La Diada de Sant Jordi és per a molts la més atractiva de totes les festivitats del país, i tant és així que la idea catalana de regalar-nos llibres i roses en mostra d’estima ja s’ha exportat arreu del planeta. Si bé un sector important de la societat batalla des de fa anys per aconseguir que el 23 d’abril no sigui dia laborable, la data és igualment marcada en vermell a la majoria de calendaris i, si el temps hi acompanya, estrany és aquell que es queda a casa i no treu el cap a barrejar-se amb l’ambient de paradetes i activitats que s’ofereixen arreu del territori.
Després de mesos d’obres, finalment el proper divendres 20 d’abril els garriguencs podran gaudir en la seva totalitat del nou carrer Banys en el tram comprès entre els carrers Figueral i Doma. Aquesta actuació, que prioritza els vianants per davant dels vehicles, forma part del projecte de reinvenció del centre del poble, que es va iniciar amb la reforma de les dues places i els seus carrers circumdants i, posteriorment, va seguir a finals de 2016 amb l’adequació del tram de carrer Calàbria comprès entre la plaça de l’Església i la Carretera Nova.
En motiu de la Diada de Sant Jordi, però avançant l’esdeveniment uns pocs dies, el proper dijous dia 19 d’abril, Gospel Joy oferirà un concert solidari a l’Auditori de l’Escola Municipal de Música per a recollir fons que es destinaran a la Fundació Congost Autisme de la Garriga. El cor, fundat a finals de l’any 2000 i sota la direcció d’Ivan Sanmartín, repassarà temes gòspel, com ara espirituals negres.
El recuperat Aplec dels garriguencs a Puiggraciós comptarà amb una nova edició el proper diumenge dia 22 d’abril amb un dia ple d’activitats programades que s’iniciaran amb una caminada des de Can Queló (a les vuit del dematí) fins al Santuari. Entre d’altres activitats, enguany s’hi ballarà sardanes, s’hi farà un dinar popular i s’homenatjarà les monges per la seva tasca al Santuari des de l’any 1973.
El proper diumenge 15, Espai Democràcia i Convivència, una plataforma que agrupa sindicats i entitats més enllà de l’independentisme, ha convocat una manifestació a Barcelona per denunciar l’existència de presos polítics a l’estat espanyol i exigir-ne la seva alliberació immediata. La protesta tindrà lloc just la vigília del 16 d’abril, quan farà ja sis mesos que Jordi Sánchez i Jordi Cuixart varen ser empresonats de forma preventiva a l’espera d’un judici sense data, però no els únics ciutadans a qui s’ha privat de llibertat els darrers mesos a una Espanya en clara regressió democràtica: polítics, activistes, cantants o tuitaires, cap dissident sembla lliurar-se de la judicialització.
Ahir dijous va tenir lloc a la Sala de Plens la presentació oficial de la iniciativa de Pressupostos Participatius de la Garriga, amb novetats substancials respecte l’any passat. La principal d’elles és l’augment de 50.000 euros en la partida destinada a tal efecte, arribant així a la xifra de 200.000 euros que els ciutadans de la Garriga podran destinar al que considerin més necessari en matèria d’inversió després d’un procés de propostes i votacions que s’engegarà, finalment, dilluns dia 16 d’abril, una setmana més tard del previst inicialment.
Convidat novament per l’Assemblea Nacional Catalana municipal, el proper divendres 6 d’abril el periodista i director del diari digital Vilaweb, Vicent Partal (Bétera, 1960), visitarà la Garriga per a presentar el seu darrer llibre Nou homenatge a Catalunya (ARA llibres), en clara al·lusió a la famosa obra de 1938 de George Orwell, Homenatge a Catalunya. Orwell relatava en el seu clàssic treball la seva versió personal de la Guerra Civil espanyola, emfatitzant un moviment social català que va plantar cara al món i les conviccions de l’època; Partal, al seu torn, reconeix en el moment actual de Catalunya una clara relació amb l’obra de l’escriptor i periodista anglès: un moviment de base, l’independentista, està posant en escac la idea preconcebuda d’Espanya.
