Jordi_Eduard_Perales_Acord_01La segona entrevista del cicle de les eleccions municipals correspon a Acord. El grup, nascut de la voluntat de ERC de prescindir de les seves sigles a favor d'una coalició ciutadana amb la participació de persones de diferents signes polítics, està encapçalat per en Jordi-Eduard Perales. Se'n pot llegir el manifest de fundació en aquest enllaç.

La Garriga Digital: Quin és el programa d'Acord per a aquestes eleccions?

Jordi-Eduard  Perales: Bàsicament tenim una visió general del poble. Es parla molt de model de poble, però creiem que mai s'ha acabat de consolidar. Creiem que és hora de fer-ho, d’aturar-nos, de reflexionar i de començar a construir aquest model de poble en consens amb els grups polítics i la societat civil.

Destacats_Acord_01El nostre programa està marcat per aquesta visió transversal que dóna valor a la construcció del municipi. És molt abstracte, però a l'hora de definir els eixos ho fem en funció d'aquesta planificació futura. Creiem que és un bon moment per a fer-ho, bàsicament per la situació econòmica de l'Ajuntament i per aquest moment de canvi propiciat per la crisi.

Destacats_Acord_02L.G.D.: Enteneu la crisi com una oportunitat?

J.E.P.: Exactament, la crisi municipal, tan política com econòmica, és una oportunitat meravellosa per a construir el futur. Aquesta legislatura creiem que estarà marcada per la construcció conjunta de la Garriga.

L.G.D.: A un nivell més concret, per on passa aquesta construcció de poble? Vosaltres parleu d'una consolidació de la marca "la Garriga".

J.E.P.: Nosaltres hem definit cinc eixos de treball: un eix econòmic molt clar, en el qual s'inclou la marca de la Garriga i també un pla de dinamització del comerç i la indústria. El segon eix seria un eix territorial, on incloem una redefinició del Pla General, però també uns plans de mobilitat i equipaments, a més d'un pla d'actualització i modernització de serveis. Els vials, les canalitzacions, etc., creiem que s'han d'actualitzar seguint un pla.

L.G.D.: Com encaixa això amb el panorama de crisi i el deute municipal?

Destacats_Acord_03J.E.P.: Això és un pla i, per això, precisament, tenim temps de planificar-ho bé. L'endeutament de l'Ajuntament, que de fet no és tan dramàtic com a d'altres consistoris però que ens impedeix fer certes inversions, ens permet pensar entre tots com volem fer les coses i posar-ho en marxa. Ens dóna un marge de temps per a reomplir les arques de l'Ajuntament i buscar fonts de finançament alternatives, segurament consolidar la tendència de mancomunació de serveis amb d'altres municipis i arribar a mitja legislatura amb un pla ben aconseguit i realitzable.

L.G.D.: En tot cas, aquest procés de remodelació del municipi queda supeditat a la superació de la crisi econòmica.

J.E.P.: Sí, queda supeditat. Nosaltres estem convençuts de que es superarà, tot i que no sabem dir quan. És cert que ara no podem bufar núvols, està bé que primer pensem com ho hem de fer i després ho fem efectivament. Això ens donarà molta complicitat amb la societat civil.

L.G.D.: Esmentaves la mancomunació de serveis, compartir-los amb altres pobles.

Destacats_Acord_04J.E.P.: Sí. En un altre eix, que és el de cohesió, parlem d'això. Concebem la cohesió no només com a benestar social, sinó també des del punt de vista de xarxa civil, associacionisme, etc. Des del punt de vista del benestar, creiem que és bo que cada poble no faci la seva, sobretot pobles que depenen molt dels altres. El nostre nucli central de població és la Garriga, però no podem obviar que l'Ametlla, Figaró, Samalús i Llerona, en certa manera, en depenen. Per tant, el primer pas per mancomunar serveis aquí seria el que ja existeix a nivell d’ocupació, que és el Pacte del Puiggraciós. És un instrument que no s'ha utilitzat gaire però que creiem que pot ser interessant. Va ser pensat, sobretot, per un tema laboral, però a partir d'aquí es pot anar creixent en més àmbits: cohesió, més serveis comuns, equipaments...

