Joan_Turro_02Sota un cel ennuvolat i en un carrer sense cap cotxe aparcat, ens dirigim al domicili del senyor Joan Turró, president de l'Associació de Veïns i Amics del Passeig. Ens convida a casa seva i passem a un despatx des del que s'escolta intermitentment el pas del tren i alguna botzina que trenca el silenci, ressonant per les vies, més enllà del final del carrer. Sobre l'imponent escriptori de fusta massissa s'escampen multitud de documents relatius al traçat viari de la Garriga. Amb els moviments deliberats que dóna l'experiència, s’asseu a la cadira rere l'escriptori i ens convida a fer el mateix. Fetes les salutacions i presentacions pertinents, comença l'entrevista.

 

L'Espai Digital: Quins són els motius que porten a la formació de la  l'Associació de Veïns i Amics del Passeig?

Joan Turró: Els motius van sorgir bàsicament, temps enrere, parlant amb uns amics i coneguts de la zona de crear una associació de veïns, perquè en l'opinió de molts dels que vivim aquí, el Passeig estava, o està, bastant abandonat en general. Sobretot, quan va haver-hi el desastre del Balneari.

L'E.D.: Del Balneari Blancafort?

J.T.: Sí, però aquesta és una altra història. Aleshores s'havia comentat, però tots estàvem enfeinats i no podíem fer res. Però ara, entre novembre i desembre, després de la sessió del 3 de desembre, on l'Ajuntament va presentar el tema de l'estació, va haver-hi una sensació generalitzada de que l'equip de govern el tema el tenia molt assumit: s’havia de traslladar l'estació aquí al carrer Guifré.

L'E.D.: La segona proposta que va presentar RENFE.

J.T.: Sí, bé, és clar... jo no he vist les propostes de RENFE. Aquí sempre ens hem de refiar de les declaracions de l'equip de govern de l'Ajuntament.

A partir d'aleshores, doncs, i no de forma apressada, però sí escoltant les opinions d'uns quants bons amics i dels veïns del Passeig, vàrem formar l’associació que representés aquest sector de la Garriga que, fins llavors, no estava prou organitzat, per dir-ho d’alguna manera.

L'E.D.: Potser una mica desatès?

J.T.: Sí, però el fet és que no s’havia trobat el moment per a organitzar-se. Llavors ja va venir el tema de crear l'associació.

L'E.D.: Es diria que ho té completament assumit.

J.T.: Sí, bé, no em representa cap problema a mi, perquè tinc experiència en la creació d'associacions empresarials, ja que sóc advocat. Així, vam constituir-la, i jo crec que els resultats han estat molt positius ja que, fins i tot, sense fer-nos cap tipus de publicitat, tenim més d'un centenar d'associats. Rondem els cent vint.

L'E.D.: Quan es va constituir aquesta associació?

J.T.: Doncs mira, a principis de desembre, aprofitant el pont de la Immaculada, ja que per un tema familiar ens vàrem quedar uns dies sense sortir de la Garriga. Es va fer i es van portar els estatuts a la Generalitat. Va ser tot molt ràpid, sobretot perquè l'alcaldessa, la Neus Bulbena, ens va dir que l'Ajuntament havia de comunicar una decisió a RENFE a finals de desembre. Vist això, vàrem pensar que era millor anar de pressa.

L'E.D.: Creu que l'Ajuntament ha tingut certa pressa en aquest tema?

J.T.: Ho sembla. És clar, jo no puc opinar perquè no he vist cap document ni he estat a cap reunió ni res similar. Ara bé, el que ens ha sorprès realment és que a la consulta popular van sortir uns resultats molt... en fi, extraordinaris.

L'E.D.: Realment resulten molt clars.

J.T.: Exacte. A favor de que l'estació es quedi on està i s'oblidi el tema del carrer Guifré. I l'equip de govern va dir que es tindria en compte...

L'E.D.: No pretenem desautoritzar-lo/a, però vostè creu que l'enquesta és representativa? Han participat prop de vuit-cents habitants en una població que ronda els tretze mil. A què es pot deure aquesta participació tant baixa?

J.T.: En la meva opinió, i no voldria sonar molt crític, penso que no es va muntar bé. Aquesta enquesta es va fer, com diríem en català, amb una sabata i una espardenya. No va ser una cosa ben feta, no es va comunicar.