En allau desenfrenada, els mitjans de comunicació estatals han sortit a toc de corneta a criminalitzar els Comitès de Defensa de la República. No és cap secret: el que Arrimadas o Albiol vociferen davant les càmeres un dia, l’endemà és damunt la taula d’una fiscalia que els fa la feina bruta. Simple acció-reacció.
En el seu moment li va tocar el torn a un molest (des del punt de vista del règim del 78) Carod-Rovira, després a l’insurrecte Artur Mas, una mica més enllà a la CUP, al president legítim Carles Puigdemont, a Carme Forcadell, a ANC i Òmnium... en general, a tot el que fes una mica massa d’olor a separatista unchained. Es tracta, òbviament, de perseguir i deshumanitzar un moviment independentista que se’ls ha descontrolat per la seva inoperància i prepotència; es tracta de justificar una història de violència, la única història que coneix Espanya sempre que ha hagut d’afrontar un conflicte, però que requereix de mans i mànigues perquè qualli en l’opinió pública, doncs la mentida és enorme i, fins i tot, ridícula.
És una pràctica habitual a l’Ajuntament de la Garriga allargar eternament algunes demandes que s’hi fan. Podríem anomenar-ho burocràcia, però creiem que va més enllà d’això, creiem que es tracta d’una estratègia per causar l’esgotament dels demandants, fer-los perdre el temps i que acabin desistint...
N’és un exemple el cas de la casa Narcisa Freixas, ubicada al final del Passeig (Plaça Narcisa Freixas 4-6) i dissenyada pel reconegut arquitecte Manuel Raspall. La casa està en un estat deplorable malgrat el seu alt valor patrimonial i és tasca de l’Ajuntament assegurar que el propietari la conservi. Després de llarga insistència, havent entregat més de 400 signatures i sense haver estat rebuts com requereix tal entrega, s’ha aconseguit que enviïn un requeriment al mencionat propietari, però ja han passat vuit mesos i no hi ha hagut cap restauració a la vista ni cap més insistència per part de l’Ajuntament...
L’actuació més destacada del Club Natació Granollers al Campionat d’Espanya Infantil, que va tenir lloc a Pontevedra entre el 25 i el 28 de març, va estar protagonitzada pel nedador de la Garriga Héctor Morales, que va aconseguir pujar al podi estatal, després de classificar-se en tercer lloc als 100 metres braça. El vallesà va completar la seva participació a Pontevedra amb un 5è lloc als 400 estils i una 11a posició als 200 estils després de nedar la final B.
“De nuevo, el gobierno de España ha vuelto a presumir del 155 por el triunfo del constitucionalismo en Cataluña”. Tenint en compte aquesta agosarada afirmació provinent del PP, ens fem unes preguntes oportunes...
Respectant la normativa electoral espanyola, tenen la majoria absoluta al parlament català, els partits constitucionalistes? El govern va imposar unes noves eleccions per desplaçar als partits independentistes, però ho ha aconseguit? Què interpreta el Gobierno per “triomf del constitucionalisme”? Com qualifica i valora que s'hagi repetit un parlament català decididament independentista i republicà àdhuc comptant amb els vots dependentistes? Ha triomfat el constitucionalisme amb els vots de PP, Cs i PSC? On hi veuen la victòria? La seva teòrica majoria silenciosa s'ha expressat i ha demostrat ser majoria o és, objectivament, una minoria? On és el triomf constitucionalista?
La Diada de Sant Jordi és per a molts la més atractiva de totes les festivitats del país, i tant és així que la idea catalana de regalar-nos llibres i roses en mostra d’estima ja s’ha exportat arreu del planeta. Si bé un sector important de la societat batalla des de fa anys per aconseguir que el 23 d’abril no sigui dia laborable, la data és igualment marcada en vermell a la majoria de calendaris i, si el temps hi acompanya, estrany és aquell que es queda a casa i no treu el cap a barrejar-se amb l’ambient de paradetes i activitats que s’ofereixen arreu del territori.