Destacats_Acord_05L.G.D.: Economia, territori, cohesió...

J.E.P.: Sí, i finalment el que considerem un pilar central: la identitat. La concebem com a cultura entesa en general, no només la cultura artística, sinó també l’associativa, la gastronòmica... la que configura el que és la Garriga. Creiem que això s'ha de potenciar. Si per alguna cosa és recordada i coneguda la Garriga és per la seva identitat, que de vegades és molt difusa.

L.G.D.: Vosaltres voleu fer front a aquesta dispersió?

J.E.P.: Volem potenciar el patrimoni monumental, arquitectònic, des del romànic de la Doma fins les masies, passant pel discurs noucentista i les manifestacions contemporànies. A partir d'aquí, es poden potenciar moltes altres coses, artistes garriguencs, creadors, poetes... hi ha molt teixit d'aquest tipus i s'ha d'aprofitar.

L.G.D.: I quin seria el cinquè eix?

Destacats_Acord_06J.E.P.: Té a veure amb la configuració general de planificació, però és molt més instrumental. És la reorganització de l'Ajuntament. Creiem que ja és hora de que hi hagi un pla de qualitat i millora a l'Ajuntament. No és res de nou, a Europa ja fa anys que es fa amb l’ European Quality Management Plan, i per tant no entenem com des d'una posició que tothom veu amb dificultats de gestió no s'hagin posat mesures concretes per racionalitzar l'Ajuntament i fer-lo més efectiu.

L.G.D.: En aquest aspecte, quines mesures proposa Acord?

J.E.P.: Proposem dues mesures, dos plans que creiem que seran de gran ajuda. Un és el pla de qualitat a nivell empresarial, el que se'n diria una ISO, una auditoria que serviria per redefinir les estructures actuals de l'Ajuntament, dotant de més força la planificació de Recursos Humans i també dotant de més instruments a nivell telemàtic, de xarxa, als equipaments de l'Ajuntament. En segon lloc, un pla de comunicació lligat a aquesta reorganització, reorganitzant l'Organisme Autònom de Mitjans de Comunicació i alhora dotant a l'Ajuntament d'un instrument de comunicació interna i externa potent.

L.G.D.: Quina és l’opinió que té Acord sobre el fet que hi hagi set candidatures al poble?

Destacats_Acord_07J.E.P.: És convenient que hi hagi tantes candidatures com la gent es senti disposada a crear. Com a demòcrata i persona que creu en la participació política veig molt bé que tothom que pugui s'impliqui activament en la política. I si això fa que més gent vagi a votar, tant millor. El problema no és tant la fragmentació com el fet que la gent no vagi a votar. Si això ajuda a que la gent es senti més cridada a les urnes, endavant. No obstant, això pot ser un problema per la governabilitat. Sobretot si pensem que es pot reproduir el que ha passat els darrers quatre anys, on hi ha hagut molt partidisme i poca visió comuna.

L.G.D.: Acord busca un govern fort o de coalició?

J.E.P.: Busquem un govern fort, que pot ser de coalició. Tenim la idea de governs de coalició on cadascun tira pel seu costat, però pot existir un govern de coalició que sigui fort. Per exemple, CiU és una coalició, i ningú dirà que el seu govern no sigui fort. De fet, a Catalunya només han existit governs de coalició, alguns més forts i d'altres més febles.

L.G.D.: En els vostre manifest dieu que és hora d'arremangar-se i de posar-se a treballar pel poble. Considereu que en la legislatura anterior no s'ha fet?

J.E.P.: Fent una reflexió personal, crec que no s'ha treballat prou per la Garriga sinó que s'ha treballat pel partit, per eixamplar les diferències partidistes però sense visió comuna. Evidentment sí que s'ha treballat per la Garriga, però sense una visió comuna, sinó seria difícil que diversos partits es tornessin a presentar. Però s'ha treballat molt més per a fer visible la feina de partits concrets. Creiem que això és dolent per la Garriga i que és hora que s'acabi amb una visió estrictament partidista. No sóc tant ingenu com per creure que es pot acabar amb aquesta visió totalment, però crec que es pot treballar pel poble sense recórrer a tòpics i barreres ideològiques i de partit, barreres que són artificials.

