LLIBERTAT JORDIS CONTENT TOP ABC

thumb sedó cardúsJordi Sedó acaba de publicar el seu darrer llibre Fer de mestre (Ed. Malhviern), amb pròleg de Salvador Cardús, que presentarà a l’Ametlla el proper dia 15 de gener en un acte a càrrec del filòsof i pedagog, Gregorio Luri. A la Garriga va ser presentat també pel sociòleg Salvador Cardús i a Granollers, pel director del diari Ara, Carles Capdevila, el proper 22 de gener. L’autor ens rep al seu estudi, envoltat de parets plenes de llibres.

Tots els llibres que has publicat fins ara són de lingüística o de sociologia del llenguatge. Com és que et despenges, ara, amb un llibre sobre educació?

Bé, a l’educació, m’hi he dedicat tota la vida... De fet, fa més de quaranta anys que em dedico a la docència. I, de fet, escriure sobre educació no m’és una activitat nova, ja que he publicat molts articles sobre el tema i també porto un blog sobre educació  que em va encarregar el diari Ara per al seu espai digital d’ençà que va néixer el diari. Per si hi ha qui el vulgui consultar, anota’n l’adreça i, si vols, la publiques. És mestres.ara.cat/paraules.

Però com és que et decideixes a publicar un llibre sobre educació?

Mira: la idea d’aquest llibre es va gestar ja fa molts anys, quan vaig fer un parèntesi en la meva vida de docent i em van donar un càrrec de responsabilitat al Departament d’Ensenyament, allà per l’any 2000 i vaig poder veure l’ensenyament des de la banda de l’autoritat educativa. Això em va ensenyar moltes coses i em va fer pensar molt. A més, és com una mena de testament professional, aquest llibre. No estic gaire lluny de jubilar-me i he volgut posar la meva experiència a l’abast de qui cregui que pot agafar-ne alguna idea.

Perquè Fer de mestre és un llibre que es basa en l’experiència...?

Sí, sí... Absolutament. Fer de mestre defuig les teoritzacions. Parteix de la meva praxi diària a les aules i de la constatació que el sistema no funciona bé, que hi ha moltes coses que funcionen per inèrcia i que necessitem que algú ens sacsegi una mica i ens faci adonar-nos que els anys vuitanta ja han passat i que no podem basar les nostres maneres de fer en les maneres de fer del segle passat perquè ja han passat més de trenta anys. I hi ha qui no se n’ha adonat, encara, d’això, i troba que les idees que van néixer els anys vuitanta són vigents encara... I la majoria  són andròmines!

Fer de mestre PORTADA BQFer de mestre és un llibre crític?

És fonamentalment un llibre crític. He volgut defugir el corporativisme i la correcció política. Per tant, allà, s’hi diuen les coses sense embuts i hi ha llenya per a tothom: mestres, pares, sindicats, autoritats educatives i, en general, tota la societat. Els únics que no reben són els nens. No pas perquè siguin innocents, eh...? És que són els qui pateixen el sistema. I no hi ha dubte que són producte del sistema. Si el sistema fos un altre, els nens serien diferents.

Què s’hi pot aprendre?

Ostres...! No és la meva pretensió d’ensenyar res a ningú. Jo, simplement, poso les meves idees i percepcions a l’abast de qui se’n vulgui servir i em sotmeto, si cal, a ser criticat perquè el llibre no deixa de ser una visió —la meva— de l’univers educatiu actual. I, per tant, revisable i sotmesa a la discrepància, naturalment. Ara, és cert que el llibre s’adreça a docents i a pares, fonamentalment, però també —és clar— a tot aquell que senti inquietud per un tema que és transversal perquè ens afecta a tots i, en aquesta mesura, sí que és cert que conté idees que poden moure a reflexionar sobre aspectes que veig que no qüestiona ningú i que, a parer meu, ho són molt, de qüestionables.

De què hi parles?

Buf...! Hi parlo de moltes coses... Del paper de l’administració, del paper dels pares, de l’actitud del docent, dels sindicats, de la vocació, de l’autonomia de centre, del control de qualitat dels centres, de la desorientació educativa actual, de didàctica, de l’ensenyament de l’anglès, de l’optimització de recursos... És que són moltes coses... No acabaria...

Finalment, com veus el panorama de futur?

Veig que hi ha unes inèrcies que hem de vèncer, veig que els docents no poden ser funcionaris i, si ho són, haurien de ser-ho emparats per una llei diferent de l’actual, veig un intent de l’estat de desfer el que hem anat fent en aquest país en matèria de llengua al llarg de molts anys i amb molts esforços, veig els mestres actuals molt aturats en tots els sentits, tot i que, en molts casos, amb molt bona disposició i veig que la innovació s’orienta cap a fer volar coloms amb idees individuals, a vegades d’allò més peregrines, més que no pas cap a coses pràctiques... Vaja, ja ho he dit abans, veig que el sector necessita un sacseig important i no veig per enlloc les ganes de començar a posar fil a l’agulla de veritat.

Gràcies, Jordi.

A la fotografia: Salvador Cardús i Jordi Sedó, a la presenació a la Biblioteca de la Garriga

blog comments powered by Disqus