Entrevista_Fundacio_Maur_28-05-2010Ens trobem amb Lluís Cuspinera i Albert Benzekry en qualitat de patrons de la Fundació Maurí per tal que ens ampliïn els seus punts de vista sobre la propera remodelació del centre del poble, en concret de les places de l'Església i Can Dachs. La Fundació ja va exposar-los en el manifest que ja varen publicar a la nostra web i ara també participa en la recentment formada Plataforma Salvem el Centre. Seiem amb tots dos a la biblioteca de la Fundació, envoltats d'història garriguenca.

L'Espai Digital: Abans de res, bona tarda i gràcies per concedir-nos aquesta entrevista. Vistes les actuacions prèvies de la Fundació Maurí, que comencen al 1973 amb la presentació de diverses instàncies a l'Ajuntament per la preservació de cases modernistes, i que més recentment s'han vist a casos com la remodelació del Balneari Blancafort i l'enderrocament de la Sínia, apareix una pregunta clara: Vostès consideren igual de greu que aquests casos la remodelació del centre proposada per l'Ajuntament?

Lluís Cuspinera: Jo crec que el centre és un element patrimonial tan important com poden ser les cases modernistes o la Sínia, un element que forma part del patrimoni garriguenc i que s'ha de tractar amb "carinyo" (sic) i respecte. I suposo que si s'hagués portat aquest assumpte amb un consens molt més ampli, no s'hagués arribat a aquest punt que hem arribat.

L'E.D.: Citant el text que vostès ens van enviar: la reforma és "un caprici estètic dels vaivens momentanis o conjunturals" i s'ha percebut com una "imposició". És aquesta la percepció de la Fundació Maurí?

Albert Benzekry: Jo crec que sí. Hi ha hagut poca comunicació. En un assumpte d'aquesta envergadura i pressupost, hagués valgut la pena que a la comissió que ho va decidir hi hagués participat més gent. Només hi havia un comerciant i un membre de l'Agenda 21. Les urnes legitimen als elegits, però només són elegits per gestionar els recursos del poble, la participació segueix sent necessària i, contra més, millor. I més en un procés com aquest, amb un pressupost de vora nou-cents mil euros, que necessitaria molta més gent, no només tècnics, funcionaris i arquitectes, etcètera.

L.C.: Teòricament hi havia set polítics (que, si hi van participar o no, ja no és el problema), els dos arquitectes municipals, l'enginyer i una arquitecte de la Diputació. El Col·legi d'Arquitectes es veu que no hi va enviar ningú, i això és una clara dominació de polítics i funcionaris sobre la resta de la població.

L'E.D.: Vostès també defensen en el seu escrit, entre altres coses, la conservació del sauló i les llambordes com a signes d'identitat del centre. Quins altres signes d'identitat del centre hi ha?

A.B.: Ara ja queda poca cosa del centre.

L.C.: Jo, en alguns dels escrits i instàncies que he enviat a l'Ajuntament (que, per cert, les que vaig enviar el juny de 2009 no han estat contestades), reivindico recuperar el Passeig dels Til·lers. Tenim un espai que es diu Passeig i no és cap passeig. No sé quin dels ajuntaments franquistes es va carregar el passeig de la banda de migdia de l'Església per crear-hi llocs d'aparcament. Crec que és un element històric i que s'hauria d'haver conservat. L'Ajuntament va fallar i jo diria per alguna conversa que he tingut, que se n'estan adonant. Haurien d'haver posat a les bases del concurs algun d'aquests elements com a obligatori per a tots els arquitectes: volem conservar el sauló, volem conservar les llambordes, i volem recuperar el Passeig dels Til·lers.

L'E.D.: Al projecte hi ha previst un espai a la Plaça Can Dachs amb sauló.

L.C.: Allò és una broma. Proposen fer un espai de sauló en torn a l'arbre, per a fer el parterre més gran i que no s'hagi de regar. Jo crec que això és riure-se'n.

A.B.: Les raons que es van donar en el seu dia allà a l'Auditori per treure el sauló van ser dues: la primera, que com que la plaça fa pendent quan plou, la sorra embussa els embornals. Això no té sentit perquè hi ha sistemes com ara fer embornals més grans perquè no s'embussin. Ara diuen que comporta molta despesa desembussar cada vegada i que per això es vol treure el sauló. La segona raó és que tothom té dret a circular per la plaça i que ara la gent que va en cadira de rodes no hi pot circular. I això tampoc és cap raó, perquè es pot donar la volta i ja està.