L.G.D.: És això el que porta a Acord a abandonar les sigles d'ERC?

Destacats_Acord_07_BJ.E.P.: Sí. De fet, abans de ser escollit com a candidat d'ERC l'única condició que vam posar era que volíem un canvi en les maneres de fer de l'Ajuntament. Volíem superar el partidisme i el partit en aquest sentit. Des de l'inici de la legislatura, on vam veure la fragmentació existent, vam posar en marxa diversos instruments cívics, espais participatius. Diversa gent vam començar un projecte d'implicació que era la Nova Bòbila. A partir d'això, i de la voluntat d'ERC de fer esmena del passat quatre anys abans, del trencament, etc., vam considerar possible superar la lluita partidista a partir de la inclusió i la suma, no de l'exclusió.

L.G.D.: De fet, Acord té antics membres de CiU a les seva llista.

J.E.P.: I d'altres grups. Vam considerar en aquell moment que era bo intentar-ho fent un primer pas de crida a la participació al nostre nucli més proper, que considerem que és l'independentisme, i vam intentar superar sense guardar quotes de partit per ningú l'espai dels partits. ERC va respondre positivament. Hi van donar -i segueixen donant- suport, i la gran majoria de persones d'Acord, que són independents, o d'altres partits com CiU, Reagrupament o el PSC, hi van creure. Van creure en que la manera de fer-ho és aquesta, des de la persona, des de l'individu, intentar formar un grup que superi el partidisme.

L.G.D.: Però es critica a Acord per fer servir les sigles d'ERC en temes legals com el repartiment d'espais electorals o la participació al debat de VOTV.

J.E.P.: De fet, no en fem cap ús. ERC decideix que renuncia a favor nostre i nosaltres considerem que som successors en certa manera d'ERC. És cert, però, que no som estrictament només ERC i, per tant, nosaltres acceptem aquesta renúncia a favor nostre d'ERC de la mateixa manera que haguéssim acceptat que no s'hagués produït això, però no li trobem cap significació més enllà. Si hem de ser els últims en qualsevol debat, doncs ho acceptarem. No en fem cavall de batalla d'això.

L.G.D.: Acord manifesta que una de les seves prioritats és l’educació, amb un currículum acadèmic pels estudiants de la Garriga. No obstant, un Ajuntament no té competències sobre educació.

Destacats_Acord_08J.E.P.: Efectivament, no té competències. En educació és clar que no tenim competències a nivell municipal, a part de les típiques de manteniment de centres i control d'escolarització obligatòria. Tanmateix, però, és cert que malgrat no tenim competències tenim una projecció que els centres no tenen. En la relació amb la Conselleria d'Educació, qui moltes vegades actua de mediador és l'Ajuntament. En un poble amb uns centres tant potents com els del nostre, no és bo que l'Ajuntament renunciï a aquest paper d'aglutinador. Els centres són autònoms fins i tot entre ells, fent els seus programes propis, etc. El que nosaltres proposem és posar a la seva disposició l'Ajuntament, que ens facin servir com un instrument i alhora vehicular les propostes de les AMPES a nivells superiors de l’administració.

L.G.D.: Busqueu cohesionar els centres des de l'Ajuntament.

J.E.P.: Exactament, actuar com instrument al seu servei. I una cosa que pot servir d'instrument és aquest currículum de poble, que cada centre pot decidir si el fa o no. És cert però que si nosaltres ja tenim fets i pensats els recursos per les escoles, no simples fotocòpies sinó recursos audiovisuals, de fitxes educatives completes sobre el patrimoni del poble, això els centres ho poden aprofitar.

L.G.D.: En darrer lloc, un missatge pels nostres lectors 

Text: Marc Bellmunt / Vídeo: Crit Produccions Audiovisuals

blog comments powered by Disqus