bud_3Meritxell Budó ens rep a casa seva per a ser entrevistada sobre la reforma del centre, en qualitat de cap de grup del partit més votat de l'oposició a l'Ajuntament. Seiem en una terrassa, per a parlar des del paper de CiU en el concurs d'idees fins al suport del partit a la Plataforma Salvem el Centre.

L'Espai Digital: Queda bastant clara, per tots els escrits i manifestacions que han fet durant aquest temps, la posició de CiU en contra de la remodelació del Centre que l'Ajuntament vol dur a terme. En quins punts es basa el desacord de CiU amb l'Ajuntament en aquest assumpte?

Meritxell Budó: Abans que res, el que voldria deixar clar és que sembla que hi ha qui vol fer veure que a la Garriga hi han dos bàndols, ja no només en aquest tema sinó en general. Sobre qualsevol tema que es posa sobre la taula, hi ha un grup a favor i un grup en contra. Els que estem a favor o no de la rehabilitació del centre: això no s'ajusta ben bé a la realitat.

Personalment jo crec que hi ha altres prioritats, i hi ha qui pensa que aquest projecte no s'hauria de dur a terme d'aquesta manera. Però el que sí que tinc clar és que no hi ha gent que estigui en contra de rehabilitar el centre. Encara no he trobat ningú que em digui "no, el centre no s'ha de rehabilitar". El que es qüestiona és el com, i el què.

D'aquesta manera, jo crec que és injust dividir el poble en dos bàndols, i que això és degut a una manera molt concreta de fer política. Hi ha qui es troba molt còmode en la confrontació, simplificant els problemes en opció A i opció B. Jo crec que no tot és blanc i negre. I si l'equip de govern és blanc o negre, nosaltres estem demanant matisos, perquè el gris també existeix.

L'E.D.: Llavors es diria que vostès no estan en contra de la remodelació del centre, sinó de com s'està fent?

M.B.: Nosaltres sempre hem defensat dos punts clau: la necessitat de fer les coses bé i ordenadament i la necessitat de donar prioritat als vianants, però alhora trobar una solució a l'aparcament del centre.

L'E.D.: Quines solucions proposa CiU per l'aparcament?

M.B.: Nosaltres vàrem dir que cal estudiar la possibilitat de tenir un aparcament al centre, de proximitat, que doni solució al problema de manca de places d'aparcament de la Garriga. S'ha d'estudiar la viabilitat d'aquest aparcament. L'equip de govern va estudiar la viabilitat d'un aparcament soterrat al centre, i des del mes de novembre estem esperant que es faci públic el resultat d'aquest estudi, que ha costat 18.000 euros a l'Ajuntament.

També creiem que en aquesta remodelació del centre no s'havia d'actuar en primer lloc amb la remodelació de les places, perquè no aporta cap element nou. Potser el que calia era actuar en àmbits on creiem que hi ha més prioritat d'actuació, com pot ser tot el carrer Banys i el carrer Calàbria. Fer dues places no aporta res de nou, no estàs fent una plaça on abans no n'hi havia cap, estàs fent una plaça en un lloc on ja n'hi ha una.

L'E.D.: Però la remodelació del carrer Banys està prevista, com ens va explicar l'alcaldessa a l'entrevista que li vàrem fer.

M.B.: Està previst, però no hi ha la dotació econòmica per a dur-ho a terme, i l'any que ve no hi serà, entre d'altres coses perquè amb el decret d'en Zapatero els ajuntament no podran demanar crèdits. Les inversions amb aquest decret s'aturen: tenim el problema sobre la taula de que s'està començant per una part no prioritària i les reformes que realment fan falta queden a l'espera d'uns recursos que no es sap quan ni si arribaran.

A tall d'anècdota, en una reunió informativa per a veïns que es va fer l'altre dia a la que vaig assistir, la Sra. Bulbena em va reconèixer, quan li vaig fer la pregunta, que no hi hauran diners per a aquestes obres perquè aquest decret ens impossibilita seguir amb la remodelació d'aquests altres dos trams. I va reconèixer que, certament, si no es poden fer aquests dos altres trams, quedarà un nyap. Paraules textuals: "quedarà un nyap".

L'E.D.: de totes maneres, quan vàrem entrevistar l'alcaldessa, un dels punts en el que s'apuntalava la remodelació de les places era l'aprofitament de la subvenció que ara es té.

M.B.: Aquesta subvenció ja venia d'un projecte que s'havia presentat a principi de legislatura. Llavors, es reclamen una sèrie de subvencions en una llista. S'havia demanat subvenció per a la urbanització de la Plaça de la Sínia, i aquesta subvenció s'ha traslladat ara a la remodelació del centre. I la remodelació del centre no és l'àmbit de les places, és qualsevol part que vulguis rehabilitar o transformar de tot el centre.