L.C.: O es podria fer una catifa de pedra per arribar a l'Ajuntament.

A.B.: Aquestes són les úniques raons que van donar i, a més a més, un arquitecte em va dir que "antigament la plaça havia estat asfaltada, jo he vist fotografies" i jo li vaig contestar "doncs me n'hauria d'ensenyar alguna perquè jo no n'he vist mai cap".

L'E.D.: Doncs si vostè no en té cap fotografia, difícilment n'hi haurà.

A.B.: Sí, sí. La gent es va posar a riure... Totes les fotografies antigues que tenen han sortit d'aquí, les he facilitades jo.

L'E.D.: Una de les raons que ha donat l'Ajuntament a favor de la reforma és soterrar les línies de telèfon i corrent elèctric.

A.B.: Home, això està bé. Si fan una remodelació, que no deixin els cables pel mig com ara, que fa fàstic. Però si aquesta és la raó per a gastar-se tants diners, no és suficient. I llavors encara hi ha el tema dels arbres.

L'E.D.: Segons el publicat a El Garric es trasplantaran a una altra zona.

A.B.: Sí, davant les façanes de les cases, com a d’altres carrers. Però dubto que siguin els mateixos arbres, perquè impedirien la visió des de les finestres dels habitatges... seran arbres petits, per fer bonic, no pas ombra... quedarà una plaça dura i sense ni un arbre i, en ple estiu, quan caigui el sol, allà no hi podrà estar ningú.

L'E.D.: Abans em comentaven la intervenció al Passeig dels Til·lers per a fer-hi places d'aparcament. La reforma que vol fer l’Ajuntament comporta la desaparició de places d'aparcament a les places i, per a compensar-ho, s'han fet de sentit únic el carrer Figueral i la Carretera de l'Ametlla, habilitant-hi llocs pels cotxes. Creuen que és una solució suficient?

L.C.: Jo crec que és la solució fàcil, que no es planteja realment solucionar el problema de l'aparcament.

A.B.: S'hauria d'haver començat per aquí, solucionant el problema de l'aparcament amb un garatge, soterrat o no soterrat, però un gran garatge on hi hagués cabuda per a molts cotxes. Jo no ho veig clar tot això, perquè places d'aparcament se'n perden... Entre això i el carril bici, es van perdent places. Jo crec que haurien d'haver començat al revés, primer per l'aparcament i després amb el demés.

L.C.: L'alternativa lògica hauria estat fer primer el carrer, des del carrer Figueral fins la Carretera de Samalús i, si hi hagués diners suficients, des del Torrent de la Sínia pel carrer Calàbria amunt, que és on hi ha més problemes de viabilitat.

A.B.: Si no hi ha voreres! En aquell tram de cases mig derruïdes hi ha una vorera de dos pams!

L.C.: I des del Carrer Figueral fins el Carrer de la Doma també hi ha unes voreres molt dolentes. El lògic fóra haver començat per allà. Jo crec que comencen per les places una mica per a fer-se la fotografia millor. La mobilitat entre les dues places en principi està resolta; s’ha de millorar, però està resolta. En canvi, la mobilitat als carrers és el que falla i s'ha començat a l’inrevés. Estan començant la casa per la taulada des de tots els punts de vista. No resolen el problema de l'aparcament al centre quan el futur d’aquest és un garatge soterrat a la Sínia... Han començat a l’inrevés.

L'E.D.: Des de la Fundació Maurí quina solució es proposa per a la Plaça de l'Església i la Plaça Can Dachs?

A.B.: Deixar la Plaça de l'Església tal com està, que ja està bé! Vejam... si volen treure les llambordes, doncs molt bé, però si ens treuen el sauló, que és el nostre símbol d'identitat com a poble... No sé perquè s'ha de canviar tot plegat.

L.C.: O fer-la com abans, que era plana.

A.B.: Jo ja li vaig dir a l'arquitecte: "fes-la com la Plaça de Vic, que és ben plana". S'hi poden fer drenatges i l'aigua s'escolaria, la sorra no correria avall i no s'embossaria res.