L'E.D.: Creu que va faltar una major difusió de la iniciativa per part de l'Ajuntament?

J.T.: Aquí a la Garriga tenim tradicionalment un problema, que és que mitjans de comunicació locals n'hi ha, i més ara que apareix el vostre, que espero que sigui un referent... 

L'E.D.: Gràcies.

J.T.: ...però, és clar, dir que tenim un mitjà que el segueix tothom, que està ben difós i implantat... és un problema comú en una població mitjana o petita, on es llegeixen potser més mitjans editats a Barcelona o a Madrid. Però tornant a la consulta, la meva opinió personal, com a Joan Turró, és que s'hauria pogut fer millor. Ara bé, és una enquesta. Jo crec que si la major part de la població se n’hagués assabentat, els resultats a favor de no moure l'estació del centre haguessin estat encara més clars. Vaig estar parlant personalment, sense voler influir, amb persones que treballen a la Garriga i que vénen amb tren, i quan els vaig comentar que l'estació es mouria del centre, van creure que els prenia el pèl.

L'E.D.: Vaja.

J.T.: És que la cosa és una mica... millor dit, molt absurda. Traslladar una estació a vuit-cents metres del centre de la població és impossible en un municipi sense transport públic. A més a més, la part on es trasllada té una densitat demogràfica molt menor. És clar, a mi m'ha dit gent de l'Ajuntament que la Garriga, amb els anys, es traslladarà al sud. I clar... com diuen els economistes, d'aquí cent anys, tots calbs. El fet és el que és.

L'E.D.: Vostè deia en un escrit publicat al 9 Nou que el model que es vol impulsar amb el trasllat de l'estació és similar a l'aplicat per Josep M. de Porcioles a Barcelona fa anys.

J.T.: En el sentit de gastar diners públics per crear un desenvolupament urbanístic salvatge. A veure, és clar que l'àrea de Can Violí s'urbanitzarà, sobretot quan es superi la crisi actual i els propietaris vulguin fer servir els seus terrenys. Si, a més, se'ls posa l'estació, per ells pot ser un avantatge. No obstant, aquest perjudici de tot el poble per a beneficiar potencialment a uns pocs és el que no ens interessa.

L'E.D.:  S'ha parlat d'una carta de l'Associació de Veïns de Ca n’Illa sol·licitant el canvi de lloc de l'estació.

J.T.: Sí, se n’ha parlat, però jo aquesta carta no l'he vist. A mi no em consta. Però sembla que a Ca n’Illa són pocs els que agafen el tren. Si se'm permet l'expressió en mal català, jo sóc molt "trenero" i agafo el tren per a baixar a treballar al meu despatx de Barcelona. Som pocs els que l’utilitzem habitualment i ens coneixem tots.

Ca n’Illa és una zona residencial, poc compacta, té un pes demogràfic poc dens. Això no és ni bo ni dolent, i moltes persones que hi van anar a viure probablement ho van fer per aquesta raó. Els que estem a la zona del Passeig encara en som menys... El problema és: d'aquí a cinc anys aquesta estació fora del nucli de la Garriga, a qui donarà servei? Doncs a molt poca gent, i tots els altres hauran d'anar-hi amb transport privat. Es parla d'evitar desplaçaments innecessaris i de no contaminar i es desplaça l'estació més de vuit-cents metres dels barris més densos...

L'E.D.: Una de les raons que vostès argumenten per evitar aquest trasllat és l'augment de trànsit que comportaria.

J.T.: És a dir, trencar la centralitat de l'estació. Un exemple és el de l'estació de Tarragona de l'AVE.

L'E.D.: Que està entre Tarragona, Reus i Valls.

J.T.: Sí, entre mig del no res, més aviat. Quan es van celebrar els dos anys de l'AVE, es va considerar un fracàs total. És el fracàs més gran en inversió pública de tota la democràcia.

Què fan els tarragonins? Per anar a Tarragona es fa servir el servei de sempre, que triga més però que et deixa al centre de Tarragona i, a més, és més barat. Però això és una altra història. És un fracàs absolut i total i no té solució perquè una estació ha d'estar a prop de la població, i si pot ser al mig, millor. Jo viatjo molt per Europa i veig a París que les seves estacions no s'han mogut i que les de Londres segueixen al seu lloc tradicional. No s'han traslladat als afores ni s'ha fet recórrer quilòmetres a la població. Tarragona és un fracàs total. En canvi l'estació de l'AVE de Lleida està al lloc de sempre.