Aquests diners si no fas la plaça no es perden, es perden si no fas res. Es poden emprar en qualsevol dels àmbits previstos en el Pla de Rehabilitació del Centre.

L'E.D.: Vostès haguessin donat més importància a la rehabilitació dels altres àmbits del centre o a la remodelació de la Plaça de la Sínia per l'aparcament soterrat que ens comentava abans.

M.B.: A veure, el tema de la Sínia és un tema que jo considero que va a part del que estem parlant aquí, que és pròpiament la rehabilitació del centre, en els seus tres àmbits: de Banys des de Figueral fins a Doma, el tram de les dues places, i el carrer Calàbria fins el Forn del Sol. Nosaltres entenem que era molt més prioritari actuar amb Banys i Calàbria, perquè és on certament hi ha problemes greus de mobilitat en el nostre poble. Només cal passejar-hi cada dia i s'hi veu la problemàtica de les mares amb cotxets, de passejar amb nens petits... o de l'estretor de les voreres pel vianant.

L'E.D.: Una altra cosa que ens comentava l'alcaldessa en l'entrevista que se li va fer és que tot i que no es comparteixin els processos iniciats en l'anterior legislatura, en el seu cas, la remodelació del Patronat, continuar-los és un exercici de responsabilitat. En cas d'arribar a governar en les properes eleccions, CiU continuarà amb el projecte de reforma del centre?

M.B.: Per a nosaltres és una prioritat la remodelació del centre, però en àmbits diferents a les places. I com que ho entenem així, entenem que quan governem ho haurem de fer. No obstant és cert que ara s'ha posat sobre la taula el debat del pla de mobilitat, que no estava aprovat per plenari.

Sembla que ara els grups polítics començarem a treballar els temes de mobilitat per a portar-los a plenari, i a partir del que surti es plantejarà d'una manera o d'una altra. Però, evidentment, s'ha d'actuar en aquests àmbits, no pots reclamar l’actuació i quan governis no fer-ho, seria incongruent, fals i demagògic. Nosaltres estem per actuar en aquests trams, però s'ha d'estudiar bé i ja veurem el com. I també repeteixo que com ara ells es gasten els diners de la subvenció en la remodelació de les places, ja veurem quan disposem de fons per als altres trams.

L'E.D.: CiU preveu la elaboració d'un nou pla de mobilitat?

M.B.: Més que d'un pla nou, que costaria molts diners a l'Ajuntament, i ja que no podem gastar el diner públic cada cop que hi ha divergències, jo crec que partint de la base de l'estudi del 2005 del RACC, el que podem fer és aportacions per a millorar aquest pla de mobilitat, i demanar que es recullin les aportacions dels diferents grups. Nosaltres òbviament farem aportacions en aquest procés de millora, però creiem que la contractació d'un nou estudi de mobilitat no és pertinent, i menys en aquest moment de crisi econòmica.

L'E.D.: Així vostès el que proposen és una remodelació del pla, una ampliació.

M.B.: Sí, i un cop fetes les modificacions pertinents i arribats a un consens, portar-lo a aprovació per plenari a l'Ajuntament.

L'E.D.: Diversos grups tant civils com polítics s'han manifestat en el sentit de dir que hi ha hagut poca participació en el procés de remodelació del centre. CiU comparteix aquesta opinió?

M.B.: A nosaltres se'ns acusa de haver declinat la possibilitat de participar en el jurat del concurs d'idees. Es parla molt d'aquest jurat, però no de les accions anteriors a la seva formació. Quan es va convocar el jurat del concurs d'idees ja existia un avantprojecte elaborat per l'equip de govern, on es definien les zones i els objectius de la remodelació. Tot això es va documentar en el plec de condicions.

Era un projecte que no s'havia consensuat amb ningú, i que ja marcava la tendència del procés. Veient que una part tant important del procés ja estava decidida sense buscar cap tipus de consens amb els altres grups polítics, participar en el jurat no tenia cap sentit. Jo crec que si se'ns va convocar per a participar en el jurat no era perquè interessés la nostra opinió, si això fos així, probablement s'haguessin acceptat algunes o totes les al·legacions que nosaltres vàrem presentar. Se'ns hauria d'haver demanat la nostra opinió de bon principi, no quan tot això ja estava decidit.

No obstant, el que també vull dir és que el fet que CiU participés o no en el procés no és el més important, sinó que el fet important és que ja existia un avantprojecte i que el jurat no reflectia la necessària pluralitat, independentment de la nostra participació.

L'E.D.: Tot això entorn a un procés participatiu institucional, però l'altre nivell és la participació civil. Vostès donen suport a la Plataforma Salvem el Centre, i la pregunta que es desprèn d'aquest suport és: com haurien gestionat vostès aquest tipus de participació ciutadana?

