es presenten a les eleccions tenen propostes de participació, benestar i remodelació del Pla General similars a les vostres, què fa diferent al GIG?

Destacats_GIG_08J.A.: La participació te l’has de creure, i els demés no ho fan, almenys els darrers quatre anys. Potser abans, quan parlàvem del balanç de la darrera legislatura, s'hauria de dir que el nostre pas per l’equip de govern és de 14 mesos, petit, però com a mínim vàrem intentar impulsar mesures participatives. I una d'elles va ser què fer amb la Torre del Fanal. Vàrem sortir del govern i ha quedat aturat. És una prova clara de que la resta no creuen en la participació. Per què no s'hi ha continuat treballant? Vàrem lluitar perquè el públic pogués intervenir als plens, cosa que es va aconseguir. Com que veníem d'una moció de censura les intervencions eren crispades i, al plegar nosaltres, aquestes es van filtrar. S'han de escriure en un full, les llegeix una persona de l'Ajuntament i no donen peu a resposta. No hi ha espontaneïtat.

També hi ha altres exemples que hem vist. Tothom ho diu, però quan són al govern no ho posen en pràctica. I ara que vénen eleccions ho tornen a dir. Nosaltres en la mesura que hem pogut, sent un regidor de disset i sent minoritaris, hem lluitat per això.

L.G.D.: Què diria en un minut als electors?

 

Text: Marc Bellmunt / Vídeo: Crit Produccions Audiovisuals

blog comments powered by Disqus