L'E.D.: Dins del nucli urbà, al centre.

J.T.: Exacte. I ha estat un èxit total. Aquest és un tema del qual podríem parlar molt temps, però que és molt preocupant per una part important de la població, que s'ha manifestat clarament, quan ha pogut, en contra del trasllat de l'estació.

L'E.D.: Extrapolant els models que vostè em comentava, París, Londres i Lleida, vostès proposen mantenir l'estació al seu lloc actual.

J.T.: Fent les millores que siguin necessàries. Hi ha el problema de l'aparcament, però aquest seguirà existint igualment. Els problemes, si es volen solucionar, però, es poden solucionar. Ja sé que la Garriga és compacta, i que té un centre complicat, però en fi, es podrien estudiar solucions per una estació central del poble amb una freqüència de quinze o vint minuts entre trens... perquè això dels cinc minuts no ho veurem ni tu, ni jo, ni ningú.

L'E.D.: Tot i així, vint minuts seria una millora respecte els tres quarts d'hora actuals.

J.T.: Indubtablement! No hi ha un pes demogràfic suficient per a necessitar tants trens, igualment. Que vindria més gent de fora que ara no ve? Evidentment. L’Ajuntament pot buscar solucions amb aparcaments soterrats a la Sínia i dues o tres plantes per dalt... No obstant, per a sortir d'aquestes problemàtiques petites i constants, cal una voluntat d'avançament, de solucions grans que ens treguin d'aquesta dinàmica. Hi ha el tema diners, òbviament, però s'han de buscar solucions. Desgraciadament, jo observo que els nostres amics de l'Ajuntament no ho fan o com a mínim no ho diuen.

L'E.D.: Ha incidit diverses vegades al llarg de l'entrevista en que l'Ajuntament no es comunica amb els ciutadans del poble. Que s'havien d'atendre les seves demandes, que no s'havien fet públics els acords amb RENFE...

J.T.: Això penso que és un tema... sobretot el de l'enquesta popular. Ho he comunicat a alguns grans rotatius que espero que se'n facin ressò, ja que penso que democràticament és un escàndol. Que es presenti una consulta popular i no se'n faci cas...

L'E.D.: Però des de bon principi es va dir que la consulta no era vinculant.

J.T.: D'acord, però entre cometes. Si es fa una consulta és per tenir-la en compte, i si no s'ha de tenir en compte, més val no fer-la. Crec, vaja. Estem jugant, sinó, amb la ciutadania, i això és molt greu i potser els ciutadans ho tindran en compte a les properes eleccions. La postura tancada de l'Ajuntament no ve només d'ara, i no m'agrada criticar les institucions públiques, però anant una mica enrere, ja es va veure amb el Balneari Blancafort. Es va fer un desastre. Es van fer algunes propostes molt enriquidores i l'Ajuntament no en va fer cap cas. No és crítica, però clar, no es veu voluntat.

L'E.D.: Vostès reclamen un estudi de mobilitat seriós per a aquest tema en concret.

J.T.: Jo l'he demanat i no crec que s'hagi fet. L'únic estudi ha estat una petita enquesta a usuaris del tren en hores punta.

L'E.D.: Recapitulant, més enllà de l'actitud de l'Ajuntament, ens podria resumir la proposta de l’associació per l'estació?

J.T.: Que l'estació es mantingui al seu lloc, millorant l'aparcament, els accessos i oblidant el seu trasllat vuit-cents metres al sud del nucli urbà. Es guanyaria un major servei a la població i s'evitaria crear-li problemes al ciutadà, que ja en té prous com per afegir-n'hi més. I també que es tingui en compte al comerç, que ja va de capa caiguda al poble, i que es preocupa encara més quan sent que li trauran l'estació. Això, i un diàleg obert, franc, democràtic i positiu entre l'Ajuntament i la població, que s'ha reunit amb l'ADIF i amb la Conselleria de Transport. El Consistori ha omès esmentar l'enquesta, les iniciatives ciutadanes o l'opinió de la població. Em sembla molt decebedor.

L'E.D.: Moltes gràcies pel seu temps, senyor Turró.

J.T.: Gràcies a vosaltres per aquesta entrevista.

Marc Bellmunt i equip de redacció

blog comments powered by Disqus