Quim_Forns_01En Quim Fornés, en qualitat de regidor portaveu d’Iniciativa per Catalunya-Verds, ens rep al seu despatx de l'Ajuntament. Aquest està en una de les cantonades de la sala del departament de Territori, a la quarta planta, on regna el soroll d'un teclejar furiós i ràpid, interromput pel xiuxiueig ocasional, seguit per una represa igualment furiosa del teclejar, que és com una remor de fons, fins i tot després de tancar la porta del despatx. Seiem a la segona taula de la sala, buida, en contrast amb l'escriptori amb altes piles de papers. Sota l'atenta mirada d'una fotografia de Dolores Ibárruri -"La meva àvia ideològica", diu Fornés- , comencem a formular una pregunta en to de vostè quan Fornés, amb gest divertit, ens respon:

 

Quim Fornés: Em parlaràs de vostè? No hi estic pas acostumat, eh!

L'Espai Digital: Jo entenc que no estigui acostumat que li parlin de vostè, però sent un dignatari municipal és el correcte.

Q.F.: En una democràcia, tots som iguals davant la llei, per tant, el tracte de tu és perfectament permissible, però tu fes-ho com et sentis més còmode.

L'E.D.: Doncs amb el teu permís, et parlo de tu. Per obrir l'entrevista: quina és la motivació per part de les administracions, o per part d'ADIF, de posar en marxa el procés de canviar de lloc l'estació?

Q.F.: Bé, a veure... en primer lloc hem d'aclarir, d'acotar, amb quin actor estem parlant. L'actor amb el que estem parlant és el Ministeri de Foment. Què vol dir això? Vol dir que la proposta que pugui estar a la taula encara no ha passat de l'àmbit de la decisió estrictament política. En el moment que la decisió política estigui presa i el projecte es porti endavant, hi haurà tot un període d'al·legacions que fins que no estigui conclòs, no passarà al pla executiu, és a dir, a ADIF. Fins ara, de fet, hi ha hagut un període de preal·legacions. Per tant, encara estem en un moment primari. En una paraula, el govern del PSOE ha de decidir com queda el tema del desdoblament de la via.

L'E.D.: En aquests moments, qui decideix sobre el tema és el Govern Central?

Q.F.: El Govern Central. Únicament i exclusivament. Aquest govern fa un informe, que arriba a tots els municipis afectats pel pas de la línia, on ens proposen que per fer la doble via, en el cas del nostre poble, s'han de fer una sèrie d'infraestructures, perquè la intenció que hi ha és que la Garriga passi a ser capçalera de zona, dins del conjunt de la doble via. Això que vol dir? Que es preveu que hi haurà una sèrie de trens que circularan entre Barcelona i la Garriga, i d’altres que circularan de la Garriga a Vic. Però el lloc on els trens s'han d'aparcar és el nostre poble, perquè passarà a tenir aquesta configuració de capçalera de via. No n’hi ha prou amb una via de baixada i una de pujada, sinó que també en són necessàries més, perquè els trens acabin la seva circulació aquí. Per això ells plantegen un aparcament de trens i el situen, en el primer estudi informatiu, a dos llocs, un al nord, i un al sud.

L'E.D.: Aquesta primera proposta va ser rebutjada.

Q.F.: La gent que viu al Barri de Dalt i a les cases de la Fournier es mobilitza, perquè col·locar un aparcament de trens a la zona del Bosc de Ferrans es considera de gran impacte paisatgístic, etcètera.

L'E.D.: Estem parlant d'una platja de vies com la que podria tenir Montcada Bifurcació?

Q.F.: No, no, no. En cap cas. En cap cas. I això sí que s'ha d'aclarir. Estem parlant d'una platja de vies de sis vies. Per què no podem dir que és com Montcada Bifurcació? Doncs perquè, d'entrada, com el seu nom indica, Montcada Bifurcació és on es bifurquen tres línies! En el nostre cas no hi ha bifurcació, és una sola línia amb un aparcament. Per tant, no és comparable. Si no recordo malament, en el cas de Montcada Bifurcació estem parlant de dotze vies... Hi ha la línia de Girona, la nostra...

L'E.D.: I la de Manresa.

Q.F.: Correcte, la de Manresa. De què podríem parlar per posar un símil? Doncs de Sant Celoni. A Sant Celoni hi ha un aparcament de trens, o si no també podem parlar de Vic, però encara amb menys vies d'aparcament. Per tant, no té res a veure amb Montcada Bifurcació, això ha de quedar clar. Però, tot i així, es considera un impacte mediambiental. Hi ha un primer acte informatiu, que es fa a l'Auditori, on l'Ajuntament recull aquestes al·legacions, les consensua en plenari, i es decideix al·legar a la no construcció de l'aparcament en aquesta zona.

L'E.D.: Entesos.

Q.F.: Davant d'aquesta al·legació, dirigents del Ministeri de Foment vénen a l'agost a la Garriga i ens proposen una alternativa.