M.B.: Compartim la majoria d'idees que defensa la Plataforma en el seu manifest, i ens hem adherit a les convocatòries que fins ara han dut a terme. Que com s'hauria gestionat la participació? Doncs nosaltres ara no estem governant, però entenem que la participació ciutadana és part d'un procés més obert.

De fet, al principi l'equip de govern es referia a la remodelació del centre com a "procés participatiu", i nosaltres vàrem denunciar que un procés així no era participatiu, i més en un tema cabdal com aquest. I ara en diuen simplement un "procés". La paraula "participatiu" ja ha desaparegut. I veient els escrits d'algun membre del govern, fins i tot a l'Espai Digital, ja es torna a parlar de recollir el màxim d'opinions, així s'ha reconegut finalment que el procés no ha estat participatiu no només en el tema del centre, sinó també en el trasllat de l'estació.

L'E.D.: Tornant a la seva adhesió com a partit al manifest de la Plataforma Salvem el Centre, un dels punts d'aquest manifest és la reclamació de reconeixement de la voluntat del poble, i es valorava la celebració d'un referèndum vinculant. CiU convocaria aquest referèndum si estigués al poder?

M.B.: Jo crec que s'ha de ser valent, i que en certs temes en que el poble manifesta la seva opinió s'ha d'admetre que els temps han canviat i s'ha d'obrir la participació a la ciutadania. Però el que m'agradaria és que el procés s'hagués obert a la ciutadania, i es dinamitzi el tema perquè la gent hi participi. S'ha de donar ressò als processos de participació per a no fracassar en l’intent.

També entenc que quan obres un procés de participació ciutadana s'ha de donar un ampli ventall de possibilitats, i que el que no pots dir és "això, sí o no". Ja abans de dur a terme o no això i d'implicar a la ciutadania cal un concurs d'idees ben fet. Amb prou participació de la societat civil a través d'entitats i fins i tot alguns particulars, que crec que haguessin fet bones aportacions. Això no s'ha fet i el procés ha resultat una mica fosc.

Si prèviament a implicar a la ciutadania en el procés tú impliques en el concurs d'idees a prous actors del poble, doncs probablement hagués estat una cosa molt més consensuada. La necessitat de reformar el centre l'entenem la majoria. Jo crec que hi ha molt poca gent que pensi que a la Garriga no s'hi ha de fer cap actuació.

L'E.D.: Vostè diu que si hi hagués hagut una implicació més gran d'actors del poble en un moment previ del procés potser no s'hagués vist com a necessari ni s'hagués demanat.

M.B.: Exactament.

L'E.D.: Un altre punt d'aquesta polèmica és la conservació o no del sauló i les llambordes. Es pot veure com una simplificació, però tant la Fundació Maurí com l'alcaldessa es van manifestar al respecte en les entrevistes que els hi vàrem fer. La Fundació deia que són senyals d'identitat del poble, i l'alcaldessa deia que la identitat del poble són les persones. Vostè per quina resposta es decanta?

M.B.: Mira, jo sempre dic que aquest debat va més enllà del "sauló sí, sauló no". No obstant això, nosaltres creiem que aquest sauló i llambordes formen part de la idiosincràsia del nucli del poble, i que cal preservar la plaça de sauló, millorant-ne la planimetria. Es podrien fer actuacions de soterrament de serveis, etcètera, sense tocar el sauló. Hi ha molts pobles on es conserva el sauló i no passa res i nosaltres creiem que s'hauria hagut de preservar tant el sauló com les llambordes. Forma part del paisatge del nostre nucli històric. Evidentment les persones formen la identitat d'un poble, però també la fan les cases, les places i els carrers.

L'E.D.: Fa uns mesos vostès es varen sumar a una iniciativa en bloc de l’oposició per a reclamar un ple extraordinari sobre la remodelació del centre, que va ser refusat. Preveuen més accions conjuntes de l’oposició?

M.B.: L'entesa en aquest tema segueix existint. Vam ser capaços de posar-nos d'acord grups molt diferents sobre el tema, perquè el que buscàvem en aquell moment era poder debatre aquest tema en un plenari, que és on entenem que s'han de debatre els temes d'importància cabdal pel poble. Volíem que el govern aturés el procés per a recollir més opinions i iniciar un debat.

Jo crec que qualsevol membre de l’oposició et diria que està encara d'acord amb aquesta filosofia, però cada grup té la seva visió particular del tema, i tothom vol fer els seus matisos i aportacions. Però el fet important és que l’oposició es posés d'acord en demanar aquest debat.

L'E.D.: Preveuen alguna acció concreta per al ple del dia 30?

M.B.: Això és una cosa que haurem de valorar quan ens reunim els membres del grup.

L'E.D.: Moltes gràcies pel seu temps.

M.B.: Gràcies a vosaltres.

Text i fotografia: Marc Bellmunt

 

blog comments powered by Disqus