Pactes postelectorals
- Detalls
- Categoria: Editorials
Fa temps que hem entrat a la recta final de l’actual legislatura i ja tenim a tocar les eleccions municipals que definiran quins grups i quines persones regiran el futur de la Garriga els propers quatre anys.
El 22 de maig els ciutadans de la Garriga podran triar entre una gran amalgama d’opcions. A hores d’ara ja estan confirmades les candidatures de CiU, PSC, ICV, Acord, GIG i PP, i falta per confirmar si Solidaritat Catalana, les CUP o “Fem poble”, acabaran presentant-se als comicis.
Amb tantes opcions, difícilment cap grup obtindrà la majoria absoluta, de manera que els pactes entre partits es preveuen necessaris per a poder formar un govern estable a la Garriga. Però, quina lògica ha de prevaldre en aquests pactes?
Dissabte 29 de gener, al Patronat, 
Amb motiu de la celebració la setmana passada del Dia Internacional de la Dona, parlem amb la presidenta de l'associació Dones d'Ara, Sra. Sílvia Núñez, com a representant del moviment associatiu femení de la Garriga i organitzadora de diverses activitats reivindicatives del paper essencial de la dona en la societat catalana actual.
Com és que uns som despresos i no esperem res, i d’altres estem mirant sempre què donem per rebre alguna cosa a canvi?
Aquest, com cada any, no podrem trobar a les cartelleres de cinema múltiples propostes interessants que com és normal, que no positiu, no han trobat una distribuïdora que les aculli i les porti a les sales. Avui parlarem d’una d’elles, un thriller provinent de Corea del Sud que es va presentar al festival de cinema de San Sebastián i posteriorment a Sitges, en ambdós casos amb una més que notable acollida per part del públic. La pel·lícula en qüestió és 
En primer lloc, rebeu una disculpa els amics seguidors de La Garriga Digital.cat ja que, durant aquestes setmanes, els problemes de temps han fet que no pogués explicar els fets transcorreguts al Marcatge en Zona. També volia disculpar-me per deferència a tot l’esport del poble.
Fa dies que em rondava pel cap, però avui, tornant a casa després de jugar un partit de futbol sala a la universitat, em preguntava quina podia ser la relació entre l’educació i l’esport. M’ha vingut el neguit de saber, de trobar, el vincle i la relació entre un concepte i l’altre. De fet, alguns dels darrers fets futbolístics importants d’aquesta setmana han fet que em posés a escriure, finalment, sobre aquest tema.
Hi ha moltíssims tipus d’arròs, no hem d’oblidar que és el cereal més conreat i consumit al món, però tot aquest el podem classificar, segons la mida del gra, en tres: gra llarg, gra mitjà i gra curt. Segons el tipus de plat que volem cuinar, hem de tenir en compte com a mínim aquestes tres classes per triar bé, ja que això pot ser determinant per l’èxit i el resultat del plat.
Permeteu-me que per un cop parli de mi, a qui en el primer escrit vaig referir-me com a “el gos”. I no és per una qüestió d’egocentrisme, sinó per tal que tothom pugui mesurar els meus pensaments i escrits.