L'E.D.: Perdó per la interrupció, però tot això vol dir que les converses entorn a la problemàtica de l'estació s’estan tenint amb Foment, i no pas amb RENFE o ADIF?

Q.F.: Amb això he començat. És important dir que l'actor amb qui estem parlant és la representació política de Foment, és a dir, els caps polítics, a través dels seus tècnics de confiança, òbviament. I, per tant, estem encara en un pas previ. Arriben aquests directius de Foment i ens proposen una solució alternativa, perquè entenen que hi hagi motius per a un rebuig total a la primera proposta. Llavors ens proposen col·locar l'aparcament de trens just al costat d'un indret nou per l'estació. Ells diuen que l'estacionament de trens ha d'estar col·locat, preferentment, o per sobre de l'estació, o al mateix lloc, que per un tema de maniobrabilitat dels trens ha de ser així. Ens proposen un indret que permetria col·locar l'aparcament i l'estació al mateix lloc, i aquest és, concretament, a l'alçada del carrer Guifré.

L'E.D.: Que és la proposta que ha disparat encara més la polèmica.

Q.F.: Hi ha una part de la gent que considera que no és el lloc apropiat. De fet, l'enquesta que ha fet l'Ajuntament, per simplificar-ho, revela que dos de cada tres consideren que no és adequat.

L'E.D.: Fins a quin punt considera representativa una enquesta amb vuit-cents participants en un municipi amb quasi tretze mil habitants?

Q.F.: A veure, la representativitat és discutible, però com que en cap moment es va dir que perquè es tingués en compte l’enquesta, consulta, o com se'n vulgui dir, hi hauria d'haver un mínim nombre de respostes...

L'E.D.: Sí?

Q.F.: Per tant, el resultat s'ha de tenir en compte. Una altra cosa seria que s'hagués dit "perquè es tingui en compte l'enquesta, serà necessari que hi participi com a mínim un 10% del cens electoral"...

L'E.D.: No obstant, estaràs d'acord amb mi que una major participació ciutadana hagués estat desitjable.

Q.F.: Totalment d'acord.

L'E.D.: A què es deu aquesta baixa participació?

Q.F.: Jo crec que és deguda a dues coses. Primer: a que malauradament, i repeteixo, malauradament, la gent només participa quan alguna cosa li toca molt de prop. La gent que no viu al voltant de l'opció A o l'opció B no està preocupada per on vagi l'aparcament de trens. D'altra banda, no tothom agafa el tren i a molta gent tant li fa on estigui l’estació. Aquí ha participat qui participa sempre en tot, que és una minoria de la societat, qualificada, però una minoria, i després aquells que se senten directament afectats pel resultat de la decisió que es prengui, que és qui viu al sud, algú de la primera opció i d’altres que agafen el tren cada dia i els preocupa que l'estació estigui més lluny o més a prop de casa seva. La gent que es preocupa per això, per la distància a casa seva, crec que són els que han opinat en més sentit general.

L'E.D.: Què vols dir "en més sentit general"?

Q.F.: Que ha respost més en un sentit de mobilitat interna, de proximitat... i no tant perquè l'estació els hi puguin posar davant de casa. Per la seva sensibilitat o la seva percepció que l'estació ha d’estar en un lloc cèntric. Un lloc on es pugui arribar a peu, equidistant a tots els indrets de la Garriga.

L'E.D.: És una percepció compartida pel teu grup polític, o que deixes per la ciutadania?

Q.F.: A veure, és una percepció compartida per alguna gent. Jo estic convençut que entre els que volen que l'estació continuï al mateix lloc hi ha una part que ho vol així perquè és més o menys cèntrica, i permet arribar-hi a peu. D'altra banda, hi ha gent que no vol el canvi de lloc perquè no vol que li posin l'estació davant de casa. Davant d'això, no estic opinant o qualificant aquesta actitud de "no la vull davant de casa". És una opinió legítima i respectable, no dic que em sembli bé o malament, sinó que simplement ho estic descrivint.

L'E.D.: Reformulant la pregunta, en Quim Fornés està entre aquesta gent que es preocupa per la centralitat de l'estació?

Q.F.: Nosaltres com a Iniciativa estem per una mobilitat sostenible. S'ha de poder arribar als equipaments públics a peu, en bicicleta... i seria desitjable una línia de bus urbà. Per tant, si volem prioritzar que s'hi arribi així, l'estació ha de ser el més cèntrica possible. Si volguéssim prioritzar que la gent hi arribés amb cotxe, això determinaria si voldríem que estigués en un lloc o en un altre. Per tant, la nostra posició unànime com a Iniciativa és que quan es fa o es dissenya un equipament, com és el cas, un dels condicionants ha de ser facilitar l'accessibilitat a peu i en bicicleta, abans que en cotxe.

L'E.D.: S'ha fet o està previst algun estudi de mobilitat entorn aquest tema?