L.C.: Fer-la plana comportaria que davant de Can Guardis s’hi fessin uns quants graons, tres o quatre, que és el que hi havia abans.

A.B.: I com que el carrer puja, s'anaven difuminant amb el terra.

L.C.: Sí, davant de l'Estanc ja no n'hi havien.

A.B.: Aquesta plaça ja ha estat remodelada, és la tercera vegada que es remodela. Abans, pel mig de la Plaça, hi passava un carrer amb cotxes, que giraven per allà i ja enfilaven cap al Passeig dels Til·lers.

L'E.D.: O sigui que vostès no veuen motiu per eliminar el sauló.

A.B.: En absolut. I la Plaça de Can Dachs no sé com la volen deixar, però per mi aquella plaça ja està bé, amb l'arbre i la gespa. Si en comptes de la gespa hi volen posar sauló per estalviar-se regar, no té cap sentit, que hi deixin la gespa, que fa més goig i en tot cas ja tenim sauló a l'altra plaça.

L'E.D.: Vostès, resumint, no veuen clara la necessitat de reforma i denuncien una manca de participació ciutadana en tot el procés.

L.C.: A més a més a la Garriga hi ha un munt d'associacions que fan servir la Plaça per a fer-hi activitats i ningú els ha preguntat res. Abans s’havia de solucionar el problema de l'aparcament i després, el del centre. Això, a més, seria bo pels comerços de la zona. Mirem Granollers: al centre també hi passaven cotxes. Ho van remodelar però abans hi van posar un aparcament.

L'E.D.: També hi va haver molta oposició a la remodelació del centre de Granollers i ara tots els botiguers n'estan molt satisfets.

L.C.: Això passa a tot arreu. Sinó mireu la remodelació de Porta Ferrissa a Barcelona. En canvi, a Granollers abans hi van fer aquell aparcament soterrat immens a la Plaça Berenguer, on hi ha l'estació d'autobusos, i llavors es va remodelar el centre. És el mateix problema d'aquí.

L'E.D.: Resumint tot el que m'han estat dient, els dos arguments de la Fundació Maurí són: primer, que l'ordre de prioritats a l'hora de remodelar el centre està equivocat; i segon, que falta participació ciutadana.

L.C.: Totalment, però no estem en contra de la reforma.

A.B.: Ja ho varem dir al nostre manifest que no estem en contra de la reforma, ans al contrari.

L'E.D.: No estan en contra del fet de començar la reforma, però sí de la manera com està prevista.

L.C.: L'Ajuntament va fer un concurs que comprenia el carrer del centre i les dues places. Tota la inversió ha estat dividida en fases i la primera és la de remodelar les places. Nosaltres creiem, com dèiem abans, que la primera fase hauria d'haver estat remodelar els carrers i no pas les places.

A.B.: I tant! Entre les dues places, per davant de la Policia, s'hi passa bé, vagis amb carret de comprar o en cadira de rodes però, en canvi, al carrer Calàbria no i al carrer Banys tampoc. Des de Figueral fins al carrer de la Doma no s'hi passa bé.

L.C: És que la justificació de la mobilitat no hi és. De la manera que han començat, no existeix.

L'E.D.: I, a més a més, no s'hi ha implicat la societat civil.

L.C.: De cap manera s'hi ha implicat a la societat civil! Només amb funcionaris i polítics.

A.B.: Jo ja ho he dit, però ho repeteixo: amb un pressupost d'aquesta envergadura s'hi hauria d'haver implicat molta més gent que pogués dir-hi la seva. S'és elegit per gestionar, no per imposar.

L.C.: I diuen, també, que "no podem perdre els diners". Hi estem d'acord, no es poden perdre els diners, perquè estan adjudicats, etcètera. Però sí que es poden canalitzar d'una altra manera. Tampoc es poden malgastar destrossant la Plaça de Can Dachs per a fer-la nova. Es fa per un caprici estètic i aquests diners es podrien emprar per a fer carrer i no plaça, que és el que es necessita més.

L'E.D.: Moltes gràcies per la seva opinió.

L.C.: De res.

A.B.: Encantats.

Text i fotografia: Marc Bellmunt

blog comments powered by Disqus