Q.F.: No. En relació al tema de l'estació no s'ha fet cap estudi de mobilitat. De fet, no hi ha cap estudi de mobilitat en aquest sentit. No.

L'E.D.: Algunes persones, sobretot des d'associacions ciutadanes, ens han declarat que perceben poca transparència en la gestió de l'Ajuntament sobre l'afer del canvi de lloc de l'estació. Alguna declaració al respecte?

Q.F.: Jo... crec que això és injust. I és injust per una raó: primer de tot; quin ha estat el procés? El desembre ens seiem l'equip de govern a valorar la proposta, i sense arribar a cap compromís amb Fomento, decidim explorar-la per veure fins on volen arribar. Per exemple, la seva primera opció, en cas que l'estació anés al carrer Guifré, era col·locar l'estació, tot l'edifici, etcètera, a la banda de ponent, la part urbanitzada actualment. En la primera conversa que vàrem tenir ja els vàrem dir que no era possible, i la van col·locar a la banda de llevant.

L'E.D.: Entesos.

Q.F.: I paral·lelament a això, que hem fet? Hem convocat a tots els grups municipals, els hem informat, hem tingut dues reunions amb responsables de Fomento, que han vingut expressament de Madrid a explicar la proposta, i amb responsables de la Generalitat perquè, com ja sabràs, se li han traspassat les competències de Rodalies. I tot això ho hem fet amb tots els grups polítics municipals, se'ls ha donat tota la informació. Però, a més a més, hem convocat dos actes públics, el primer on es va donar suport a les reclamacions ciutadanes del Barri de Dalt, i un segon, a principis de desembre al Patronat, on es va donar tota la informació de la que disposàvem i es va decidir convocar l'enquesta. No prou amb això, jo mateix i tots els tècnics hem atès a tothom que ens ha vingut a veure. Recordo que, en aquest mateix despatx, jo i l'enginyer hem atès a veïns propers al carrer Guifré i els hi hem ensenyat tots els plànols, etcètera.

Per tant, des del punt de vista de la responsabilitat política del govern, hi ha hagut molt interès en que tothom pogués conèixer el projecte, tenir tota la informació que hi ha al respecte i que tothom pogués opinar amb coneixement de causa. Per tant, crec que això que es diu és injust. Ara bé, alguna gent pot pensar que el fet que entre el coneixement dels resultats de l'enquesta i ara hi hagi un moment de silenci es deu a poca transparència. Jo he de respondre que el silenci existeix per indecisió política, perquè no hi ha una decisió per part del govern. No hi ha hagut decisió, però en cap cas s'ha d'interpretar com a falta de transparència.

L'E.D.: Llavors, aquest silenci s'ha d'interpretar com a inactivitat de l'Ajuntament.

Q.F.: És una falta de decisió. Per part dels grups del govern, la cosa no està clara. Hi ha algun grup que en l'últim Garric ja diu que la seva opció és la del carrer Guifré (NOTA: Esquerra Independent de La Garriga, amb Miquel Pujol al capdavant), però altres, el PSC i nosaltres, encara no emetem una opinió resolutiva al respecte. Nosaltres ja vam dir-ho, i li vaig dir al president de l'Associació de Veïns i Amics del Passeig i ho torno a repetir ara: nosaltres tindrem en compte el resultat de la consulta.

L'E.D.: Entesos.

Q.F.: I, per tant, si la majoria de la gent consultada creu que l'estació ha de continuar al mateix lloc, nosaltres defensarem aquesta opció. Tot i que he de dir-te, amb tota la sinceritat del món, que tenim els nostres dubtes de que sigui la millor opció. Jo crec que hem de ser sincers i honestos, i ser conseqüents, i la consulta serà vinculant per a nosaltres. Però de la mateixa manera que dic que serà vinculant per a nosaltres, he de dir que tinc seriosos dubtes de que sigui la millor opció. Així doncs, el que sí crec i penso és que, el que cal, és trobar un punt de consens per part de tothom, passant per un gran pacte social i polític.

L'E.D.: Quan dius tothom, no et refereixes només als grups polítics sinó també a l'acció ciutadana.

Q.F.: Exacte. Un pacte en el que d'alguna manera la decisió que es prengués tingués en compte les compensacions locals que en podem treure. Que, per a nosaltres, alguna d'aquestes compensacions haurien de ser que RENFE pagués el soterrament del pas a nivell del carrer Guifré des de la carretera Nova i que, per tant, que el Passeig quedés intacte. O que RENFE patrocinés un servei de bus urbà que fes de llançadora entre l'estació i els diferents indrets del poble. Jo crec que són temes que s'han de posar sobre la taula, i s'han de poder discutir, si més no, per buscar una solució el màxim de consensuada. Si no es pot consensuar, òbviament Iniciativa farà el que va dir: per nosaltres la consulta és vinculant.

L'E.D.: Això és tot. Moltes gràcies pel teu temps.

Q.F.: Gràcies a vosaltres, i ànims i força.

Marc Bellmunt i equip de redacció

blog comments powered by Disqus